Cat: El PSC reafirma el seu compromís per als pressupostos del 2026 mitjançant acords amb ERC i Comuns

Barcelona, 22 d’octubre – “Això dels pressupostos és com plantar en sòl argilós: costa, però si ho fas bé, floreix”, va comentar ahir la portaveu del PSC després de la reunió amb la resta de formacions. I jo que pensava que plantar era plantar, i prou. Però ella, amb el seu vestit estampat de flors minúscules i la seva convicció de jardiner expert, em va fer pensar que potser sí, que hi ha quelcom més en tot plegat.

El PSC, doncs, es manté ferm en el seu objectiu d’aprovar els pressupostos del 2026. No ho fan per cap altruisme desmesurat, evidentment. Més aviat, sembla que l’operació respon a una estratègia a llarg termini, una mena de rotació de cultius política, on ara sembrem entesa per collir vots més endavant.

Els acords amb ERC i els Comuns són, segons la portaveu, les eines necessàries per llaurar el terreny. No se sap ben bé quina mena de llaura serà, ni si faran servir tractors o ho faran a mà, amb l’aixada, com els avis. Però es mostren optimistes. “Hem de crear sinergies, establir relacions beneficioses per a tots”, va afegir. Sinergies, una altra paraula que sona a manual d’autoajuda. Com si la política fos una teràpia de grup.

I mentre ells parlen de pressupostos, de sinergies i de llaurar el terreny, jo em pregunto si algú pensa en l’escarabat que es menja les fulles del gerani del meu balcó. Perquè al final, la vida és això: un equilibri precari entre els grans projectes i les petites tragèdies.

Potser, si els pressupostos del 2026 aconsegueixen que el meu gerani floreixi més, aleshores tindran tot el sentit del món. Fins aleshores, em quedo amb l’escarabat. És més real.

Secció per a aprenents de català

• Portaveu: Persona que parla en nom d’un grup o organització. En aquest cas, la representant del PSC.
• Altruisme desmesurat: Generositat excessiva, que va més enllà del que es considera normal.
• Rotació de cultius: Tècnica agrícola que consisteix a alternar diferents tipus de cultius en una mateixa terra. Metafòricament, estratègia a llarg termini.
• Llaurar: Treballar la terra amb un instrument per preparar-la per sembrar. Aquí s’utilitza com a metàfora per parlar de negociacions.
• Aixada: Eina agrícola per llaurar la terra, de forma manual.
• Sinergies: Cooperació entre dues o més coses que produeix un efecte major que la suma dels seus efectes individuals.
• Gerani: Planta ornamental molt comú en balcons i jardins.
• Equilibri precari: Situació inestable, on és fàcil perdre l’equilibri.
• Tenir tot el sentit del món: Ser completament justificat, tenir una raó d’ésser.
• Fins aleshores: Fins a aquell moment.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: S’utilitza en oracions subordinades que expressen dubte, desig, necessitat o possibilitat. Per exemple: “Potser, si els pressupostos del 2026 aconsegueixen que el meu gerani floreixi més…” (s’utilitza “floreixi” en subjuntiu perquè expressa una possibilitat).
• Pronoms febles: “Ho fan per cap altruisme desmesurat, evidentment.” El “ho” és un pronom feble que substitueix “aprovar els pressupostos”.
• Construccions impersonals: “No se sap ben bé quina mena de llaura serà…” (l’ús de “se” fa que la frase sigui impersonal, no hi ha un subjecte específic que “sap”).