Mafia: L’Antic País, un simulador de conducció sorprenentment bo ambientat el 1904″

“Mafia: L’Antic País”, un simulador de conducció sorprenentment bo ambientat el 1904

De vegades, en aquest ofici, un es troba amb coses que el deixen bocabadat. Coses que un esperava que fossin un nyap absolut, un desastre sense pal·liatius, i que, contra tot pronòstic, resulten ser millors que un sopar de Nadal preparat per la teva àvia. “Mafia: L’Antic País” és exactament això.

Ambientat l’any 1904, aquesta joia txeca, perquè sí, ve de la República Txeca, ens submergeix en un món on els cavalls encara comparteixen carretera amb els primers automòbils, on la gasolina es ven en bidons i on un barret és més important que la teva dignitat. I tot costa en corones txeques, per descomptat, que, en el moment d’escriure aquest article, equivalen aproximadament a 0,042 euros per corona.

El que fa que “Mafia: L’Antic País” destaqui no és la trama (que és prou sòlida, sobre gàngsters i traïcions, res que no hàgim vist abans), sinó la seva atenció al detall i, sobretot, la seva fidelitat a la conducció de l’època. Oblideu-vos de la direcció assistida, de l’ABS i del control de tracció. Aquí, la conducció és un acte de valentia, una dansa constant entre el control i el caos. Cada sot, cada revolt, cada frenada brusca et fan sentir que estàs lluitant contra una bèstia salvatge, i no conduint un vehicle.

Els cotxes són magnífics. Models d’època reproduïts amb una cura obsessiva, des del soroll del motor fins a la vibració del volant. Manejar-los és un repte, dominar-los, una satisfacció immensa. Intentar fer un derrapat amb un d’aquests monstres és com intentar ensenyar a ballar a un elefant, però quan ho aconsegueixes… Oh, la satisfacció!

I la ciutat! Lost Heaven, inspirada en Nova York i Chicago, és un festival per als ulls. Un món viu i creïble, amb una arquitectura impressionant i una atmosfera embriagadora. Pots sentir l’olor de la benzina i la pólvora en l’aire. Pots veure la pols als carrers i la por als ulls dels vianants.

Però compte! Aquest no és un joc per als impacients. “Mafia: L’Antic País” requereix paciència, habilitat i una bona dosi de perseverança. No esperis tirotejos constants ni explosions cada cinc minuts. Aquí, la tensió es construeix lentament, com un bon whisky escocès. I quan arriba el moment d’actuar, més val que estiguis preparat, perquè els enemics no et perdonaran ni una.

En resum, “Mafia: L’Antic País” és una sorpresa majúscula. Un simulador de conducció excel·lent, un joc d’acció sòlid i una experiència immersiva inoblidable. Si t’agraden els cotxes antics, les històries de gàngsters i els reptes de veritat, no dubtis ni un segon. Aquest joc val cada cèntim, és a dir, cada corona txeca que equival a pocs cèntims d’euro.

Secció per a aprenents de català

• Bocabadat/da: Significa sorprès/esa, admirat/da. És un adjectiu. Exemple: Estava bocabadat amb la bellesa del paisatge.
• Nyap: Una cosa mal feta, de mala qualitat. És un substantiu masculí. Exemple: Aquesta reparació és un nyap!
• Pal·liatius: Que serveixen per atenuar un dolor o un problema, sense curar-lo. És un adjectiu plural. Exemple: Hem d’aplicar mesures pal·liatives per alleujar la situació.
• Joia: Cosa molt valuosa, apreciada. En aquest cas, es refereix al joc. És un substantiu femení. Exemple: Aquesta pel·lícula és una joia!
• Sot: Un forat al terra, una irregularitat. És un substantiu masculí. Exemple: El cotxe va caure en un sot.
• Revolt: Una corba a la carretera. És un substantiu masculí. Exemple: Agafa el revolt amb precaució.
• Derrapat: Acció de perdre adherència amb el terra, fent que les rodes llisquin. És un substantiu masculí. Exemple: El derrapat del cotxe va ser espectacular.
• Majúscula: Molt gran, enorme. En aquest cas, es refereix a la sorpresa que ha causat el joc. És un adjectiu femení. Exemple: Ha estat una decepció majúscula.
• Embriagadora: Que causa una sensació d’excitació, de plaer intens. És un adjectiu femení. Exemple: La música tenia un ritme embriagador.
• Perdonaran: Del verb perdonar, en futur del subjuntiu. Exemple: No perdonaran cap error.

Gramàtica:

L’ús del “que” relatiu: En l’article s’utilitza molt el “que” per introduir oracions subordinades adjectives que qualifiquen un substantiu anterior. Per exemple: “coses que el deixen bocabadat”, “models d’època reproduïts amb una cura obsessiva, des del soroll del motor fins a la vibració del volant”. En aquests casos, el “que” actua com a subjecte o complement directe de l’oració subordinada.