Catalunya: Frank Blanco, fora de la graella: incertesa sobre el futur del programa

Frank Blanco, fora de la graella: incertesa sobre el futur del programa

La ràdio, de vegades, és com un hort abandonat. Hi plantes amb il·lusió, regues, mimes, i esperes collir fruits sucosos. Però de sobte, algú decideix que les tomateres fan massa ombra, o que les albergínies no són prou fotogèniques per a Instagram. I arrenca la plantació. Amb les mans buides, només et queda observar el solar erm, preguntant-te si, potser, hauries d’haver sembrat calçots en lloc de pebrots del piquillo.

Això és el que devia pensar, més o menys, Frank Blanco quan li van comunicar que el seu programa, un espai que havia llaurat durant anys, amb audiències que semblaven flors a la primavera, quedava en stand by. Un stand by que, traduït al català planer, vol dir “adéu molt bones”.

Ja se sap, en aquest negoci, un dia ets l’amo del galliner i l’endemà et veus buscant gra entre les runes. L’èxit és una teranyina teixida amb fil de seda, delicadíssima i propensa a esfilagarsar-se amb el menor corrent d’aire. I l’aire, en la ràdio, canvia de direcció amb la mateixa freqüència que els polítics canvien de jaqueta.

Ara, Blanco es troba davant d’un panorama incert. Com el pagès que, després d’una sequera, contempla el camp resecar-se i es pregunta si la terra tornarà a ser fèrtil. Potser trobarà una nova emissora on sembrar les seves idees. Potser es reinventarà, com aquell vell granger que va començar a fer cervesa artesanal després de perdre la collita de blat. Potser, fins i tot, es dedicarà a observar les formigues, una ocupació que, al capdavall, resulta menys angoixant que pendre d’un fil a la graella radiofònica.

I nosaltres, els oients, ens quedem amb el record dels moments compartits, amb el regust agredolç de les rialles i les reflexions. Amb la certesa que, com en tot jardí, a vegades cal podar per permetre que floreixin noves idees. I esperar, amb paciència, que la ràdio torni a oferir-nos una collita abundant.

Secció per a aprenents de català

• Graella: En aquest context, es refereix a la programació d’una emissora de ràdio.
• Llaurar: Treballar la terra, en sentit figurat, construir i fer créixer un projecte.
• Stand by: Terme anglès que significa “en espera”, “suspès”.
• Runes: Restes d’un edifici o d’alguna cosa destruïda. Aquí s’utilitza per a descriure la situació després de la cancel·lació del programa.
• Teranyina: Xarxa que teixeixen les aranyes. S’utilitza aquí per a descriure la fragilitat de l’èxit.
• Esfilagarsar-se: Desfer-se en filagarses, esgarrar-se, deteriorar-se.
• Resecar-se: Assecar-se completament.
• Regust agredolç: Sabor que combina dolç i amarg.
• Podar: Tallar les branques d’un arbre o planta per millorar-ne el creixement. En sentit figurat, eliminar parts d’un projecte per millorar-lo.
• Col·lita abundant: Gran quantitat de fruits o productes.

Nota sobre la gramàtica:

L’ús del subjuntiu és freqüent en català per expressar dubte, desig o possibilitat. Per exemple, a la frase “preguntant-te si, potser, hauries d’haver sembrat calçots,” el subjuntiu (“hauries d’haver sembrat”) indica una hipòtesi o una possibilitat en el passat. La concordança verbal és important; els temps verbals s’han d’utilitzar correctament per expressar les relacions temporals entre les accions.