Balears: El Tren Sa Pobla-Alcúdia, una “Fita Clau” per als Amics del Ferrocarril, Desencadena Al·legacions

Balears: El Tren Sa Pobla-Alcúdia, una “Fita Clau” per als Amics del Ferrocarril, Desencadena Al·legacions

És curiós com les coses canvien. Allò que semblava una victòria, un brindis amb vi de la terra i ensaïmada per part dels Amics del Ferrocarril de Balears (AFB), ara és motiu de paperassa, de reunions que s’allarguen fins a la matinada i d’entrecruaments de correus electrònics que fan fum. El tram Sa Pobla-Alcúdia, considerat per l’AFB una “fita clau” per connectar el nord de Mallorca amb la resta de l’illa per mitjà del tren, ha encès la metxa d’un debat imprevist.

Ningú dubta, ni tan sols els que hi posen bastons a les rodes, que la idea és bona. Connectar Alcúdia amb la xarxa ferroviària permetria, argumenten des de l’AFB, treure cotxes de la carretera, descongestionar les vies durant l’estiu i promoure un turisme més responsable, que arriba en tren i es mou amb bicicleta. Un cant a la sostenibilitat, vaja.

Però el diable, com sempre, s’amaga en els detalls. Les al·legacions presentades per diverses entitats ecologistes i veïnals qüestionen l’impacte ambiental del projecte. La zona, argumenten, és delicada, plena de zones humides i espècies protegides. El pas del tren, diuen, podria alterar aquest equilibri i fer malbé un ecosistema que triga segles a recuperar-se.

El Govern Balear, que havia donat llum verda al projecte amb entusiasme, ara es troba enmig d’un foc creuat. D’una banda, els Amics del Ferrocarril, pressionant perquè es compleixin els terminis i s’iniciïn les obres com més aviat millor. De l’altra, les entitats ecologistes, amenaçant amb portar el tema als tribunals si no es tenen en compte les seves demandes.

I mentrestant, la gent d’Alcúdia espera. Alguns amb il·lusió, imaginant-se un futur sense embussos i amb més connexió amb la resta de l’illa. D’altres, amb recel, preguntant-se si els beneficis del tren valen la pena si han de pagar-se amb danys irreparables al medi ambient.

Al final, tot es redueix a fer equilibris. A trobar un punt mitjà entre el progrés i la conservació. Una tasca gens fàcil, sobretot quan hi ha interessos contraposats i passions a flor de pell. I mentrestant, el tren espera.

Secció per a aprenents de català

• Fita Clau: Moment o objectiu molt important. Per exemple: “La fita clau del projecte és acabar les obres abans de l’estiu.”
• Ensaïmada: Dolç típic de Mallorca fet amb farina, saïm (greix de porc) i sucre.
• Metxa: Fil o cordó que serveix per encendre un explosiu o, en sentit figurat, per començar una discussió o un conflicte. Exemple: “La seva resposta va encendre la metxa de la discussió.”
• Bastons a les rodes: Expressió que significa posar obstacles o dificultats a un projecte o a una persona.
• Vaja: Interjecció que s’utilitza per expressar sorpresa, decepció o per donar èmfasi.
• El diable s’amaga en els detalls: Proverbi que significa que les dificultats o els problemes solen estar en les petites coses que no es tenen en compte.
• Foc creuat: Situació en què una persona o una institució es troba sotmesa a pressions o crítiques des de diferents bàndols.
• Embussos: Retenció de vehicles que impedeix la circulació normal. Sinònim: congestió.
• Recel: Desconfiança, sospita. Exemple: “Sent recel envers els polítics.”
• A flor de pell: Expressió que significa que els sentiments o les emocions estan molt intensos i fàcils de manifestar.

Notes gramaticals:

• L’article definit “el” davant dels noms dels trens és comú a Catalunya i les Balears. Per exemple, “El tren de Sóller”.
• L’ús de “es” reflexiu en frases com “tot es redueix a…” és freqüent en català i pot traduir-se com “es converteix en…” o “acaba sent…”.
• La conjugació del verb “esperar” pot expressar tant espera física com expectació. Per exemple: “La gent espera el tren” (espera física) i “La gent espera que passi alguna cosa” (expectació).