Balears: Convocatòria del concurs per al cartell del Dijous Bo 2025 busca creativitat i tradició

Balears: Dijous Bo, el mercat més gran de Mallorca, ja prepara la seva edició del 2025. L’Ajuntament d’Inca ha obert la convocatòria del concurs per triar el cartell anunciador. Creativitat, diuen. Tradició, afegeixen. Però tots sabem com funciona. Un cartell ha de vendre. Com un pagès que vol vendre tomàtigues. Si les tomàtigues no són boniques, ningú les compra. Si el cartell no crida l’atenció, ningú va al Dijous Bo. I, què vol dir que un cartell cridi l’atenció? Coloraines? Un dimoni ballant sardanes? El logotip de l’Ajuntament deu vegades? Ja ho veurem.

La gent d’Inca, i els que hi van, esperen un cartell que reflecteixi l’ànima del Dijous Bo. És a dir, gent comprant coses. Molta gent. Crits. Olors. Una mescla estranya de sobrassada i perfum barat. Tot això embolicat en plàstic. El cartell ha de ser com un mirall. Un mirall deformant, potser. Però un mirall.

Els premis, com sempre, són el menys important. El prestigi, diuen. Sí, clar. El prestigi de tenir el teu cartell penjat a les faroles d’Inca durant un mes. Després, el paper se’l du el vent. I el Dijous Bo, any rere any, torna. Amb més gent, més coses, i més plàstic. Un cicle. Com la terra.

Secció per a aprenents de català

• Dijous Bo: “Bo” significa bo. “Dijous Bo” és el nom d’un mercat que se celebra el dijous i es considera un dia bo, gran, important.
• Convocatòria: Anunci oficial per participar en un concurs o una activitat.
• Cartell: Imatge o anunci imprès per ser exposat públicament.
• Ajuntament: Govern municipal d’una ciutat o poble.
• Tomàtigues: Forma dialectal mallorquina per a “tomàquets”. És important conèixer les variants locals.
• Coloraines: Molts colors.
• Dimoni: Diable.
• Sardanes: Ball tradicional català.
• Sobrassada: Embotit típic de les Illes Balears, fet amb carn de porc, pebre bord i altres espècies.
• Faroles: Làmpades de carrer.

Gramàtica

• L’ús de la forma dialectal mallorquina, com “tomàtigues”, és freqüent en textos que volen reflectir l’autenticitat de la llengua parlada a Mallorca.
• L’ús del pronom feble “se” en construccions com “se’l du el vent” és comú en català i pot ser difícil per als aprenents. És important aprendre els diferents usos dels pronoms febles. Aquí, “se” actua com a part del verb pronominal “dur-se” i “el” substitueix “el paper”.
• L’ús de l’article “el” davant de “Dijous Bo” és una característica del català oriental (incloent el mallorquí) quan es refereix a noms propis que designen llocs o esdeveniments.