València: La Universitat d’Alacant Sofreix Temperatures Excepcionals Superant els 42 Graus en una Onada de Calor Històrica

València, a la corda fluixa: La Universitat d’Alacant, a la vora del col·lapse davant una calorada sense precedents

La plana alacantina, i per extensió tota la contrada valenciana, està sotmesa a un estiu que sembla una prova divina, una temptació de Sant Antoni en versió climàtica. Mentre que el sol, implacable, ens fregeix les teules, la Universitat d’Alacant (UA) es troba a la punta de llança d’aquesta calamitat, registrant temperatures que deixen les dades històriques per terra i fan que els termòmetres supliquen clemència.

Ahir, la UA va sobrepassar els 42 graus, una fita que no només constitueix un rècord absolut per a la institució acadèmica, sinó que també suposa un advertiment seriós sobre els reptes que ens presenta el canvi climàtic. Les aules, convertides en forns, dificulten la concentració dels estudiants i professors, obligant a buscar refugi en els escassos espais climatitzats. L’aigua, ben escassa ja de per si, s’ha convertit en un bé preuat, objecte de peregrinació constant per part d’una comunitat universitària exahusta.

Més enllà del patiment immediat, esta situació ens obliga a una reflexió profunda sobre la nostra relació amb el territori i els recursos. La gestió de l’aigua, l’eficiència energètica i la planificació urbana es revelen com a elements clau per a mitigar els efectes d’estes onades de calor cada vegada més freqüents i intenses. No es tracta només de sobreviure a l’estiu, sinó de construir un futur més sostenible i resilient per a les pròximes generacions.

És hora de deixar de lamentar-nos per les temperatures extremes i començar a actuar de manera decidida. Des de les administracions públiques fins a cada ciutadà, tots tenim un paper a jugar en esta batalla contra el canvi climàtic. Adoptar mesures d’estalvi energètic, promoure l’ús del transport públic i donar suport a les energies renovables són només algunes de les accions que podem dur a terme per a fer front a esta crisi global.

València, bressol de saviesa i cultura, no pot deixar-se arrabassar per la calor. Hem de demostrar la nostra capacitat d’adaptació i la nostra voluntat de construir un futur més verd i saludable per a tots. Que esta onada de calor no siga només un record amarg, sinó un catalitzador per a un canvi profund i durador.

Secció per a aprenents de català

• Corda fluixa: Situació de perill o dificultat.
• Contrada: Comarca, regió.
• Fregir: Coure en oli abundant i molt calent. En este cas, fer molta calor, quasi com si rostiren.
• Teules: Peces de fang cuit que es fan servir per a cobrir les teulades.
• Punta de llança: La part més avançada d’un grup o moviment; en este context, el lloc on la calor és més intensa.
• Clemència: Perdó, pietat.
• Exahusta: Extremadament cansada, esgotada.
• Arrabassar: Robar, llevar per la força.
• Bressol: Lloc d’origen o naixement d’alguna cosa.
• Catalitzador: Agent que accelera o facilita un procés.

Gramàtica

• Ull amb els demostratius: “Esta” (esta situació), “estes” (estes onades) poden resultar confosos. “Aquest/a” es refereix a coses més properes en el temps o l’espai que “eixe/ixa”. “Aquell/aquella” es refereix a coses més llunyanes.
• Ús del subjuntiu: Observeu l’ús del subjuntiu en oracions com “Que esta onada de calor no siga només un record amarg…”. El subjuntiu s’utilitza sovint per a expressar desitjos, dubtes o probabilitats.
• Pronoms febles: En valencià, els pronoms febles (em, et, es, ens, vos, es) s’utilitzen molt. Per exemple, “deixar-se arrabassar” significa permetre que siga arrabassat.