Nou Descobriment que Emet Llum d’Esperança per a la Vida Extraterrestre
Un equip internacional de científics ha anunciat la creació d’una molècula orgànica complexa sota condicions que simulen l’entorn de l’espai interestel·lar. Aquest avenç, publicat recentment a la prestigiosa revista Nature Chemistry, podria revolucionar la nostra comprensió sobre l’origen de la vida i planteja la fascinant possibilitat que els components fonamentals per a la vida siguin més comuns a l’univers del que es pensava anteriorment.
La molècula en qüestió, un polímer d’aminoàcids conegut com a polipèptid, va ser sintetitzada en un laboratori simulant les temperatures fredes i el buit extrem característics de les nebuloses espacials. El procés va implicar l’ús de radiació ultraviolada per catalitzar les reaccions químiques entre elements bàsics com l’aigua, l’amoníac i el diòxid de carboni, presents en abundància en aquestes regions còsmiques.
“Aquest experiment demostra que la química prebiòtica, la química que precedeix a la vida, pot ser més robusta del que crèiem”, afirma la Dra. Elena Martinez, líder del projecte i investigadora a l’Institut d’Astrofísica de Catalunya (IAC). “La capacitat de generar molècules orgàniques complexes en condicions tan extremes suggereix que la vida podria originar-se en llocs que abans consideràvem inhòspits.”
L’equip d’investigació destaca que la molècula sintetitzada presenta propietats fluorescents úniques. Quan s’exposa a la llum ultraviolada, emet una llum visible, fet que permet als astrònoms buscar-la en les profunditats de l’espai utilitzant telescopis sensibles a aquestes longituds d’ona. Aquesta capacitat de detecció remota obre noves vies per a l’exploració astrobiològica i podria permetre identificar regions de l’espai que continguin els ingredients bàsics per a la vida.
El descobriment d’aquesta molècula artificial en un entorn simulat de l’espai, a més, reforça la teoria de la panspèrmia, que postula que la vida podria haver-se originat en un lloc i haver estat transportada a altres planetes a través de meteorits o altres objectes còsmics. Si aquests polipèptids es troben en quantitats significatives a l’espai, podria significar que la vida, o els seus precursors, són sembrats per tot l’univers.
Els científics adverteixen que encara hi ha moltes incògnites per resoldre. Cal investigar la durabilitat d’aquestes molècules en el dur entorn espacial, així com la seva capacitat per evolucionar i formar estructures més complexes. No obstant això, aquest nou descobriment constitueix un pas gegant cap a la comprensió de l’origen de la vida i ens acosta una mica més a la resposta a la pregunta mil·lenària: Estem sols a l’univers?
Secció per a aprenents de català
Glossari:
- Interestel·lar: Relatiu a l’espai entre les estrelles.
- Nebulosa: Núvol gegant de gas i pols a l’espai.
- Catalitzar: Augmentar la velocitat d’una reacció química.
- Amoníac: Compost químic format per nitrogen i hidrogen.
- Prebiòtica: Relatiu al període anterior a l’aparició de la vida.
- Robust: Fort, resistent.
- Inhòspit: Lloc on les condicions no permeten viure.
- Fluorescent: Que emet llum quan s’exposa a radiació.
- Longituds d’ona: Distància entre dos punts equivalents d’una ona.
- Panspèrmia: Teoria que suggereix que la vida es pot trobar distribuïda per tot l’univers.
Notes gramaticals:
- Condicional: S’utilitza per expressar possibilitats o hipòtesis. Exemple: “La vida podria originar-se…” (potser s’origina, potser no).
- Passat perifràstic: Format per “anar a” + infinitiu. S’utilitza per expressar una acció futura. Exemple: “Va ser transportada…”
- Preposició “a”: Important distingir l’ús de la preposició “a” per indicar moviment (“anem a l’espai”) i per introduir el complement directe quan aquest és una persona o animal (“he vist a la Dra. Martinez”).
