Catalunya: Pelayo Díaz, afectat per seqüeles psicològiques post-‘Supervivientes’

Pelayo Díaz, la criatura que creia haver domesticat les mosques a Hondures, confessa que tornar a la civilització, a la voracitat de les pantalles i al ritual del cafè amb llet perfectament escumat, ha estat més feréstec que sobreviure a base de cocos podrits i algun cranc despistat. Diu que ara veu els filtres d’Instagram com una gàbia daurada, que la sobreexposició mediàtica li provoca urticària i que, ves per on, ha après a valorar el silenci.

És curiós, pensava jo mentre escoltava el seu relat a la ràdio, com els famosos es despullen de la seva armadura de brillantor i confessen la fragilitat quan el xou s’acaba. Com si tornar a ser humans fos un càstig, una degradació. Pelayo, que abans opinava sobre tot amb la seguretat d’un gurú de la moda, ara sembla un nen perdut en un centre comercial un diumenge a la tarda. Parla de teràpia, de mindfulness, de la necessitat de desconnectar. I jo, que sempre he sospitat d’aquesta mena de confessions post-traumàtiques, em pregunto si tot plegat no forma part d’una estratègia de màrqueting ben orquestrada. Potser el nou Pelayo Díaz, el sensible i vulnerable, és només un producte més, embolicat en un paper d’estrassa ecològic i amb un llaç de jute.

Però, deixant de banda el meu cinisme incurable, potser té raó. Potser el retorn a la jungla de l’asfalt, amb les seves jerarquies implacables i la seva pressió constant, és realment una prova més dura que dormir a la intempèrie amb la mosquitada assegurada. Potser la vertadera supervivència consisteix a trobar un forat on amagar-se, lluny del soroll i la fúria, i conrear el propi jardí interior. Un jardí on les flors no necessitin filtres ni likes per ser belles. Un jardí on, potser, les mosques no siguin necessàriament una plaga.

Secció per a aprenents de català

• Feréstec: Salvatge, indòmit. També pot referir-se a alguna cosa difícil o desagradable.
• Voracitat: Avarícia, desig insaciable.
• Escumat: Referit a la llet, vol dir que s’ha retirat l’escuma que es forma a la superfície.
• Urticària: Irritació de la pell que causa picor.
• Ves per on: Expressió que indica sorpresa o inesperança.
• Gurú: Persona considerada com a líder o guia en algun camp.
• Paper d’estrassa: Paper gruixut i resistent, típicament de color marró.
• Jute: Fibra natural utilitzada per a fer cordes, sacs, etc.
• Intempèrie: A l’aire lliure, exposat a les condicions climàtiques.
• Mosquitada: Conjunt de picades de mosquits.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: Observeu l’ús del subjuntiu en oracions subordinades que expressen dubte o incertesa. Per exemple: “Potser el nou Pelayo Díaz… és només un producte més”. Encara que no sigui dubte, pot ser simple suposició.

• Pronoms febles: Molts verbs catalans necessiten un pronom feble acompanyant-los. Per exemple: “Em pregunto si…” (preguntar-se). “Li provoca urticària” (a ell).