Pàgina principal Catalunya NordCat Nord Hera, retrobada a l’altra punta de França onze anys després: un misteri genètic i emocional.”

Cat Nord Hera, retrobada a l’altra punta de França onze anys després: un misteri genètic i emocional.”

per Antoni Duran i Barrufet
5 vist 4 minuts llegir
Logo ViquiNotícies

La Gata Nord Hera, retrobada a l’altra punta de França onze anys després: un misteri genètic i emocional

Un bri d’esperança havia quedat sepultat sota una dècada de records esvaïts. La família de la Hera, una gata del barri del Nord de Lleida, l’havia donada per perduda el llunyà 2013. Onze anys i més de 800 quilòmetres més tard, la sorpresa ha estat monumental: la Hera ha estat retrobada a la Bretanya francesa, sana i estàlvia.

La història, digna d’un guió cinematogràfic, ha començat amb un gest rutinari a l’altra banda de la frontera. Una veterinària bretona, durant una revisió de control, va detectar un microxip en la gata. En introduir el codi en la base de dades, la sorpresa va ser majúscula: la Hera figurava com a resident a Lleida.

“Vaig trucar immediatament al número de telèfon que hi havia registrat”, explica la veterinària, encara atònita. A l’altre costat del fil, la família de la Hera es mostrava incredula. Onze anys? A Bretanya? Era possible? La gata, que durant tot aquest temps s’havia guanyat el cor d’una altra família a la zona, semblava aclimatada a la seva nova llar.

Com va arribar la Hera fins a la Bretanya és un misteri. Es va escapar? Va ser traslladada involuntàriament? Totes les hipòtesis són possibles. El que és innegable és la força del destí, o potser simplement la casualitat, que ha unit de nou la gata amb la seva família d’origen.

La decisió ara no és fàcil. La Hera viu en una llar on se l’estima i se la cuida. La família lleidatana, comprensiva, es debat entre el desig de retrobar-se amb la seva antiga companya i el respecte pel seu benestar actual. S’ha obert un període de reflexió per a totes les parts implicades, tenint en compte, sobretot, el que és millor per a la Hera.

Més enllà de la sorpresa i l’emoció, la història de la Hera ens recorda la importància de microxipar els animals de companyia. Un dispositiu petit, amb un cost d’aproximadament 30 euros, que pot fer la diferència entre una pèrdua irremeiable i una retrobada miraculosa, fins i tot a milers de quilòmetres de distància. Una inversió petita per una garantia immensa. Un símbol de responsabilitat i cura envers els éssers que comparteixen la nostra vida.

La història de la Hera també ens convida a reflexionar sobre la importància dels vincles, tant humans com animals. I com, a vegades, l’atzar ens posa a prova, obligant-nos a prendre decisions difícils però sempre amb el benestar de tots al centre. Una lliçó d’empatia i respecte, que transcendeix fronteres i espècies.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

  • Bri: Petita quantitat d’alguna cosa; aquí, una mica d’esperança.
  • Sepultat: Amagat, enterrat. Del verb sepultar (enterrar).
  • Esvaiït: Desaparegut gradualment; que s’ha fet feble. Del verb esvair-se.
  • Estalvia: Sana i salva; sense patir danys.
  • Guió cinematogràfic: Text escrit per a una pel·lícula.
  • Majúscula: Enorme, molt gran.
  • Incredula: Que no es creu una cosa fàcilment.
  • Aclimatada: Adaptada a un nou entorn. Del verb aclimatar-se.
  • Es debat: Dubta, no sap què fer. Del verb debatre’s.
  • Transcendeix: Va més enllà, supera els límits. Del verb transcendir.

Gramàtica:

  • Pronoms febles: La frase “se la estima” conté dos pronoms febles: “se” (pronom reflexiu, indica que l’acció recau sobre el subjecte) i “la” (pronom directe, substitueix a “Hera”). L’ordre és “se” + “la” + verb. Són força comuns en català i s’han de practicar molt.
  • Passat perifràstic: El passat perifràstic es forma amb el verb “anar” conjugat seguit de la preposició “a” i l’infinitiu del verb principal: “va trucar” (del verb trucar). S’utilitza sovint per referir-se a accions passades concretes i puntuals.
  • Ús del “hi”: La frase “que hi havia registrat” utilitza el pronom “hi” per substituir un complement de lloc implícit (en aquest cas, en la base de dades). “Hi havia” significa “en aquell lloc hi havia”.
  • Subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza per expressar hipòtesis, desitjos, dubtes o sentiments. Per exemple, en la frase “El que és innegable és…”, la forma “sigui” seria correcta si el parlant no estigués segur de la innegabilitat.

Have any thoughts?

Share your reaction or leave a quick response — we’d love to hear what you think!

Are you sure want to unlock this post?
Unlock left : 0
Are you sure want to cancel subscription?
Notícies internacionals en català

Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència. Suposem que esteu d'acord amb això, però si voleu, podeu rebutjar-les. Acceptar Llegir més

Focus Mode
-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00