Balears: Palma tanca cementeris i parcs municipals per alerta taronja de pluja.

Palma, illa. El batle ha dit que prou, que n’hi ha prou de jugar amb la pluja. Així que, tancats. Cementeris, parcs. Tot allò on un arbre té la mania de voler fer una abraçada amb un cap desprevingut. Alerta taronja, la pluja ens vol amarar.

Els difunts, és clar, no es queixen. Fa temps que varen aprendre que les decisions dels vius són com les del temps: imprevisibles i gairebé sempre molestes. Però els vius sí que rondinen. Sobretot els amants del passeig vespertí. Ara els toca fer cercles dins ca seva, com hàmsters en una roda.

El consistori ho ha avisat per megafonia, per xarxes socials, per coloms missatgers (bé, potser no per coloms). Tancat. No sortiu. Mireu la tele. Jugau a cartes. Feis bugada. Qualsevol cosa abans que acabar com un pollastre xop sota un pi.

Els bars, per sort, romanen oberts. Sempre hi ha un refugi per a l’ànima mallorquina. Un glop de vi, una tapeta. I esperar que la taronja es torni groga, o millor, blanca. Que surti el sol, vaja. I tornar a passejar com si res. Com si els cementeris i els parcs no fossin més que un mal somni.

I si plou molt, sempre es pot anar a comprar un paraigua. O dues. Que la pluja no ens amargui la vida. Que som d’illa, i aquí, amb aigua o sense, sempre trobarem la manera de fer tombarelles.

Secció per a aprenents de català

• Batle: Alcalde. És el càrrec electe de més alta representació a un municipi.
• Rondinen: Es queixen. Deriva del verb “rondinar”, que significa queixar-se en veu baixa o murmurar.
• Consistori: Ajuntament. És el conjunt de persones que formen el govern municipal.
• Amargar: Entristir, afluixar l’ànim.
• Amarar: Mullar completament.
• Xop: Mullat completament. És sinònim de “banyat”.
• Vespertí: De la tarda o que té lloc a la tarda.
• Tombarella: Cabriola, volta.
• Feis bugada: Feu la bugada. És una forma verbal de l’imperatiu (fer + bugada), que s’utilitza per donar una ordre o suggeriment.
• Glop: Trago. Petita quantitat de líquid que es beu d’una vegada.

Gramàtica:

• L’ús del pronom “en” és comú en català per substituir un complement. Per exemple: “n’hi ha prou” significa “hi ha prou de això”.
• El verb “fer” es combina amb molts substantius per expressar accions. Per exemple, “fer bugada”.