Dos gèneres, dues mirades: novel·les que entretenen i retraten la societat amb ironia

Dos gèneres, dues mirades: novel·les que entretenen i retraten la societat amb ironia

La literatura, com un jardí divers, floreix amb una varietat d’espècies. Dues d’elles, la novel·la negra i la comèdia de costums, comparteixen una arrel comuna: l’observació aguda de la condició humana. Ambdues, a la seva manera, fertilitzen el nostre enteniment de la realitat social, encara que ho facin amb eines distintes.

La novel·la negra, com un depredador nocturn, ens porta a les profunditats més obscures del nostre món. Ens revela la corrupció, la injustícia i les ferides que sagnen sota la superfície aparentment polida de la societat. Autors i autores com Andreu Martín o Margarida Aritzeta, amb les seves trames intricades i personatges turmentats, disseccionen els mals que ens afecten com a col·lectiu. No es tracta només de resoldre un crim, sinó de mostrar les fissures per on s’escola la desesperació. La seva mirada és despietada, un mirall que reflecteix la nostra ombra més allargada.

Per altra banda, la comèdia de costums, com un raig de sol que irromp a través d’una finestra, ens ofereix una perspectiva més lleugera, però no per això menys reveladora. A través de l’humor i la sàtira, exposa les nostres manies, els nostres vicis i les nostres contradiccions. Novel·listes com Isabel Clara-Simó o Xavier Bosch han sabut magistralment construir relats que ens fan riure, però que alhora ens conviden a la reflexió. La seva és una mirada amable, que no jutja, sinó que observa amb tendresa les nostres petites misèries.

En última instància, tant la novel·la negra com la comèdia de costums contribueixen a enriquir el nostre ecosistema cultural. Ens recorden que la realitat és complexa i multifacètica, i que per comprendre-la plenament necessitem explorar totes les seves dimensions. Les seves històries, com llavors que germinen, alimenten el nostre pensament crític i ens ajuden a construir una societat més justa i equitativa. Són lectures que entretinguent, que deixen una empremta i que fan d’aquest món un lloc una mica millor.

Secció per a aprenents de català

• Enteniment: Capacitat de comprendre. Un sinònim seria comprensió.
• Fertilitzen: Fan fèrtil, milloren. En sentit figurat, vol dir que milloren la nostra comprensió.
• Intricades: Complicades, difícils de desentrellar.
• Turmentats: Que pateixen, que tenen un gran dolor interior.
• Disseccionen: Analitzen detalladament, com un metge que dissecciona un cos.
• Fissures: Esquerdes, petites ruptures.
• Despietada: Que no té pietat, sense compassió.
• Sàtira: Crítica burlesca, expressada amb humor.
• Manies: Hàbits estranys o repetitius.
• Vicis: Costums dolents.

Nota sobre la gramàtica:

En català, el pronom relatiu “que” s’utilitza molt per introduir oracions subordinades adjectives, com en la frase “novel·les que entretenen”. Aquest “que” fa referència a “novel·les” i introdueix una oració que ens dóna més informació sobre elles. És important distingir aquest “que” del “que” que introdueix oracions subordinades substantives, com en la frase “ens recorden que la realitat és complexa”. En aquest cas, “que” introdueix una oració que funciona com a complement directe del verb “recordar”.