Catalunya: L’Equipatge Inusual dels Reis: Un Element Constant en els seus Viatges

L’Equipatge Inusual dels Reis: Un Element Constant en els seus Viatges

En Felip, ja se sap, sempre ha sigut un home de tradicions. I la Letizia, tot i haver entrat a la família reial com un huracà, s’ha adaptat a les peculiaritats de la institució amb una paciència que jo, per exemple, no tindria. Ara bé, hi ha coses que ni ella pot canviar. M’explico: a les maletes de la família reial, juntament amb els vestits de lluentons, les corbates de seda i les sabates de vernís, hi ha un element sorprenentment comú: sacs de llavors. Sí, sí, llavors. No penseu en la llavor del mal ni en metàfores grandiloqüents. Parlo de llavors reals i palpables: de mongetes del ganxet, de tomàquets de Montserrat, d’espinacs de fulla llisa, de blat de moro de les valls pirinenques.

Al principi, ningú ho entenia. El servei de protocol es preguntava si era una nova excentricitat de la reina per recordar els seus orígens periodístics, una manera de portar a la butxaca un gra de rebel·lia. Però no. La cosa venia de lluny, del rei emèrit. Joan Carles, amant de la natura i dels productes de la terra, havia inculcat als seus fills la importància de conservar les varietats autòctones. I la tradició, contra tot pronòstic, havia sobreviscut a les crisis, als escàndols i a la modernització.

Però, què en fan, d’aquestes llavors, els reis? No us imagineu la Letizia sembrant tomàquets a Zarzuela ni en Felip fent una paella amb mongetes del ganxet per als seus convidats. No. La qüestió és més subtil, més de fons. Quan viatgen a l’estranger, els reis porten aquestes llavors com una mena d’ambaixadors silenciosos de la riquesa de la terra catalana. Les regalen a agricultors, a cuiners, a membres d’associacions locals que treballen per preservar la biodiversitat. Un gest discret, gairebé imperceptible, però que diu molt del compromís dels reis amb la sostenibilitat i amb la recuperació de les tradicions ancestrals.

És una manera de dir, sense dir-ho, que Catalunya té molt més a oferir que platges, Gaudí i conflictes polítics. Que tenim una terra rica i fèrtil, uns productes únics i un saber fer que s’ha transmès de generació en generació. I que, fins i tot en els entorns més sofisticats i cosmopolites, hi ha lloc per a la senzillesa i per al respecte a la natura.

Així que la pròxima vegada que veieu la família reial en una recepció oficial, recordeu que, amagades entre la roba de disseny i les joies d’alt valor, hi ha unes quantes llavors que esperen pacientment el seu moment per germinar. Potser, un dia, veurem tomàquets de Montserrat en un jardí reial a l’estranger. Qui sap? La vida, com les llavors, sempre troba la manera de prosperar.

Secció per a aprenents de català

• Lluentons: Sequins, shiny decorative discs sewn onto clothing.
• Vernís: Varnish; in this context, referring to polished shoes.
• Ganxet: A specific type of small, white bean popular in Catalonia.
• Autòctones: Native, indigenous.
• Inculcat: Instilled.
• Emèrit: Emeritus; in this case, referring to the retired king.
• Subtil: Subtle.
• Cosmopolites: Cosmopolitan.
• Germinar: To germinate, sprout.
• Saber fer: Know-how, expertise.

Grammar Notes:

• Subject Pronoun Omission: Catalan often omits subject pronouns when the verb conjugation makes it clear who the subject is. For example, “M’explico” (I explain) instead of “Jo m’explico.”
• Perifràstic Passives: The passive voice is often formed using the verb “ser” (to be) followed by the past participle, similar to Spanish. For example, “s’ha transmès” (it has been transmitted).
• Diminutives: Catalan frequently uses diminutives (e.g., “-et,” “-eta”) to express affection, smallness, or informality.
• Personal Pronouns: Catalan has different forms for personal pronouns depending on their function in the sentence (subject, direct object, indirect object). For example, “M’explico” uses the reflexive pronoun “m'” to indicate that the action is being done to oneself.