Catalunya: Cristina i Urdangarin revisiten un indret emblemàtic junts

Cristina i Urdangarin revisiten un indret emblemàtic junts

Ens havíem jurat oblidar-nos del Cap de Creus. Ell, sobretot. Després de la tempesta, el mar, diuen, sempre torna la calma. Però a mi, el Cap de Creus, em sembla més aviat un psiquiatre car, amb el seu silenci rocós i el vent que et bufa les paraules a la cara sense que puguis evitar-ho. I allà estàvem, de nou. Cristina, amb la mirada perduda en l’horitzó on es barreja França i no se sap ben bé què més, i Urdangarin, aparentment interessat en un grup de gavians que es disputaven una sardina mig podrida. La imatge era tan perfecta, tan artificialment recomposada, que feia mal.

Recordo la primera vegada que hi vam venir. Érem joves, plens d’esperança i de protectors solars caríssims. Ell em prometia un futur brillant, una casa amb vistes al mar (no necessàriament al Cap de Creus, Déu me’n guard), i un jardí immens ple de rosers. Ara, els rosers els he vist més aviat als diaris, entre titulars que em posaven la cara vermella. I el mar, bueno, el mar segueix allà, indiferent al meu drama.

Vam passejar en silenci, com si fóssim dos turistes que s’han equivocat d’excursió. Jo pensava en la dita que diu que el temps ho cura tot. I ell, probablement, pensava en què deuria sopar. Em vaig fixar que la seva jaqueta era nova. Segurament un intent de renovar-se. Un intent desesperat de tornar a ser qui va ser. Però, com el Cap de Creus, ell també s’ha convertit en una roca. Una roca ferida pel temps i les onades.

Vaig llençar una pedra al mar. No vaig demanar cap desig. Ja no em queden desitjos. Només ganes de tornar a casa i posar-me una bona sèrie. I potser, només potser, oblidar-me d’aquest Cap de Creus maleït i de tots els records que hi tinc enganxats.

Secció per a aprenents de català

• Indret: Lloc, espai determinat. Sinònim de “lloc”.
• Emblemàtic: Que és un símbol d’alguna cosa. En aquest cas, el Cap de Creus té una importància simbòlica per als personatges.
• Psiquiatre car: Metàfora. El Cap de Creus és com un psiquiatre que et fa reflexionar, però el seu “silenci” et pot resultar opressiu.
• Déu me’n guard: Expressió idiomàtica que significa “que Déu m’en guardi” o “Déu me’n lliuri”. Indica que no vols que alguna cosa dolenta et passi.
• Gavin: (Nom comú) Ocell marí.
• Sardina mig podrida: Sardina a punt d’estar passada.
• Bueno: Interjecció utilitzada per a afegir una pausa o continuació a una frase. Equival a “doncs bé” o “en fi”.
• Dita: Frase feta, refrany.
• Deuria: Condicional del verb deure. Expressa una suposició o hipòtesi.
• Maleït: Adjectiu que significa “que porta mala sort” o “desgraciat”.

Gramàtica:

• L’ús del condicional: En frases com “probablement pensava en què deuria sopar”, el condicional “deuria” expressa una suposició o probabilitat. És un ús molt comú en català per a suavitzar una afirmació o per a expressar dubte.
• Pronoms febles: En frases com “Déu me’n guard”, “me’n” és un pronom feble que substitueix un complement. És important practicar l’ús dels pronoms febles en català, ja que són molt freqüents i poden resultar complicats per als aprenents.
• Preposicions i contraccions: L’ús de preposicions i contraccions (com “al” en “al Cap de Creus”) és crucial per a la correcció gramatical. Cal fixar-se en les regles de contracció de les preposicions “a”, “de”, “per” amb articles definits (“el”, “la”, “els”, “les”).