Catalunya: Impacte del canvi climàtic en les collites vinícoles del Priorat.

L’impacte del canvi climàtic en les collites vinícoles del Priorat

És ben sabut que el Priorat, aquella terra agresta on les vinyes s’aferren a la pissarra com si els hi anés la vida, està canviant. Ja no és allò que era, com tampoc ho som nosaltres, vaja. Abans, quan la meva àvia encara tenia cabells negres (i en tenia molts, per cert), la pluja era previsible. Setembre, octubre, fins i tot novembre, ens regalaven dies de plugim que netejaven la terra i omplien les cisternes. Ara, quan plou, cauen pedres de la mida de llimones i després res, sequera. Com un amant voluble.

Els ceps, pobres, ja no saben què fer. Se’ls accelera el cicle vital, floreixen abans d’hora, maduren massa de pressa. El raïm, que abans era pura dolçor concentrada, ara a vegades sap a figues seques, o a res. I l’alcohol, que pujava amb gràcia, com una cançó de Lluís Llach, ara et deixa adormit al sofà amb el cap com un timbal.

Els pagesos, tossuts com burros, han començat a plantar varietats foranes, coses rares que ningú havia sentit a parlar abans per aquí. Sembla que el cabernet sauvignon i el syrah aguanten millor la calor, però a mi em sap greu. Què serà del nostre carinyena? Del garnatxa, que sempre ha estat el rei?

Alguns diuen que caldrà fer terrasses més amples, plantar arbres per fer ombra, fer servir menys aigua, cultivar la terra sense llaurar-la… no sé, potser tenen raó. Sembla que ja no n’hi ha prou amb resar a Sant Isidre, el patró dels pagesos. Ara cal fer coses que ningú ens havia explicat a l’escola.

I mentrestant, els experts continuen parlant de models climàtics i de gasos d’efecte hivernacle. Jo només sé que el vi del meu avi, aquell que feia que fins i tot les pedres del camí ballessin, ja no té el mateix gust. I això, senyores i senyors, és un drama. Un drama com una casa de pagès.

Potser al final, la única cosa que podem fer és adaptar-nos. Aprende a viure amb la incertesa, com un gat vell. Però bé, sempre ens quedarà el record d’aquell Priorat que ja no existeix. I potser, només potser, un dia tornarem a tastar aquell vi que feia que la vida fos una mica més suportable. Perquè, al cap i a la fi, som catalans i tenim un talent innat per sobreviure. Fins i tot als desastres. Fins i tot al canvi climàtic.

Secció per a aprenents de català

• Agresta: Rugosa, salvatge, poc cultivada.
• Aferrar-se: Agafar-se amb força. Reflexiu: s’aferren (ells).
• Plugim: Pluja fina i lleugera.
• Cisternes: Dipòsits per emmagatzemar aigua de pluja.
• Ceps: Plantes de la vinya.
• Tossuts: Obstinats, perseverants.
• Llaurar: Remoure la terra per preparar-la per la sembra.
• Efecte hivernacle: Fenomen pel qual l’atmosfera terrestre reté part de l’energia que emet el sol, provocant un augment de la temperatura.
• Timbal: Instrument de percussió que produeix un so fort.
• Pagès/Paguesa: Persona que treballa la terra.

Notes gramaticals:

• Ús del pretèrit imperfet (abans… era, tenia, etc.): S’utilitza per descriure accions o estats habituals en el passat. Ex: “Abans la pluja era previsible”.
• Reflexius (aferrar-se): Verbs que necessiten un pronom reflexiu (em, et, es, ens, us, es). Ex: “Els ceps s’aferren”.
• Condicional (caldria): S’utilitza per expressar una possibilitat, una hipòtesi o un consell. Ex: “Caldria fer terrasses més amples”.