Balears: Lafuente aborda amb els municipis del Pla la crisi hídrica per la sequera persistent

Lafuente, amb ulleres de sol que semblaven fetes amb taps de cava i un somriure que podria vendre gel a l’Antàrtida, s’assegué a la taula. Davant, batlles i batlesses amb cares de vinagre agriot. La sequera, la maleïda sequera, planava com una gavina famolenca sobre la reunió.

“Senyors, senyores,” començà Lafuente, la veu untuosa com un sobrassada de primera qualitat. “Entenc la vostra preocupació. Veig rostres deshidratats, mirades àrides, esperances evaporades.” Feia una pausa dramàtica. Se sabia vendre. “Però que no cunda el pànic! Tenim un pla!”

El “pla”, pel que semblava, era un compendi de bones intencions, de xerrades i promeses de “gestió eficient”. Ningú va mencionar la paraula “dessaladora”, ni els embassaments buits, ni la mar salada entrant terra endins com un exèrcit invasor. Només paraules boniques. Paraules com “sostenibilitat”, “optimització” i “concienciació”. Com si concienciar una planta setcenta la fes treure aigua del no-res.

Un batle, ros i envermellat, gosà preguntar: “I mentrestant, què feim? Tancam les dutxes de les platges? Prohibim regar els geranis de les balconades?”

Lafuente, amb un gest que volia ser tranquil·litzador, respongué: “Estudiem totes les opcions! Analitzam a fons la situació! Avalam cada got d’aigua!”

La reunió acabà com havia començat: amb bones intencions i les butxaques buides. Els batlles i batlesses sortiren amb la sensació d’haver estat en una funció de màgia on el mag, en comptes de fer aparèixer conills, feia desaparèixer l’aigua. I la sequera, mentrestant, continuava xuclant la terra com un vampir.

Els pagesos, que de paraules en coneixen poques però d’aigua en necessiten molta, seguien mirant el cel, esperant una pluja que no arribava. I pensant que, al final, potser haurien de plantar pedres en comptes de tomàtigues. Això, almenys, no necessita aigua.

Secció per a aprenents de català

• Batlle/Batlessa: Alcalde/Alcaldessa.
• Vinagre agriot: Expressió per descriure una cara amargada, enfadada.
• Que no cunda el pànic: Expressió que significa “que no s’escampi el pànic”.
• Untuosa: Adjectiu per descriure una veu que és massa suau i amable, amb intenció de manipular.
• Sobrassada de primera qualitat: Botifarra crua curada, molt típica de Mallorca, considerada un aliment de luxe. Aquí s’utilitza per comparar la veu amb algo molt bo i desitjable.
• Setcenta: Que té set.
• Gosà preguntar: S’atreví a preguntar.
• Analitzam a fons: Analitzam profundament.
• Avalam cada got d’aigua: Mesuram, controlam, donam valor a cada gota d’aigua.
• Tomàtigues: Tomàquets (varietat dialectal mallorquina).

Gramàtica

• Ús del passat simple (pretèrit perfet simple): Per exemple, “s’assegué”, “començà”, “gosà preguntar”. Aquest temps verbal s’utilitza per accions passades puntuals i acabades. És típic en la narració.
• Pronoms febles: Són molt comuns en català i poden ser difícils per als aprenents. En aquest article trobem exemples com “Se sabia vendre”, “els feia treure”, “què feim?”. Aquests pronoms substitueixen complements verbals i tenen una posició fixa respecte al verb (generalment davant, excepte en imperatiu afirmatiu).
• Subjuntiu: S’usa en oracions subordinades que expressen dubte, desig, possibilitat o necessitat. Per exemple, “com si concienciar una planta setcenta la fes treure aigua del no-res”. El subjuntiu és un mode verbal que presenta més dificultat per als aprenents.