Catalunya: Verónica Romero revela tensions i disculpes a ‘Operación Triunfo’

Verónica Romero, la de ‘Operación Triunfo’, la que ens cantava allò del ‘Quédate conmigo’, ara ens explica que allò de la convivència forçada, entre càmeres, llums i esperances desmesurades, era un bullit de nervis a flor de pell. Com una olla a pressió que, en comptes de patates, feia brotar disputes per un tovalló mal posat o un comentari fora de lloc. Que tothom volia la seva cadira, el seu moment, la seva part del pastís. I que, ai las!, el pastís era petit per a tanta gana.

“Érem joves i estúpidament ambiciosos”, em diu, mentre remena el cafè amb una cullereta que sembla més gran que ella. “Crec que tots necessitàvem una abraçada més que un contracte discogràfic”. Perquè, esclar, després del foc d’artifici, venia la ressaca. I la ressaca, com a les millors famílies, treu el pitjor de cadascú. Però també el millor. Perquè, entre escridassades i portes que es tancaven de cop, també hi havia abraçades sinceres i disculpes murmurades a cau d’orella.

Recorda un episodi concret, un xoc de trens amb una companya que no vol identificar. “Ens vam dir de tot, la veritat. Coses que no diria ni al meu pitjor enemic. Però al cap d’uns dies, em va venir a buscar. Em va agafar la mà i em va dir: ‘Verónica, ho sento. Em vaig equivocar’. I allò, amics meus, val més que qualsevol número 1 a les llistes d’èxits”.

Perquè al final, allò era una família disfuncional, sí, però família al capdavall. Un camp de conreu on, entre males herbes, també van florir amistats que duren fins avui. Amistats que, com els bons vins del Priorat, milloren amb el temps. I ella, la Verónica, amb el seu ‘Quédate conmigo’ gravat a foc a la memòria col·lectiva, ha après que la millor cançó és aquella que s’escriu amb honestedat i reconciliació. I que, de vegades, la melodia més bonica sorgeix del caos i la imperfecció. Que som com la terra, a vegades seca, a vegades fèrtil, però sempre plena de potencial per a la transformació. I que, per créixer, hem de saber perdonar i perdonar-nos.

Secció per a aprenents de català

• Bullit de nervis: Un estat d’agitació o tensió extrema. Gramàtica: ‘Bullit’ és un participi passat utilitzat com a substantiu.
• A cau d’orella: En veu baixa, en secret, molt a prop de l’orella d’algú.
• Al capdavall: Al final, en definitiva.
• Escridassades: Crits d’insult o desaprovació. Gramàtica: substantiu femení plural derivat del verb “escridassar”.
• Ai las!: Exclamació de lamentació o dolor.
• Ressaca: Conseqüències negatives després d’una experiència intensa.
• Priorat: Regió vinícola de Catalunya coneguda pels seus vins de gran qualitat.
• Mal posat: Mal col·locat.
• Cau: En el context present, és una forma arcaica o literària de “prop” o “a la vora”. S’utilitza en l’expressió “a cau d’orella”.
• Remena: Remoure. Gramàtica: verb remenar en present d’indicatiu, tercera persona del singular.

Gramàtica addicional:

• Ús de la forma “allò de” per referir-se a alguna cosa coneguda o que s’entén pel context.
• Ús de frases fetes i expressions col·loquials per donar un to informal i proper al text.