Cat Nord Història i projecció dels estudis catalans a la Universitat de Perpinyà

Cat Nord: Història i projecció dels estudis catalans a la Universitat de Perpinyà

La Universitat de Perpinyà Via Domitia, situada al cor del Rosselló, és un centre neuràlgic per a la vitalitat i difusió dels estudis catalans a la Catalunya del Nord. La seva trajectòria, rica en vicissituds i plena d’èxits, reflecteix l’evolució de la consciència identitària i lingüística en aquest territori fronterer.

Des dels seus inicis, la universitat ha acollit figures destacades que han contribuït a la consolidació d’una sòlida oferta formativa en llengua i cultura catalanes. Professors com Pere Verdaguer, Joan Tocabens i més recentment, Jordi Ferrer, han estat pilars fonamentals en la transmissió del coneixement i en la formació de noves generacions d’estudiosos. La seva dedicació ha permès mantenir viu un patrimoni immaterial de gran valor.

La universitat ofereix un ventall divers de cursos i programes, des de la llicenciatura en Estudis Catalans fins a màsters especialitzats i doctorats. Aquests programes tenen com a objectiu proporcionar als estudiants una formació integral en llengua, literatura, història, art i cultura catalanes. A més, la universitat fomenta la investigació i la publicació d’estudis sobre la realitat catalana del nord, donant visibilitat a la seva singularitat i a la seva importància en el conjunt de la cultura catalana.

La projecció dels estudis catalans a la Universitat de Perpinyà va més enllà de l’àmbit acadèmic. La universitat estableix vincles estrets amb les associacions culturals, les institucions educatives i els agents socials del territori, promovent activitats de difusió i de promoció de la llengua i la cultura catalanes. Aquesta col·laboració constant permet teixir una xarxa de suport que garanteix la pervivència i el desenvolupament de la identitat catalana a la Catalunya del Nord.

En un context globalitzat i marcat per la diversitat cultural, la Universitat de Perpinyà assumeix un paper crucial en la defensa i la promoció d’una cultura pròpia, arrelada a la terra i oberta al món. Els estudis catalans, lluny de ser una mera disciplina acadèmica, esdevenen un instrument de cohesió social, de desenvolupament sostenible i de construcció d’un futur millor per a les futures generacions. El compromís de la universitat amb la cultura catalana és una inversió a llarg termini en la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural europeu.

Secció per a aprenents de català

• Neuràlgic: Que és central o essencial per a alguna cosa. Per exemple, un centre neuràlgic de transport és un lloc on conflueixen moltes línies.
• Vicissituds: Canvis o alternatives que ocorren en el curs d’una cosa, especialment si són negatives o difícils.
• Consolidació: Procés de fer alguna cosa més forta, estable o segura.
• Oferta formativa: Conjunt de cursos, programes i estudis que una institució ofereix per a l’aprenentatge i la formació.
• Pilars: Persones o coses que suporten o donen força a alguna cosa.
• Patrimoni immaterial: Béns culturals que no són objectes físics, com ara tradicions, llengües o cançons.
• Ventall: Varietat o gamma de coses.
• Singularitat: Qualitat de ser únic o diferent dels altres.
• Teixir: Crear o establir una xarxa de relacions o vincles.
• Pervivència: Acció de continuar existint o de mantenir-se viu a través del temps.

Gramàtica útil:

• El passat perifràstic (va + infinitiu): En català, a més del passat simple (cantí, vas cantar, va cantar, etc.), s’utilitza molt el passat perifràstic per parlar d’accions passades. Es forma amb el verb “anar” en present + la preposició “a” + l’infinitiu del verb principal. Per exemple: “Vaig cantar” (jo vaig a cantar), “Vas menjar” (tu vas a menjar), “Va estudiar” (ell va a estudiar). A l’article es pot trobar: “va més enllà”, “va permetre”.
• Pronoms relatius “que” i “qual”: El pronom relatiu “que” s’utilitza per substituir un nom o sintagma nominal al qual es fa referència anteriorment. Quan hi ha una preposició, s’utilitza “qual” precedit de l’article corresponent (“el qual,” “la qual,” “els quals,” “les quals”).
• L’ús del subjuntiu: Després de conjuncions com “perquè” (per a que), “fins que”, “quan” (quan en futur), s’utilitza el subjuntiu. Per exemple: “Promou activitats de difusió i de promoció de la llengua i la cultura catalanes. Aquesta col·laboració constant permet teixir una xarxa de suport que garanteixi la pervivència i el desenvolupament de la identitat catalana a la Catalunya del Nord.”