Cat: Feijóo proposa un registre de piròmans amb control telemàtic.

Feijóo i els encenedors: una comèdia en flames

Ahir, mentre em prenia un tallat doble i observava les gavines barallar-se per una crosta de pa, vaig llegir la proposta de Feijóo: un registre de piròmans amb control telemàtic. Vaig tossir i se’m va entravessar el cafè. Control telemàtic? És a dir, polseres que xiularan com un gos quan un dels inscrits s’acosti massa a un bosc de pi?

La imatge em va resultar hilarant. Una gernació de potencialment incendiari amb dispositius rastrejadors, ballant al voltant d’una foguera controlada, mentre un funcionari els observa des d’un despatx amb un mapa de Catalunya ple de llums que parpellegen. Si ho expliqués a la iaia, em diria que m’he begut l’enteniment.

Però la cosa té un punt fosc. Perquè darrere de la idea, hi ha la por. La por a les flames, a la devastació, a la imatge del país convertida en cendres davant les càmeres de televisió. I, per descomptat, la por a perdre vots. Aquesta por, que a vegades es manifesta en forma de propostes estrafolàries, és pitjor que el foc. Perquè el foc, almenys, calenta. La por, congela.

I jo em pregunto: no seria més útil invertir aquests diners en la prevenció? En educar la gent, en cuidar els boscos, en donar feina als pagesos perquè puguin mantenir nets els seus camps? No seria millor intentar comprendre les causes que porten algú a cremar un tros de terra, en lloc de simplement etiquetar-lo i fer-lo sonar com un gos perdut?

Però, és clar, la prevenció no dona titulars. La prevenció no genera imatges impactants per als telenotícies. La prevenció és silenciosa, com la pluja fina que amara la terra. I la política, ja se sap, necessita focs artificials, encara que de vegades acabin cremant-nos a tots.

Avui, mentre torno a passejar per la platja, noto l’olor de la sal i la humitat a l’aire. Miro el mar, immens i en calma. Potser la solució no està en el control telemàtic, sinó en aprendre a escoltar aquest silenci. Potser la solució és entendre que nosaltres, els humans, també formem part d’aquest paisatge. I que si el cremem, ens cremem a nosaltres mateixos.

Secció per a aprenents de català

• Tallat doble: Cafè amb llet doble.
• Entravessar: Que el menjar o la beguda vagin per un lloc equivocat a l’empassar-los i provoquin tos o dificultat per respirar.
• Gernació: Gran quantitat de gent.
• Estrafolàries: Extravagants, ridícules.
• Enteniment: Capacitat de comprendre i raonar.
• Paisatge: Extensió de terreny que es veu des d’un lloc.
• Fogera: Foc fet a l’aire lliure.
• Pagesos: Persones que treballen la terra.
• Parpellegen: Encendre i apagar repetidament una llum.
• Amara: Impregnar de líquid.

Gramàtica:

• Ús del pretèrit perfet simple (vaig tossir, vaig llegir) per accions passades puntuals.
• Ús del condicional (seria) per expressar hipòtesis o suggeriments.
• Ús de pronoms febles (em, se’m, el, els) per evitar la repetició de substantius.
• Construccions impersonals (ja se sap) per expressar coneixement general.