Andorra: Afers Socials d’Andorra Inverteix Més de 2 Milions en Pensions de Solidaritat Trimestrals

Afers Socials d’Andorra Inverteix Més de 2 Milions en Pensions de Solidaritat Trimestrals

Em miro la xifra: dos milions d’euros. Trimestrals. La vida, de vegades, sembla una d’aquelles fotos retocades amb Photoshop on han intentat suavitzar les arrugues, però la veritat és que la textura real encara s’endevina sota la capa artificial. Dos milions d’euros destinats a pensions de solidaritat a Andorra no és una xifra per llençar coets, però és una declaració d’intencions. I a mi, les intencions, m’interessen.

Em pregunto, és clar, d’on surt tot això. No és que Andorra sigui una illa de prosperitat on els dòlars floreixen als balcons. És, més aviat, un equilibri delicat, una mena de jardí de muntanya on cada flor necessita la seva dosi justa de sol i aigua per no marcir-se. Aquestes pensions de solidaritat són com un abonament, una empenta per a aquells que veuen com la tardor de la vida amenaça amb glaçar-los els ossos.

Parlo amb l’Àngela, que fa anys que treballa al departament d’Afers Socials. M’explica, amb la paciència d’una bibliotecària, que cada cas és una història. Que darrere de cada sol·licitud hi ha una vida plena de revolts, de decisions difícils, de cops de sort i mala sort. Em diu que hi ha gent que no ha pogut cotitzar prou, gent que ha tingut problemes de salut, gent que simplement ha estat víctima de les circumstàncies. I que aquests dos milions d’euros són un intent de posar una mica de terra sota els seus peus.

Penso en l’impacte que té això a petita escala. No parlem de grans fortunes ni de canvis radicals, sinó de poder anar a comprar pa sense haver de comptar els cèntims, de poder posar la calefacció una mica més estona, de poder pagar les factures sense que l’ansietat et rosegui l’estómac. Petites victòries quotidianes que, sumades, poden marcar la diferència entre una vida digna i una existència precària.

L’Àngela em deixa anar una reflexió final: “No és només qüestió de diners. És qüestió de dignitat. Que la gent sàpiga que no està sola, que hi ha un sistema que els protegeix, que se’ls valora com a persones.” I potser, al final, és d’això que es tracta. De construir una societat on ningú quedi exclòs, on tothom tingui dret a una vellesa tranquil·la, on la solidaritat no sigui només una paraula buida sinó una realitat palpable. Dos milions d’euros trimestrals. Una petita llavor d’esperança.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

1. Trimestral: Que passa cada tres mesos. Gramàtica: Adjectiu. Exemple: El pagament és trimestral.
2. Llençar coets: Celebrar alguna cosa de manera exagerada. Gramàtica: Expressió idiomàtica.
3. Marçir-se: Assecar-se, perdre la vida. Gramàtica: Verb reflexiu (marcir-se).
4. Abonament: Fertilización, substància que s’afegeix a la terra per fer créixer les plantes. Gramàtica: Substantiu.
5. Glaçar: Congelar, fer molt de fred. Gramàtica: Verb.
6. Cotitzar: Contribuir econòmicament a la Seguretat Social. Gramàtica: Verb. En aquest context, referit al pagament de les cotitzacions socials per poder optar a una pensió.
7. Rosegui: Consumir, corroir per dintre. Gramàtica: Verb.
8. Estómac: Òrgan del cos on es digereixen els aliments. Gramàtica: Substantiu.
9. Deixar anar: Dir, expressar una idea. Gramàtica: Expressió idiomàtica.
10. Palpable: Que es pot tocar o percebre fàcilment. Gramàtica: Adjectiu.

Gramàtica:

• Pronoms febles: He fet servir pronoms febles al llarg del text. Per exemple: “M’explica” (a mi explica), “se’ls valora” (a ells es valora). El pronom feble es col·loca davant del verb quan aquest està en forma conjugada i no imperativa afirmativa.
• Preposicions: He prestat atenció a l’ús correcte de les preposicions. Per exemple, “a Andorra” (lloc), “de solidaritat” (de què són les pensions). L’ús correcte de les preposicions és fonamental per a una bona comprensió del català.