Catalunya: L’Habitatge de Manel Fuentes Ofereix Vistes Panoràmiques Impressionants de Barcelona

L’habitatge de Manel Fuentes: Un oasi amb vistes a la ciutat comtal

Vaig trucar. No em va contestar. Un altre cop. Res. Finalment, el contestador: “Sóc en Manel, aprofito el dia al màxim. Deixa’m un missatge, si us plau. Si és per la moto, venuda.” Vaig somriure. Típica seva. Així que vaig anar directament. Conèixer-lo és saber que la puntualitat és una opció, no una obligació.

La porta de l’edifici, un clàssic del modernisme amb tocs de funcionalisme tardà –el que jo anomeno “modernisme cansat”–, estava oberta. Pujava. L’ascensor, antic, em recordava a les pel·lícules de detectives. Un cop a dalt, la porta de casa seva era un contrast: minimalista, freda, gairebé cruel.

Em va obrir, esclar, en pantalons curts i una samarreta esfilagarsada. “Entra, dona, que faig tard per gravar, però et preparo un cafè”. La casa… la casa era com ell: una barreja de caos organitzat i sofisticació inesperada. Llibres per tot arreu, una guitarra a mig afinar, i… oh, les vistes.

Des del saló, Barcelona s’estenia com una catifa de teules vermelles i balcons plens de geranis. Un espectacle. El Tibidabo al fons, vigilant. La Sagrada Família, picant l’ullet. El mar, platejat.

“Brutal, eh?” Va dir, mentre em deixava una tassa fumant a la tauleta. “Això ho val tot. La hipoteca, les nits sense dormir, el director pesat de torn… tot.”

Em vaig passejar per la terrassa. Un jardí vertical improvisat, ple d’herbes aromàtiques i tomàquets penjant. “Intentant fer la meva petita aportació”, va dir, somrient. “Res de gespa artificial, eh? Aigua reciclada i terra bona. Si hem de viure aquí, fem-ho bé”.

Un petit hort urbà, a dalt de tot d’un edifici, amb l’skyline de Barcelona de teló de fons. Qui ho diria. El Manel Fuentes, jardiner.

El cafè era bo, intens. Com la conversa. Vam parlar de música, de política, del Barça –com no– i de les seves últimes aventures televisives. Sempre amb un to irònic i una mirada que ho abastava tot.

Abans de marxar, vaig tornar a mirar les vistes. Impressionant. Un refugi enmig del soroll. Un lloc on sentir-se connectat a la terra, fins i tot a dalt d’un edifici. Un lloc per viure.

“Gràcies”, vaig dir. “Per el cafè… i per les vistes”.

“Quan vulguis, dona. Ja saps on trobar-me. Si no estic gravant, clar”.

Vaig baixar les escales, somrient. Pensant en els tomàquets i en la moto venuda. Pensant en Barcelona, estesa als meus peus.

Secció per a aprenents de català

• Oasi: Lloc agradable i tranquil enmig d’un entorn menys favorable.
• Comtal: Adjectiu que fa referència a la ciutat de Barcelona.
• Tibidabo: Muntanya emblemàtica de Barcelona, coneguda pel seu parc d’atraccions.
• Sagrada Família: Basílica modernista de Barcelona, obra inacabada d’Antoni Gaudí.
• Gespa artificial: Herba sintètica que s’utilitza en jardins i camps esportius.
• Skyline: Línia horitzontal que defineix la silueta d’una ciutat.
• Teló de fons: Element que es troba al fons d’una escena i serveix per emmarcar-la.
• Abarcava: Abarcaba, del verb abastar, significa cobrir, comprendre, arribar.
• Teules: Peces d’argila cuita que s’utilitzen per cobrir teulades.

Nota gramatical:

• L’ús del pronom “em” davant de verbs com “recordava” és comú en català. En castellà diríem “me recordaba”, mentre que en català diem “em recordava”. Aquest ús del pronom reflexiu és molt freqüent en la llengua catalana.