Nucli Atòmic Amb Forma de Síndria Bat Rècords i Sorprèn la Comunitat Científica

Un Nucli Atòmic Exòtic Desafia la Simetria Esfèrica i Obre Noves Vies en la Física Nuclear

GSI Helmholtzzentrum für Schwerionenforschung, Darmstadt, Alemanya – Un equip internacional de físics ha anunciat un descobriment revolucionari que podria reescriure la nostra comprensió de l’estructura nuclear. Han observat, per primera vegada i amb una precisió sense precedents, un nucli atòmic amb una forma inusual, reminiscent d’una síndria allargada.

Aquest nucli exòtic, un isòtop del magnesi (magnesi-34), s’ha generat a través d’experiments d’alta energia que impliquen la col·lisió d’ions pesants accelerats a velocitats properes a la de la llum. La forma peculiar s’atribueix a una distribució anòmala de protons i neutrons dins del nucli. En lloc d’adoptar una forma esfèrica, com és habitual en molts nuclis estables, el magnesi-34 exhibeix una deformació extrema que li confereix aquesta forma allargada.

“Aquest resultat desafia les nostres intuïcions bàsiques sobre l’estructura nuclear”, afirma la Dra. Elena Gómez, investigadora principal del projecte. “Tradicionalment, hem modelat els nuclis com a gotes líquides carregades amb tendència a minimitzar la seva superfície, i per tant, a ser esfèriques. Però, en nuclis molt inestables com el magnesi-34, les interaccions entre protons i neutrons condueixen a configuracions més complexes i sorprenents”.

Les implicacions d’aquest descobriment són profundes. Aquesta forma inusual pot influir en la manera com aquests nuclis interactuen amb altres partícules, afectant les taxes de reaccions nuclears en les estrelles i la producció d’elements pesants a l’univers. A més, l’estudi d’aquests nuclis exòtics proporciona una oportunitat única per provar i refinar els models teòrics que descriuen les forces fonamentals de la natura.

L’equip científic continua investigant les propietats d’aquest nucli de “síndria”, incloent-hi la seva estabilitat i les possibles modes de desintegració. S’espera que aquest descobriment obri noves vies d’investigació en la física nuclear i proporcioni noves eines per entendre la complexitat de la matèria a les seves formes més extremes. Els resultats han estat publicats a la prestigiosa revista Nature Physics. El següent pas és aprofundir en els mecanismes que donen lloc a aquesta deformació, i buscar nuclis encara més estranys amb formes encara més exòtiques.

Secció per a aprenents de català

• Exòtic/a: Estrany, inhabitual, que no és comú. En aquest context, es refereix a un nucli atòmic amb propietats molt diferents de les habituals.
• Reminiscent: Que recorda a alguna cosa.
• Isòtop: Varietat d’un element químic amb el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.
• Anòmala: Irregular, fora del comú.
• Intuïcions: Idees o creences basades en la percepció immediata, no necessàriament en la raó.
• Gotes líquides carregades: Metàfora utilitzada per descriure el nucli atòmic, considerant-lo com un fluid (gotes líquides) amb càrrega elèctrica.
• Inestables: Que no són estables, que tendeixen a canviar o desintegrar-se.
• Desintegració: Procés pel qual un nucli atòmic inestable emet partícules i/o energia per tornar-se més estable.
• Modes de desintegració: Les diferents maneres en què un nucli atòmic pot desintegrar-se.
• Aprofundir: Investigar més a fons, anar més enllà en la comprensió d’alguna cosa.

Gramàtica:

• Us de subjuntiu: El subjuntiu s’usa sovint en frases subordinades, especialment després d’expressions que indiquen dubte, possibilitat, desig o necessitat. Exemple: “S’espera que aquest descobriment obri noves vies”.
• Pronoms febles: Els pronoms febles (em, et, el, la, ens, us, els, les) s’usen per substituir complements. Per exemple, “La forma peculiar li confereix aquesta forma allargada” (a el nucli).