Viatges, menjar, beure

Impuls festiu: comerços locals aprofiten l’últim cop d’estiu

El setembre, amics meus, és com un Martini ben gelat després d’un dia asfixiant al desert. Creieu-me, sé del que parlo. Però per als nostres valents comerciants locals, és més que un refresc. És una oportunitat d’or per buidar magatzems i fer sonar la caixa registradora abans que arribi la fredor implacable de l’hivern i la gent es resguardi com marmotes adormides.

Les festes majors, que són com una mena de bogeria col·lectiva amb confeti i gralles, actuen com a veritable combustible per a l’economia local. Imagineu-vos-ho: centenars de persones, animades per la música, el sol i la promesa d’una nit èpica, deambulant pels carrers. I què volen? Doncs, tot! Des d’aquella samarreta estampada amb un drac fins a aquella figureta grotesca per col·leccionar. Ah, i menjar! Déu meu, com mengen! Pa amb tomàquet, botifarra, coca… tot desapareix a una velocitat alarmant.

Però no tot són flors i violes, evidentment. L’estiu ha estat complicat, amb una inflació que puja com un coet. Aquests comerciants, que no són banquers ni especuladors, tenen preus calculats al mil·límetre i marge de beneficis que fan venir ganes de plorar. Si el pastís és petit, s’han d’espavilar per emportar-se’n una bona porció. I les festes majors són un dels últims cartutxos, una oportunitat de vendre com si no hi hagués demà abans que la gent tanqui la cartera i es prepari per a les despeses nadalenques.

Així doncs, si veieu una parada al carrer, plena de colors i promeses d’alegria, atureu-vos i compreu alguna cosa. No cal que us arruïneu, però feu un gest. Perquè darrere d’aquell taulell hi ha una persona que s’està deixant la pell per sobreviure i que, potser, fins i tot us regalarà un somriure a canvi. I en aquest món modern, creieu-me, un somriure val més que un lingot d’or.

Secció per a aprenents de català

• Magatzems: Edificis o locals on s’emmagatzemen mercaderies. Exemple: Els comerciants han de buidar els magatzems abans de l’hivern.

• Fer sonar la caixa registradora: Aconseguir vendes, generar ingressos. Exemple: Les festes majors són una bona oportunitat per fer sonar la caixa registradora.

• Gralles: Instrument de vent tradicional català. Exemple: La música de les gralles anima les festes majors.

• Deambulant: Caminant sense rumb fix, passejant. Exemple: La gent deambula pels carrers durant les festes.

• Botifarra: Embotit català. Exemple: A la festa, vam menjar pa amb tomàquet i botifarra.

• Coca: Menja dolça o salada feta amb massa. Exemple: Hi ha molts tipus de coca: de fruita, de verdures, etc.

• Inflació: Augment generalitzat dels preus. Exemple: La inflació ha afectat els comerciants locals.

• Al mil·límetre: Amb molta precisió. Exemple: Els preus estan calculats al mil·límetre.

• Cartutxos: Recursos o oportunitats que queden per aprofitar. Exemple: Les festes majors són un dels últims cartutxos per vendre.

• Deixar-se la pell: Esforçar-se molt, treballar dur. Exemple: Els comerciants s’estan deixant la pell per sobreviure.

Gramàtica:

L’article fa ús de diverses expressions idiomàtiques catalanes per donar un to més viu i expressiu al text. Per exemple, “no tot són flors i violes” significa que no tot és perfecte o agradable. Aquestes expressions poden ser difícils d’entendre literalment, però són comunes en el llenguatge col·loquial català. La comprensió d’aquestes expressions enriquirà la vostra capacitat per entendre i parlar català de manera més natural.

Línia fèrria britànica centenària travessa paisatge agrest a Espanya, bressol de bandolers

Imagineu-vos això: vapor cremant carbó, xiulant com una ànima condemnada, serpentejant a través d’un paisatge que sembla haver estat cisellat directament per la mà d’un déu enfadat. Però enlloc de les verdes i suaus planes angleses, estem a Espanya, on el sol crema la terra fins a un cruixent daurat i les muntanyes s’eleven com defenses de pedra contra el cel. I no parlem de l’Euro, estem parlant de lliures esterlines que es van invertir en aquesta meravella d’enginyeria fa més d’un segle.

Aquesta no és una línia de tren qualsevol. No, aquesta és una supervivent. Una relíquia d’una època en què els britànics, amb la seva proverbial tossuderia i un grapat de lliures, construïen ferrocarrils a tot el món. Un ferrocarril que, a diferència de molts altres, encara respira, encara transporta somnis i, probablement, algun que altre turista despistat. La seva existència és una mena d’anomalia, un error en la matriu del progrés. En un món dominat per l’alta velocitat i els AVE, aquesta vella dama continua avançant a pas lent, oferint un viatge que és més una experiència que un simple trasllat.

El paisatge que travessa és d’una bellesa salvatge i implacable. Una terra on els bandolers, diuen, trobaven refugi, amagant-se dels guàrdies civils a les corbes i contra corbes. Ara, en comptes de bandits, el tren porta els que busquen escapar de les urbs. És com una càpsula del temps sobre rodes, que et transporta a un món on la vida anava a un ritme més pausat, on el temps semblava dilatar-se.

I, per descomptat, hi ha el tren mateix. Un monstre d’acer i vapor que s’esforça per pujar pendents pronunciades, escopint fum i vapor amb cada revolució de les seves rodes. No hi ha comoditats modernes aquí. Només seients durs, finestres que grinyolen i el constant estrèpit metàl·lic que ressona a tot el cotxe. És sorollós, brut i incòmode. Però també és completament fascinant.

Aquesta línia fèrria no és només una forma de transport. És un monument a l’enginyeria, a la història i, potser el més important de tot, a la persistència. Un recordatori que, de vegades, les coses bones valen la pena esperar. Encara que tardin una eternitat.

Secció per a aprenents de català

• Agrest: Significa salvatge, sense conrear, de caràcter aspre i poc amable. En aquest context, descriu un paisatge rural i poc poblat.
• Bressol: Lloc d’origen o naixement d’alguna cosa. En aquest cas, es refereix al lloc on hi havia molts bandolers.
• Bandolers: Persona que roba a les carreteres i camins, normalment formant part d’una banda.
• Lliures esterlines: És la moneda utilitzada al Regne Unit. La divisa ha estat convertida a euros per a la valoració pertinent
• Proverbial: Que és molt conegut o característic. En aquest cas, es refereix a la característica de tossuderia dels britànics.
• Relíquia: Objecte antic de gran valor històric o sentimental.
• Serpentejant: Amb moltes corbes, com una serp. En aquest context, es refereix al recorregut del tren.
• Cisellat: Modelat, tallat amb un cisell.
• Guàrdies civils: Membres d’un cos de policia d’Espanya.
• Contra corbes: Corbes molt pronunciades en sentit oposat.

Nota sobre la gramàtica:

• Ús del subjuntiu: Veiem el subjuntiu en frases com “Imagineu-vos això: vapor cremant carbó, xiulant com una ànima condemnada, serpentejant a través d’un paisatge que sembla haver estat cisellat directament per la mà d’un déu enfadat.” El subjuntiu s’utilitza per expressar dubte, desig o possibilitat. En aquest cas, expressa una hipòtesi.

• Expressions idiomàtiques: La llengua catalana, com qualsevol altra, té expressions idiomàtiques pròpies. Per exemple, “anar a pas lent” significa anar a poc a poc, “posar fil a l’agulla” significa activar o iniciar un projecte. Reconèixer i comprendre aquestes expressions és clau per a una comprensió més profunda de la llengua.

Conflicte a Air Canada: Les Raons darrere de l’Atemptat de Vaga

Benvolguts amants de la gasolina,

Avui, deixem de banda els cavalls de vapor i parlem d’una cosa encara més volàtil: els problemes laborals d’Air Canada. Sembla que els pilots i el personal de terra no estan gaire contents, i això vol dir una cosa: possible vaga. I les vagues, amics meus, són com una carretera bloquejada per un tractor avariat: tothom s’enfada, incloent-hi els passatgers que volen arribar a les seves destinacions.

Les raons? Doncs bé, parlem de sous que no s’ajusten a la inflació, de condicions laborals que fan que els treballadors se sentin com sardines en llauna, i d’una direcció que sembla que viu en una bombolla de xampany lluny dels problemes reals. Ja saben, el clàssic. Els diners, com sempre, són el moll de l’os. Els empleats d’Air Canada volen que el seu sou reflecteixi el treball dur que fan, especialment després de la pandèmia, quan van fer sacrificis per mantenir la companyia a flotació. Ara que Air Canada està recuperant-se, volen la seva part del pastís, i amb raó.

Però no només es tracta de diners. També hi ha la qüestió de les condicions laborals. Horaris impossibles, descans insuficient i una pressió constant per complir amb els objectius estan desgastant la gent. Imaginem-nos fer un vol transatlàntic després de dormir només dues hores. No sona divertit, oi? Doncs imagineu-vos ser responsable de la seguretat de centenars de persones en aquesta situació. Terrífic.

I, per descomptat, tenim la direcció. A vegades sembla que les decisions es prenen en un despatx luxós, lluny de la realitat quotidiana dels empleats. La manca de comunicació i la sensació que les seves preocupacions no s’escolten només agreugen la situació. És com intentar conduir un cotxe amb el volant trencat: al final, xocaràs.

Així que, què passarà? Ningú ho sap amb certesa. Però una cosa és segura: si Air Canada no pren seriosament les demandes dels seus empleats, la vaga és inevitable. I si això passa, prepareu-vos per a un caos total. Vols cancel·lats, maletes perdudes i passatgers furiosos. Serà un espectacle digne de veure, però no si ets tu qui està atrapat a l’aeroport.

En resum, el conflicte a Air Canada és un exemple clàssic de com la mala gestió i la manca de comunicació poden portar a una situació explosiva. Esperem que les dues parts puguin trobar una solució abans que la situació es descontroli del tot. Mentrestant, creuem els dits i esperem que el nostre pròxim vol surti a l’hora prevista.

Secció per a aprenents de català

• Volàtil: Que canvia ràpidament o és inestable. Per exemple, “la situació econòmica és volàtil”. En aquest article, s’utilitza per emfatitzar la inestabilitat de les relacions laborals.
• El moll de l’os: La qüestió fonamental o més important d’un assumpte. És una expressió idiomàtica catalana que significa “la qüestió principal”.
• Desgastant: Que causa cansament, fatiga o deteriorament. Per exemple, “el treball excessiu és desgastant per a la salut”.
• Agreuja: Fer que una cosa sigui més dolenta o greu. Per exemple, “la pluja agreuja la situació de les inundacions”.
• Despatx luxós: Oficina elegant i cara. En aquest article, s’utilitza per criticar la distància entre la direcció i la realitat dels empleats.
• Transatlàntic: Un vol que creua l’oceà Atlàntic, d’Europa a Amèrica o viceversa.
• Bombolla de xampany: Viure en una realitat on tot és perfecte i no s’és conscient dels problemes reals.
• Cavalls de vapor: Unitat de mesura de la potència d’un motor, sovint utilitzada per descriure la força i la velocitat dels cotxes. En aquest context, s’utilitza per connectar amb l’estil de l’autor.
• A la deriva: En una situació de manca de control o sense direcció clara. En aquest context, es refereix a la situació de la companyia aèria.
• Atemptat de vaga: Possible vaga.

Gramàtica:

• Ús de “que”: La paraula “que” s’utilitza molt en català per introduir oracions subordinades. Per exemple, “Sembla que els pilots no estan contents”. Aquí, “que els pilots no estan contents” és una oració subordinada subjectiva.
• Expressions idiomàtiques: L’article utilitza diverses expressions idiomàtiques catalanes per fer el text més viu i expressiu. Per exemple, “el moll de l’os” significa “el quid de la qüestió”.
• Condicional: El condicional s’utilitza per expressar hipòtesis o possibilitats. Per exemple, “si això passa, prepareu-vos”.
• Perifràsis verbals: Construccions amb dos verbs que expressen un significat unitari. En l’article, hi ha exemples com “estan desgastant” (estar + gerundi) que indica una acció en curs.

Wonsan Kalma: Un Viatge a la ‘Benidorm’ de Corea del Nord

Imagineu-vos un lloc on el mar brillant es troba amb platges verges, on els complexos turístics brillen sota el sol i on les promeses d’oci i relaxació floten en l’aire com sal marina. No, no estem parlant de la Costa Brava. Ens referim a Wonsan Kalma, la nova joia de la corona turística de Corea del Nord. O almenys, així és com ens la venen.

Construïda a una velocitat vertiginosa, aquesta franja costanera a la província de Kangwon està dissenyada per atreure turistes estrangers i, potser, alleujar una mica les arques estatals. Han invertit, segons es diu, centenars de milions d’euros en aquest projecte. Però, què t’espera si et decideixes a canviar els mojitos de Magaluf per un refresc local a Wonsan Kalma?

Primer, oblideu-vos d’internet. Millor dit, oblideu-vos d’internet lliure. Estareu més connectat al silenci que a la xarxa. Però no us desanimeu. A canvi, obtindreu l’oportunitat única de presenciar una visió molt particular de la Corea del Nord.

Els hotels són… hotels. Grans, aparentment moderns, i suposadament equipats amb totes les comoditats que un turista pot desitjar. Però no espereu un servei al nivell d’un cinc estrelles occidental. Penseu més en un tres estrelles amb tendències filosòfiques sobre el significat de l’atenció al client.

La platja, almenys en les fotografies promocionals, sembla immaculada. Aigües clares, sorra fina i un cel blau radiant. Però recordeu que la realitat sovint difereix de la imatge idealitzada. No us sorprengueu si veieu més soldats que para-sols.

El que realment fa que Wonsan Kalma sigui interessant és el contrast entre la imatge que es vol projectar i la realitat subjacent. D’una banda, tenim l’esforç per crear un paradís turístic modern. De l’altra, hi ha la constant presència de l’estat, l’aïllament del món exterior i la realitat política i social del país.

És una experiència estranya, confesso. Estàs en una platja preciosa, però saps que hi ha limitacions. Pots gaudir d’un bany al mar, però no pots oblidar que ets un convidat en un món molt diferent. Et costarà al voltant d’uns 2.000 euros per persona, vol inclòs, en una setmana. I les propines, si en vols deixar, que siguin en euros.

Wonsan Kalma és més que un complex turístic. És una finestra a un país enigmàtic, una oportunitat per a una experiència de viatge inusual i, sens dubte, una història que val la pena explicar. Això sí, porteu crema solar i paciència. I, sobretot, sigueu respectuosos. Esteu visitant la casa d’algú altre.

Secció per a aprenents de català

• Verges: (adj.) Que està en el seu estat natural, sense haver estat conreat, manipulat o tocat. Exemple: “Platges verges” vol dir platges que no han estat alterades per l’activitat humana.
• Arques estatals: (n. f. pl.) Diners o recursos financers que pertanyen a l’estat o govern d’un país. Exemple: “Alleujar les arques estatals” significa reduir les dificultats financeres del govern.
• Magaluf: (Topònim) Nom d’una localitat turística molt coneguda a Mallorca, famosa per les seves platges i la vida nocturna. S’utilitza com a punt de referència per comparar-la amb Wonsan Kalma.
• Subjacent: (adj.) Que es troba per sota o que no és evident a primera vista. Que roman amagat. Exemple: “La realitat subjacent” es refereix a la realitat no manifesta, a les implicacions profundes que no es mostren o s’amaguen darrera les aparences.
• Enigmàtic: (adj.) Que és difícil d’entendre o interpretar, que presenta un misteri o enigma. Exemple: “Un país enigmàtic” vol dir un país del qual no se’n sap gaire i que és molt misteriós.
• Confesso: (v.) Forma del verb “confessar”, que significa admetre o reconèixer alguna cosa. S’usa en primera persona del singular. Exemple: “Confesso que és una experiència estranya” significa que l’autor admet que l’experiència és peculiar.
• Aparentment: (adv.) D’una manera que sembla ser certa, però que pot no ser-ho en realitat. Exemple: “Aparentment moderns” vol dir que semblen moderns a primera vista, però potser no ho són realment.
• Vistós/a: (adj.) Que crida l’atenció per la seva bellesa o per la seva originalitat. Exemple: “Un paradís turístic vistós” vol dir un paradís turístic que és bonic i que destaca.
• Preciós/a: (adj.) Molt bonic/a, de gran bellesa. Exemple: “En una platja preciosa” vol dir que és una platja molt bonica.
• Atreure: (v.) Captar o interessar una persona o un grup de persones. Exemple: “Atreure turistes estrangers” vol dir intentar que els turistes d’altres països vinguin a visitar el lloc.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza en expressions de desig, dubte, possibilitat o per donar consells. Per exemple: “No us sorprengueu si veieu més soldats que para-sols.” El verb “veieu” està en subjuntiu perquè expressa una possibilitat. També s’utilitza per expressar finalitat: “Està dissenyada per atreure turistes estrangers.”
• Pronoms febles: Són pronoms que substitueixen complements verbals i que no poden anar sols, sinó que s’han d’adjuntar al verb. Per exemple: “Així és com ens la venen.” El pronom “ens” substitueix a “a nosaltres” i el pronom “la” substitueix a “Wonsan Kalma”.
• Construccions impersonals: Són frases que no tenen un subjecte explícit. Per exemple: “Han invertit, segons es diu, centenars de milions d’euros en aquest projecte.” La frase no especifica qui ha invertit.