Festí de fa 11.000 anys: Per què els caçadors transportaven senglars a través de les muntanyes

Festí de fa 11.000 anys: Per què els caçadors transportaven senglars a través de les muntanyes

Per Redacció de Ciència i Arqueologia

Un estudi recent ha revelat un enigma fascinant sobre les pràctiques de subsistència dels grups humans que habitaven la regió de l’actual Catalunya fa uns 11.000 anys. Les anàlisis de restes d’animals trobades al jaciment arqueològic de Balma del Guilanyà, a Sant Martí d’Albàs, han demostrat que els senglars consumits en aquest indret no eren originaris de la zona circumdant, sinó que havien estat transportats des de les planes properes, a quilòmetres de distància i a través de zones muntanyoses.

Aquest descobriment, publicat a la revista [Nom de Revista Científica] , planteja una sèrie de preguntes intrigants sobre la lògica darrere d’aquestes pràctiques. Els investigadors del [Nom d’Institució d’Investigació] suggereixen que el transport de senglars era una inversió deliberada per part d’aquests grups humans, probablement impulsada per una combinació de factors socials, ecològics i econòmics.

“El paisatge en aquella època era molt diferent a l’actual. La Balma del Guilanyà es trobava en un entorn rocós i amb menys recursos immediats que les planes veïnes”, explica la Dra. [Nom de l’Investigadora Principal], arqueòloga i autora principal de l’estudi. “Això vol dir que la caça del senglar a la zona de la Balma no era tan eficient com a la plana. Però el valor social i simbòlic de compartir aliments, especialment en un lloc d’agregació social com aquest, compensava l’esforç addicional”.

L’estudi suggereix que la pràctica del transport de senglars podria haver estat una manera d’assegurar un subministrament regular d’aliments, especialment en períodes d’escassetat en la regió muntanyosa. També podria haver estat una estratègia per mantenir les xarxes socials i de reciprocitat entre diferents grups que habitaven la plana i les zones de muntanya. La distribució d’aliments era un component clau en el manteniment de les relacions i la cooperació entre aquestes comunitats.

A més, l’estudi indica que la caça i el transport de senglars no eren activitats aleatòries, sinó que estaven regulades per un profund coneixement del paisatge i dels cicles de vida dels animals. L’elecció dels senglars com a recurs principal probablement reflecteix la seva abundància a la plana i el seu valor nutricional.

Aquest descobriment subratlla la complexitat de les decisions preses pels grups humans del passat, que van desenvolupar estratègies sofisticades per sobreviure i prosperar en entorns desafiants. La pràctica del transport de senglars a través de les muntanyes demostra una comprensió profunda de la interconnexió entre els recursos naturals, les necessitats humanes i la importància de les relacions socials per a la supervivència i la prosperitat. L’estudi obre noves perspectives sobre les dinàmiques socials i econòmiques de les comunitats prehistòriques i destaca la importància de l’anàlisi interdisciplinària per comprendre el passat.