Andorra: Pas’n’Fals clourà les nits d’estiu a la Massana amb ritmes festius.

Pas’n’Fals clourà les nits d’estiu a la Massana amb ritmes festius

La Massana, que sempre ha estat més de camins de cabres i vaques de mirada bovina que d’envelats i confeti, s’ha deixat convèncer, a l’últim. Potser perquè l’estiu s’escola entre els dits com la sorra fina, potser perquè fins les pedres volen ballar abans que el fred les congeli una altra vegada. Sigui com sigui, Pas’n’Fals, aquest grup que podria tocar a la festa major d’un poble de pessebre o en un garatge ple de pols, posarà punt final a les nits d’estiu massanenques.

No espereu focs artificials, ni confeti que embruti l’herba fins l’any que ve. Parlem d’una cosa més senzilla, més terrosa. Música feta amb el que tenen a mà, melodies que recorden a tardes d’infància espantant mosquits amb una branca d’arbre. Ritmes que et fan moure les espatlles sense adonar-te’n, com si fossis una marioneta amb fils invisibles.

És possible que alguna senyora gran arrufi el nas, murmurant sobre la joventut perduda i els decibels excessius. Segurament algun adolescent posarà cara d’avorriment mentre mira el mòbil. Però entre ells, algú ballarà. Algú tancarà els ulls i recordarà un estiu llunyà, una cançó a la ràdio, un amor fugaç. I, al final, això és el que compta. Que la música faci saltar l’espurna. Que, per una estona, ens oblidem que demà tornarem a la feina i que l’hivern s’acosta.

I si no us agrada, sempre podeu fer com feia la meva àvia: posar-vos taps a les orelles i dir que la música d’ara no s’entén. Ella preferia els valsos i les havaneres, però, al capdavall, el que volia era que algú li agafés la mà i ballés amb ella. Potser, pensant-ho bé, Pas’n’Fals no està tan malament. Almenys, intentaran que algú balli.

Secció per a aprenents de català

• Clourà: Tancarà. És una forma del verb “cloure” (tancar), conjugat en el futur del subjuntiu per expressar certesa en el futur.
• Envelats: Carpes grans que s’utilitzen per a festes o esdeveniments.
• S’escola entre els dits: S’escapa, desapareix ràpidament. És una expressió idiomàtica.
• Bovina: Relatiu a les vaques.
• Pessebre: Representació del naixement de Jesús, típic de Nadal. Aquí s’utilitza per descriure un poble petit i tranquil.
• Embruti: Embrutar, deixar brut.
• Terrosa: Relacionada amb la terra, amb allò natural i senzill.
• Espurna: Petita espira, llum que s’encén ràpidament. En aquest context, es refereix a una emoció o un record que s’activa.
• Valsos i havaneres: Estils de música populars tradicionals.
• Al capdavall: Al final, en definitiva.
• El Subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza per expressar hipòtesis, desitjos, dubtes o possibilitats. En l’article, apareix “clourà” (futur de subjuntiu) per expressar la quasi certesa de que Pas’n’Fals clourà les nits d’estiu.

Gramàtica:

• Pronoms febles: Noteu l’ús freqüent de pronoms febles com “s’ha deixat convèncer”, “et fan moure”, “ens oblidem”. Aquests pronoms substitueixen complements i són molt característics del català.
• Perífrasi verbals: Utilitzem frases com “estar a punt de + infinitiu” per descriure acciones a punt de passar: “estan a punt de saltar”.
• Construccions impersonals: Frases com “És possible que…” marquen incertesa o opinió personal.