Una família ucraïnesa de Khàrkiv troba un nou començament a Cabestany, amb les filles com a motor d’esperança.
La guerra ho va canviar tot. El que abans era una vida a Khàrkiv, plena de rutines i projectes, es va esvair en un instant. Ara, per a la família Petrenko, Cabestany, al cor del Rosselló, és sinònim de refugi i, sobretot, de futur. Arribats fa poc més d’un any, la parella, l’Olena i en Mikhaïl, s’esforcen per construir una nova normalitat per a les seves dues filles, la Sofia, de vuit anys, i la Iúlia, de dotze.
“Va ser una decisió molt difícil”, explica l’Olena, amb una mirada entre la tristesa i la determinació. “Deixar enrere la nostra llar, la nostra família, els nostres amics… Però el més important era posar les nenes en seguretat. No podíem arriscar-nos al fet que visquessin enmig del conflicte.”
A Cabestany, han trobat més que un lloc on viure. Han trobat una comunitat acollidora que els ha donat suport des del primer moment. Des de l’ajuda per trobar un pis fins a l’aprenentatge de la llengua catalana, passant per l’escolarització de les nenes, els veïns i les associacions locals han estat fonamentals en el seu procés d’adaptació.
En Mikhaïl, enginyer informàtic de professió, ha pogut reprendre la seva feina gràcies al teletreball, tot i que somia a trobar una ocupació a la zona. L’Olena, per la seva banda, s’ha dedicat a acompanyar les filles en la seva integració i a millorar el seu francès, necessari per comunicar-se al dia a dia.
La Sofia i la Iúlia són, sens dubte, el motor d’aquesta nova etapa. S’han adaptat ràpidament a la vida escolar, han fet amics i aprenen català amb una facilitat sorprenent. La Iúlia, especialment, mostra un gran interès per les arts i ha començat a prendre classes de dibuix a la Casa de la Vila.
La família ha començat a cultivar un petit hort al balcó de casa seva. Tomàquets, enciams, pebrots… Un espai verd que els connecta amb la terra i que els recorda els camps d’Ucraïna, però que, sobretot, els projecta cap al futur.
“Volem arrelar-nos aquí”, afirma en Mikhaïl. “Volem que les nostres filles creixin en un entorn segur i estable. Ucraïna sempre serà casa nostra, però ara Cabestany és el nostre refugi. I estem agraïts per l’oportunitat de poder construir un nou començament.”
La mirada posada en el futur de la Sofia i la Iúlia és la força que impulsa la família Petrenko a seguir endavant, dia rere dia, en la seva nova vida a Cabestany. Un exemple de resiliència i d’esperança enmig de la turbulència.
Secció per a aprenents de català
-
Khàrkiv: Nom de la segona ciutat més gran d’Ucraïna. Es pronuncia aproximadament “Jàrquiv”.
-
Rosselló: Comarca històrica i actualment departament francès dels Pirineus Orientals, on es troba Cabestany. És important saber que el Rosselló històricament i culturalment forma part dels Països Catalans.
-
Teletreball: Treball a distància, normalment mitjançant eines informàtiques.
-
Casa de la Vila: L’ajuntament, l’edifici on es troben les oficines municipals.
-
Arrelar-nos: Establir-se, fer arrels en un lloc. Deriva del mot “arrel”.
-
Hort: Petita extensió de terra on es conreen hortalisses.
-
Resiliència: Capacitat d’una persona per superar circumstàncies traumàtiques.
-
Acollidora: Qualitat de ser amable i hospitalari.
-
Enciams: Planta herbàcia comestible, utilitzada per fer amanides.
-
Turbulència: Situació d’inestabilitat i confusió.
Gramàtica:
-
L’ús de “en” davant de noms propis masculins: En català, es fa servir “en” davant del nom propi d’un home quan hi ha confiança o familiaritat. Per exemple, “l’Olena i en Mikhaïl.” Si no hi hagués confiança, utilitzaríem “el Mikhaïl.”
-
La preposició “a”: La preposició “a” té moltes funcions en català, incloent la indicació de lloc (com a “a Cabestany”) i la introducció d’un complement directe de persona (com a “ha acompanyat les filles”).
Have any thoughts?
Share your reaction or leave a quick response — we’d love to hear what you think!