La raó sorprenent per la qual les plantacions de fusta exploten en megaincendis.

La raó sorprenent per la qual les plantacions de fusta exploten en megaincendis

Els megaincendis són cada cop més freqüents i devastadors. Mentre que el canvi climàtic s’assenyala com a principal culpable, un altre factor clau, sovint obviat, juga un paper significatiu en aquesta escalada: les plantacions forestals monovarietals destinades a la producció de fusta.

Lluny de ser ecosistemes resilients, aquestes extensions d’arbres de la mateixa espècie, sovint pins o eucaliptus, presenten característiques que les converteixen en autèntics polvorins. Primer, la uniformitat de l’edat i l’espècie implica una càrrega de combustible homogènia. En un bosc natural divers, diferents espècies i estrats vegetals creen discontinuïtats que dificulten la propagació del foc. En canvi, una plantació densa i uniforme ofereix un camí continu per a les flames.

Segon, la gestió orientada a la màxima producció de fusta sovint ignora pràctiques que disminueixen el risc d’incendis. L’acumulació de sotabosc sec, la manca de clarianes naturals i l’absència de pastura controlada contribueixen a augmentar la quantitat de combustible disponible.

Tercer, algunes espècies utilitzades en plantacions, com l’eucaliptus, contenen olis essencials altament inflamables que faciliten la ignició i la propagació ràpida del foc. A més, l’escorça que s’exfolia constantment, i que s’acumula al sòl, constitueix una capa extra de combustible sec i lleuger.

La paradoxa és que aquestes plantacions, concebudes com una font renovable de matèria primera, acaben destruïdes per les flames i alliberant grans quantitats de carboni a l’atmosfera, contribuint així al mateix problema que pretenien mitigar.

La solució passa per repensar la gestió forestal. Promoure la diversificació d’espècies, fomentar la presència d’espècies autòctones adaptades al clima local, i implementar pràctiques que redueixin la càrrega de combustible són mesures essencials per a crear paisatges més resilients al foc. A més, cal tenir en compte els beneficis que ofereixen els sistemes agroforestals, on arbres i cultius conviuen, augmentant la biodiversitat i la resistència als incendis. Només d’aquesta manera podrem evitar que les plantacions forestals segueixin alimentant els megaincendis i protegir els nostres ecosistemes.

Secció per a aprenents de català

• Megaincendis: Incendis de dimensions molt grans i devastadores. Prefix mega- que indica “gran”.
• Monovarietals: D’una sola varietat o espècie. Prefix mono- que indica “un”.
• Resilients: Capacitat d’un sistema de recuperar-se després d’una pertorbació.
• Polvorins: Llocs on s’emmagatzema pólvora o materials explosius. En aquest context, es refereix a llocs amb alta probabilitat d’incendi.
• Homogènia: Uniforme, de la mateixa naturalesa o tipus.
• Discontinuïtats: Interrupcions, espais sense continuïtat.
• Ignició: Acte d’encendre’s, començament d’una combustió.
• Exfolia: Desprendre’s en làmines o capes.
• Autòctones: Originàries d’un lloc, natives.
• Agroforestals: Sistemes d’ús de la terra que combinen arbres i cultius agrícoles o ramaderia.

Nota gramatical:

Fixeu-vos en l’ús dels pronoms relatius “que” i “on”. “Que” s’utilitza per introduir oracions de relatiu que complementen un substantiu o pronom. Per exemple: “Els arbres que faciliten la ignició”. “On” s’utilitza per indicar lloc. Per exemple: “els sistemes agroforestals, on arbres i cultius conviuen”.