Descobriment de fòssils antics a Etiòpia reescriu els orígens humans

Descobriment de fòssils antics a Etiòpia reescriu els orígens humans

Addis Abeba – Un equip internacional de paleontòlegs ha anunciat el descobriment de fòssils d’homínids excepcionals a la regió d’Afar, a Etiòpia. La troballa, publicada avui a la prestigiosa revista científica Nature, podria redefinir la nostra comprensió sobre l’arbre genealògic humà i la cronologia de l’evolució primerenca.

Els fòssils, que inclouen fragments cranials, mandíbules i ossos d’extremitats, daten d’entre 3,8 i 4,1 milions d’anys enrere. Aquest període crític a la història evolutiva humana és anterior al conegut Australopithecus afarensis, espècie a la qual pertanyia la cèlebre “Lucy”, descoberta a la mateixa regió als anys 70.

“Aquests fòssils representen una finestra oberta a un passat desconegut”, explica el doctor Yohannes Haile-Selassie, cap de l’equip d’investigació i conservador del Museu d’Història Natural de Cleveland. “Afegeixen complexitat i matisos a la nostra percepció de l’evolució dels homínids. Ja no podem pensar en una línia evolutiva simple i progressiva.”

L’anàlisi preliminar dels fòssils suggereix que podrien pertànyer a una espècie nova o, possiblement, a una forma primerenca d’Australopithecus anamensis, una espècie anterior a afarensis. La combinació de característiques primitives i derivades observades en els ossos desafia les teories existents sobre les relacions filogenètiques entre les diferents espècies d’homínids.

Més enllà del seu valor científic intrínsec, la troballa subratlla la importància de la preservació dels llocs fossils d’Etiòpia i la necessitat d’un equilibri respectuós entre la investigació científica i el desenvolupament de les comunitats locals. La cooperació amb els habitants de la regió d’Afar ha estat clau en l’èxit de l’excavació i en la protecció del patrimoni paleontològic. Un projecte educatiu, finançat conjuntament per institucions internacionals i locals, ja s’ha posat en marxa per sensibilitzar sobre la importància del patrimoni natural i per promoure un turisme responsable que beneficiï a la població local.

L’equip d’investigació preveu realitzar anàlisis més exhaustives dels fòssils durant els propers mesos, incloent-hi datacions radiomètriques i estudis comparatius amb altres espècies d’homínids. S’espera que aquestes investigacions revelin més detalls sobre el lloc que ocupen aquests fòssils en l’arbre genealògic humà i sobre les condicions ambientals en què van viure. La recerca, sens dubte, continuarà alimentant el debat científic i inspirant noves preguntes sobre els nostres orígens.

Secció per a aprenents de català

• Homínids: Membres de la família biològica Hominidae, que inclou els humans moderns i els nostres avantpassats extints.
• Paleontòlegs: Científics que estudien els organismes antics mitjançant l’anàlisi de fòssils.
• Afar: Regió al nord-est d’Etiòpia, rica en jaciments paleontològics.
• Cronologia: Ordre temporal dels esdeveniments.
• Filogenètiques: Relatives a la filogènia, que és l’estudi de les relacions evolutives entre organismes.
• Datacions radiomètriques: Mètodes per determinar l’edat de materials utilitzant la desintegració d’isòtops radioactius.
• Intrínsec: Que és inherent, propi de la naturalesa d’una cosa.
• Jaciments: Llocs on es troben fòssils o restes arqueològiques.
• Subratlla: Emfatitza.
• Sensibilitzar: Fer que algú prengui consciència sobre un tema.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: A la frase: “S’espera que aquestes investigacions revelin…”, s’utilitza el subjuntiu “revelin” després de l’expressió “s’espera que”, ja que expressa incertesa o probabilitat.
• Construcció impersonal amb “es”: A la frase “Ja s’ha posat en marxa un projecte educatiu…” La construcció impersonal “es + verb” s’utilitza per indicar que l’acció es fa de manera general, sense especificar qui la realitza.
• Preposició “a”: S’utilitza davant d’un complement directe quan aquest és una persona o una cosa personificada. Exemple: “sensibilitzar a la població local”.