L’esperat Le Mans GTR de Gordon Murray, un homenatge als “longtails” clàssics.

L’esperat Le Mans GTR de Gordon Murray, un homenatge als “longtails” clàssics.

S’acosta el moment. Després d’anys d’especulació i desitjos humits per part d’aficionats a tot el món, sembla que finalment veurem la llum al final del túnel: el Gordon Murray Automotive (GMA) Le Mans GTR. I no, no parlo d’un altre d’aquests hipercotxes moderns sense ànima, plens de pantalles tàctils i modes de conducció que et trien l’esmorzar. Parlem d’un homenatge al passat, a la època daurada de les curses de resistència, als “longtails” que desafiaven la física a Le Mans.

Murray, ja sabeu, aquell geni sud-africà que va dissenyar el McLaren F1, no és un home que faci les coses a mitges. Si diu que vol construir un cotxe que et faci sentir com si estiguessis lluitant contra el Circuit de la Sarthe als anys 90, creieu-ho.

El Le Mans GTR és, a ulls de molts, un acte de rebel·lia contra l’automobilisme modern. Un acte de resistència contra la correcció política i l’electrificació forçada. Un cotxe que, segons diuen, farà servir un V12 atmosfèric, bramant com una bèstia ferida, acoblament de canvi manual. Si això no us posa la pell de gallina, potser que comproveu si encara teniu pols.

Encara no sabem la potència exacta, ni el preu final, que sens dubte serà astronòmic. Tampoc sabem quants exemplars se’n fabricaran, si serà necessari vendre un ronyó per aconseguir-ne un. Però, francament, tot això és irrellevant. El que importa és la intenció. La intenció de crear una màquina analògica, brutal i emocionant, que et faci sentir viu. Un cotxe que exigeix respecte i habilitat. Un cotxe que et castiga si no estàs a l’alçada.

Així que sí, estem impacients. Estem desesperats per veure aquest Le Mans GTR en acció. Estem preparats per ser transportats a una època en què les curses eren perilloses, apassionants i glorioses. Una època en què els cotxes eren personatges, no simples electrodomèstics. I si el Le Mans GTR aconsegueix tan sols una part d’això, aleshores ja haurà valgut la pena l’espera. Però si Gordon Murray i Gordon Murray Automotive (GMA) aconsegueixen el contrari, serà una decepció monumental.

Secció per a aprenents de català

• Desitjos humits: Expressió col·loquial que significa un desig molt fort, gairebé obsessiu, per alguna cosa.
• Hipercotxe: Cotxe d’altíssimes prestacions i preu molt elevat. És un terme més modern que “supercotxe”.
• Circuit de la Sarthe: Nom del circuit on se celebra la cursa de les 24 Hores de Le Mans.
• V12 atmosfèric: Motor de dotze cilindres en forma de V que no utilitza turbocompressor ni sobrealimentació.
• Pell de gallina: Reacció física involuntària que provoca que la pell es torni rugosa i amb petites protuberàncies.
• Analògic: En contraposició a “digital”, fa referència a tecnologia que no utilitza sistemes electrònics complexos.
• Exigeix: Requereix, demana amb fermesa. “El cotxe exigeix respecte” significa que cal tractar-lo amb cura i coneixement.
• Estar a l’alçada: Ser capaç de fer alguna cosa bé, tenir les habilitats necessàries.
• Valgut la pena: Haver resultat profitós, justificat l’esforç o l’espera.
• Electrodomèstic: En sentit figurat, es refereix a un cotxe que es fa servir de manera pràctica i sense emoció, com un objecte quotidià.

Gramàtica:

• Usos del subjuntiu: En frases com “potser que comproveu si encara teniu pols”, el subjuntiu s’utilitza per expressar dubte o incertesa.
• Pronoms febles: L’ús dels pronoms febles “se’n” i “us” en frases com “quants exemplars se’n fabricaran” i “si això no us posa la pell de gallina”. El pronom “se’n” substitueix un complement que ja s’ha mencionat, mentre que “us” és un pronom personal que indica a qui va dirigida l’acció.