Andorra: Trànsit intens a la frontera hispanoandorrana per operació sortida

Trànsit intens a la frontera hispanoandorrana per operació sortida

Ah, Andorra. Aquest clot a les muntanyes, metàl·lic i brillant a la llunyania, com una moneda oblidada al fons d’una butxaca foradada. Ja ho deia ma mare: si vas a Andorra, porta l’esquena ben coberta i la cartera encara més. I mira, ella que no hi havia posat mai els peus. Tot intuïció, la dona.

Avui, el trànsit. Un riu d’acer i llums que s’arrossega per la frontera, com un cuc ferit intentant tornar a la seva cau. Cotxes carregats fins dalt de criatures famolenques i trucs inflables, que fan pudor a plàstic xinès i a il·lusions inflades. Gent que fuig. Fuig de l’asfalt bullent de la ciutat, fuig de la hipoteca impossible, fuig dels caps que criden i de les parelles que ja no es miren. Fuig cap a la promesa, sempre esquiva, d’uns dies de calma a la muntanya.

Calma? A Andorra? Bé, posem-li cometes a la calma. Perquè allà dalt, al mig d’aquelles parets de pedra i sota aquella manta d’estrelles que ja gairebé ningú sap veure, també hi ha els altres. Els que hi viuen, els que hi treballen, els que hi fan negoci, els que fan calés. I t’observen, amb la sospita dissimulada sota un somriure de postal. Perquè saben, com ho sabem tots, que la felicitat no s’envasa en ampolles d’aigua mineral ni es compra amb targeta de crèdit.

I jo, mentre miro la caravana que s’estira fins a l’horitzó, penso en el meu hort. En les tomateres que lluiten contra la sequera, en les carbasses que creixen amagades sota les fulles gegantines, en l’olor d’alfàbrega i romaní que m’omple els pulmons. Una altra manera de fugir, potser. Una fugida més lenta, més silenciosa, més arrelada a la terra.

Perquè al final, tot es redueix a això: a triar el teu propi exili. Amb cotxe, amb tren, o a peu, plantant llavors a la terra. La qüestió és no deixar-se enverinar pel verí de la pressa. I sobretot, no oblidar-se de respirar. Tot i que sigui enmig d’un embús kilométric a la frontera d’Andorra.

Secció per a aprenents de català

• clot: Un forat, un lloc enfonsat.
• cau: El refugi o la casa d’un animal.
• famolenques: Que tenen molta fam, famèliques.
• esquiva: Que evita, que s’escapa.
• parets de pedra: Construccions fetes amb pedres.
• manta d’estrelles: La visió del cel ple d’estrelles.
• calés: Diners, diners en argot.
• tomateres: Plantes de tomàquet.
• sequera: Període sense pluja.
• embús: Retenció de trànsit.
• kilomètric: Molt llarg, de molts kilòmetres.