Cat: El Govern inicia el curs polític amb una reunió estratègica a les Terres de l’Ebre.

El Govern inicia el curs polític amb una reunió estratègica a les Terres de l’Ebre

La brisa del riu Ebre, lleugerament impregnada d’aroma de arrossars i gavines matineres, va fer de teló de fons a la posada en marxa del curs polític. El Govern, com una colla d’hortolans que s’ajunten després de la collita per planificar la propera sembra, es va reunir a les Terres de l’Ebre. No em feu riure amb el nom “reunió estratègica”; a aquestes altures, ja sabem que “estratègic” sol ser un sinònim de “veurem com ens en sortim”.

Però, almenys, el lloc tenia el seu què. Deixar Barcelona enrere, amb la seva pressió constant i els seus problemes crònics, per submergir-se en un territori que viu al ritme de les estacions, ja era un alleujament. Aquí, els ritmes són altres. El cicle de l’aigua, la paciència del pescador, la sàvia d’un taronger centenari… tot parla d’una altra manera d’entendre el temps. I la política, com tot, necessita una mica de perspectiva, un horitzó ample que no sigui la propera enquesta.

Van parlar de sostenibilitat, per descomptat. Ara tothom parla de sostenibilitat. Però allà, a prop dels camps d’arròs, de les cooperatives que lluiten per mantenir viu un patrimoni ancestral, la paraula adquiria una altra dimensió. Deixava de ser un eslògan buit i es convertia en una necessitat vital. Com l’aigua del riu, que cal gestionar amb cura per no esgotar la font.

I de què més van parlar? De coses que passen cada any quan setembre ja apunta la cara: pressupostos, inversions, reptes pendents. Les mateixes cançons, amb algunes variacions. Però potser, només potser, l’aire de les Terres de l’Ebre va ajudar a recontextualitzar-les, a veure-les des d’una perspectiva més llunyana, més lligada a la terra. Esperem que no es quedin amb la foto i amb el bon dinar. Esperem que hagin après alguna cosa del silenci i de la força d’aquesta terra. Perquè, al cap i a la fi, el futur, com la collita, depèn del que sembrem avui. I a mi, cada cop m’agrada menys les collites de pedres.

Secció per a aprenents de català

• Colla: Grup de persones que fan alguna cosa juntes.
• Hortolans: Persones que treballen en un hort.
• Sembra: Acte de plantar llavors.
• Tenia el seu què: Expressió per indicar que el lloc tenia un aspecte o una qualitat atractiva o interessant.
• Enquesta: Estudi d’opinió pública.
• Lluiten: Fer un esforç per aconseguir alguna cosa o per vèncer una dificultat.
• Patrimoni: Conjunt de béns, drets i obligacions d’una persona o d’una institució.
• Eslògan: Frase breu i fàcil de recordar que s’utilitza en publicitat o en política.
• Reptes: Objectius o situacions difícils que requereixen esforç i habilitat per superar-los.
• Collita: Recollida dels fruits de la terra.

Gramàtica:

• Preposicions “a” i “en”: En català, la preposició “a” s’utilitza sovint per indicar direcció o lloc, mentre que “en” s’utilitza per indicar estada o medi. Exemples: “Va anar a Barcelona” (direcció), “És a la taula” (lloc), “Va estudiar en català” (medi).
• Ús de “per”: “Per” té múltiples usos, incloent-hi “per a” (finalitat), “per culpa de” (causa), “per exemple” (exemple).
• Verbs pronominals: Molts verbs catalans són pronominals (ex: “s’ajuntar”, “s’enfadar”). Aquests verbs requereixen un pronom reflexiu (em, et, es, ens, us, es). L’ordre del pronom pot variar depenent del temps verbal i del context.