Balears: Encareix la tornada a l’escola a les Illes Balears en un context d’inflació persistent”

Balears: Encareix la tornada a l’escola a les Illes Balears en un context d’inflació persistent

El setembre, aquell mes de retorn a la rutina amb gust de gelat de figa i pols de pissarra, torna a apuntar amb el dit. I aquest any, el dit porta un anell de preus més car que l’anterior. Llibres, roba, sabates que creixen més ràpid que la imaginació d’un nin, material escolar… tot puja. I puja amb la mateixa insistència que les temperatures d’un juliol que sembla no voler acabar mai.

Les famílies balears, ja avesades a fer equilibris per quadrar els comptes mensuals, ara han de fer un salt mortal sense xarxa. Els supermercats, un miratge d’ofertes que s’esvaeixen tan ràpid com apareixen. El mercat, un luxe que no tothom es pot permetre diàriament. I l’escola, un pou sense fons de despeses imprevistes.

La inflació, aquella paraula que abans només sentíem a les notícies, ara és la companya constant a la taula del sopar. I entre torrada i torrada, es discuteix com retallar, on estalviar, què sacrificar. Potser les vacances de l’any que ve? O potser la sortida al cine d’aquest cap de setmana? O potser, simplement, menjar carn menys sovint?

Els mestres, per la seva banda, miren amb preocupació. Veuen les famílies arribar amb la cara llarga i la butxaca buida. I intenten, amb els pocs recursos que tenen, minimitzar l’impacte. Intercanvi de llibres de text de segona mà, reutilització de material escolar, projectes col·laboratius que redueixen la necessitat de comprar individualment… Petites solucions per a un problema gegant.

Però les solucions individuals, per molt creatives que siguin, no poden solucionar un problema estructural. La inflació segueix allà, com un fantasma que ens persegueix. I la tornada a l’escola, en aquest context, es converteix en un maldecap afegit a una llista ja massa llarga.

I així, mentre els nins es preparen per començar un nou curs, les famílies balears es pregunten com fer front a una situació que sembla no tenir fi. I la resposta, potser, no està només a estirar els pocs recursos que tenen, sinó a exigir solucions més contundents a aquells que tenen el poder de canviar les coses. Perquè el futur dels nostres fills, i el nostre, depèn d’això.

Secció per a aprenents de català

• Encareix: Augmenta el preu de. Verb “encarir”.
• Nin/Nina: Noun. Infants, nen/nena.
• Avesades: Acostumades. Participi passat del verb “avesar”.
• Quadrar els comptes: Fer que els ingressos i les despeses coincideixin.
• Miratge: Il·lusió, aparença enganyosa.
• Maldecap: Preocupació, problema.
• Butxaca: Part dels pantalons o jaqueta on es guarden objectes.
• Estirar: Fer durar més, aprofitar al màxim.
• Pissarra: Material on s’escriu amb guix.

Gramàtica:

• L’ús de l’article definit (“el, la, els, les”) és molt important en català. S’utilitza molt més sovint que en castellà i anglès. Per exemple, “el setembre” (September), “la rutina” (the routine).
• El català té una conjugació verbal rica i precisa. Fixeu-vos en les formes verbals utilitzades al text per expressar diferents temps i modes. Per exemple, “torna a apuntar” (is pointing again), “han de fer” (they have to do), “segueix allà” (is still there).
• L’ús del subjuntiu és comú després de certs verbs i expressions que indiquen dubte, desig o necessitat. Exemples: “per molt creatives que siguin” (however creative they may be).