Alacant: Màfia de cites municipals: immigrants lucrant-se amb tràmits a Alacant

Alacant: Xarxa d’intermediaris estrangers genera negocis paral·lels amb cites municipals

Alacant es troba davant d’una problemàtica emergent que afecta l’eficiència dels serveis municipals i genera desigualtat: una xarxa d’intermediaris, principalment d’origen estranger, que s’estan lucrant amb la gestió de cites per a tràmits administratius. Aquesta situació, lluny de ser un cas aïllat, s’està convertint en una pràctica comuna que perjudica especialment la població immigrant que necessita accedir als serveis de l’Ajuntament per a regularitzar la seva situació, obtenir documents o accedir a ajudes.

La mecànica és simple, però efectiva: aprofitant el desconeixement de l’idioma, les dificultats per accedir a la tecnologia o la simple manca de temps per part dels interessats, aquests intermediaris reserven massivament cites a través de la plataforma municipal, per després vendre-les a preus elevats. D’aquesta manera, creen un mercat paral·lel on la necessitat es converteix en negoci, i l’accés als serveis públics deixa de ser un dret per a convertir-se en un privilegi.

La situació genera una doble injustícia. En primer lloc, dificulta l’accés als serveis per part de les persones que realment els necessiten i que no poden permetre’s pagar a aquests intermediaris. En segon lloc, fomenta l’economia submergida i genera un clima de desconfiança cap a les institucions.

L’Ajuntament d’Alacant ha manifestat la seva preocupació per aquesta situació i ha anunciat mesures per a combatre-la. Tanmateix, la complexitat del problema exigeix una intervenció més contundent i coordinada. És necessari reforçar els mecanismes de control de la plataforma de cites, augmentar la informació i l’assistència a la ciutadania en diversos idiomes, i sobretot, intensificar la persecució d’aquestes pràctiques il·legals.

A més de les mesures policials i administratives, és fonamental abordar les causes profundes del problema. Cal analitzar per què existeix aquesta demanda de serveis d’intermediació i dissenyar polítiques que promoguin l’autonomia i l’apoderament de la població immigrant. Això implica facilitar l’aprenentatge de l’idioma, l’accés a la tecnologia i la informació, i oferir recursos per a la integració social i laboral.

En definitiva, la problemàtica de les cites municipals a Alacant és un reflex de les desigualtats i les dificultats que encara afronta la població immigrant. Superar aquesta situació exigeix un compromís ferm per part de les institucions, una acció coordinada entre els diferents actors socials i una aposta decidida per la justícia social i la igualtat d’oportunitats. Cal garantir que l’accés als serveis públics sigui un dret per a tothom, i no una oportunitat de negoci per a uns quants.

Secció per a aprenents de català

Vocabulari:

1. Lucrant-se: Obtenint beneficis econòmics, generalment de manera il·lícita o aprofitant-se d’una situació. És un verb pronominal: lucrar-se (algú).
2. Tràmits: Gestions o processos administratius. Exemple: Fer un tràmit per obtenir el NIE.
3. Intermediaris: Persones que actuen entre dues parts, connectant-les o facilitant una transacció. Un sinònim podria ser “agents”.
4. Regularitzar: Posar en ordre, legalitzar una situació. Exemple: Regularitzar la situació d’un immigrant.
5. Mecanisme: Conjunt d’elements que fan que alguna cosa funcioni. En aquest context es refereix al mètode utilitzat pels intermediaris.
6. Persecució: Acció de perseguir, buscar i castigar algú per les seves accions. Exemple: La persecució d’activitats il·legals.
7. Apoderament: Procés pel qual algú adquireix poder i capacitat per prendre decisions i controlar la seva vida. És l’acció i efecte d’apoderar.
8. Desigualtats: Falta d’igualtat, diferències injustes entre persones o grups. El contrari d’igualtat.
9. Fomentar: Promoure o impulsar el desenvolupament d’alguna cosa. Sinònims: promoure, estimular.
10. Submergida: Referit a una activitat que es realitza de manera oculta o il·legal. Exemple: economia submergida.

Gramàtica:

• L’ús del pronom “en”: En frases com “Superar aquesta situació exigeix un compromís ferm per part de les institucions, una acció coordinada entre els diferents actors socials i una aposta decidida per la justícia social i la igualtat d’oportunitats,” es podria afegir “… i en aposta decidida per…”. El pronom “en” substitueix un complement introduït per la preposició “de” o “en”. En aquest cas, “en” faria referència a “un compromís ferm”. És una forma de cohesionar el text i evitar repeticions.
• Construccions impersonals amb “cal”: S’utilitza “cal + infinitiu” per expressar necessitat o obligació de manera impersonal. Per exemple, “Cal analitzar per què existeix aquesta demanda…” significa “És necessari analitzar per què existeix aquesta demanda…”.