Catalunya: Ruptura Sorprenent entre Joaquín Torres i Raúl Prieto: Motius i Repercussions

Ruptura Sorprendent entre Joaquín Torres i Raúl Prieto: Motius i Repercussions

Tothom es pensava que allò era indestructible. Un matrimoni com els d’abans, dels que duren fins que la mort els separa. Doncs no. A la vida, fins i tot les estructures més sòlides poden trontollar, com una masia vella amb problemes de fonamentació. De cop, plof! Un comunicat, una exclusiva i el món sencer a badar. Joaquín Torres i Raúl Prieto, adeu i gràcies per tot.

Però, què ha passat? Com pot ser que dues persones que semblaven fetes l’una per l’altra ara decideixin agafar camins separats? Les males llengües diuen que hi havia problemes de convivència, que els seus caràcters, inicialment complementaris com el sol i la pluja, havien acabat topant com dues pedres en un torrent. Ell, l’arquitecte, obsessionat per les línies rectes, els espais diàfans, el minimalisme zen. Ell, el director de televisió, explosiu, amant de la grandiloqüència, del xou, del “más es más”. Un dia, el vas va vessar. O potser va explotar, com una falla a mig cremar.

Es parla de desavinences creatives, de projectes que no van acabar d’enlairar-se, de malentesos, d’horaris incompatibles, de gelosia professional (sempre n’hi ha, encara que sigui dissimulada). També, es rumoreja, hi podria haver una tercera persona en discòrdia, un jardiner discret amb un tovalló a la mà i un reg somriure, però això ja serien figues d’un altre paner.

El cert és que aquesta ruptura sacseja el panorama social i mediàtic. Ells eren una parella influent, amb amistats en cercles selectes, amb projectes compartits que ara caldrà replantejar. La seva separació és com un terratrèmol que deixa esquerdes en edificis que semblaven inexpugnables. A qui beneficiarà tot plegat? Qui ocuparà el buit que deixen? El temps, com sempre, ho dirà. Però una cosa és segura: el xafardeig està servit. Que comenci l’espectacle.

Secció per a aprenents de català

• Plof!: Onomatopeia que imita el so d’una caiguda suau o d’un objecte que s’espatlla. Expressa sorpresa o decepció.
• A badar: Amb la boca oberta, sorpresos.
• Torrent: Riera amb un curs d’aigua ràpid i impetuós, especialment després de pluges intenses.
• El vas va vessar: Expressió que significa que s’ha arribat al límit de tolerància, que la situació s’ha tornat insostenible.
• Falla: Monument festiu de fusta i cartó que es crema a València durant les festes de Sant Josep. Aquí s’utilitza com a metàfora d’una explosió o un final abrupte.
• Figues d’un altre paner: Assumpte diferent, tema que no ve al cas.
• Sacseja: Agita, commou.
• Inexpugnables: Que no es poden conquerir o vèncer fàcilment.
• Xafardeig: Acció de xafardejar, de parlar d’altres persones.
• Servit: A punt, preparat. En aquest context, significa que hi haurà molt de què parlar.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: Observeu l’ús del subjuntiu en frases com “encara que sigui dissimulada”. El subjuntiu s’utilitza en oracions subordinades que expressen dubte, possibilitat, desig, etc.
• Pronoms febles: En català, s’utilitzen molt els pronoms febles. Per exemple, “d’enlairar-se” (enlairar + se). Aquests pronoms es col·loquen davant o darrere del verb, depenent de la construcció de la frase.
• Locucions adverbials: Hi ha moltes locucions adverbials que enriqueixen l’expressió. Per exemple, “de cop” (de sobte), “a mig cremar” (a mig coure).