Un Factor Ocult Desencadena l’Augment de Metà a la Terra

L’Emergència Gasosa: Un Detall Insospitat Darrere l’Increment de Metà Atmosfèric

La concentració de metà a l’atmosfera terrestre, un potent gas d’efecte hivernacle, ha estat en constant augment durant les últimes dècades, generant preocupació en la comunitat científica global. Si bé les fonts conegudes – ramaderia intensiva, explotació de combustibles fòssils i cultius d’arròs – són assenyalades com a principals culpables, una investigació recent apunta a un factor fins ara poc considerat que podria estar amplificant aquest problema: l’alteració dels cicles naturals de la matèria orgànica en els sòls.

Tradicionalment, s’ha assumit que els sòls actuen com a embornals de carboni, fixant el CO2 atmosfèric a través de la fotosíntesi i convertint-lo en biomassa. No obstant això, la salut dels sòls, compromesa per pràctiques agrícoles intensives i la desforestació, està afectant la seva capacitat per absorbir el carboni i, pitjor encara, estaria afavorint la metanogènesi, el procés biològic que genera metà.

L’acumulació de residus orgànics en condicions anaeròbiques (sense oxigen) en sòls compactats i erosionats crea un ambient propici per a la proliferació de microorganismes metanògens. La degradació d’aquests residus, juntament amb l’ús excessiu de fertilitzants nitrogenats que inhibeixen l’activitat dels bacteris metanòtrofs (aquells que consumeixen metà), està alliberant quantitats significatives de metà a l’atmosfera.

Aquesta nova perspectiva subratlla la importància de restaurar la salut dels sòls com a estratègia clau per mitigar el canvi climàtic. Pràctiques agrícoles regeneratives, com la sembra directa, la rotació de cultius, la incorporació de cobertes vegetals i l’ús de compost orgànic, poden millorar la capacitat dels sòls per absorbir carboni, augmentar la seva porositat i aireació (reduint les condicions anaeròbiques) i promoure l’activitat dels bacteris metanòtrofs.

La gestió responsable dels ecosistemes terrestres, incloent-hi els boscos, les pastures i les terres agrícoles, esdevé, per tant, fonamental no només per garantir la seguretat alimentària i la biodiversitat, sinó també per controlar les emissions de metà i estabilitzar el clima del planeta. El futur, en definitiva, depèn de la nostra capacitat per entendre i respectar la complexitat dels processos naturals que sustenten la vida a la Terra.

Secció per a aprenents de català

• Emergència: Situació crítica o urgent.
• Insospitat: Inesperat, que no es sospitava.
• Ramaderia intensiva: Cria de bestiar a gran escala, amb ús intensiu de recursos.
• Assenyalades: Indicades, apuntades com a culpables.
• Amplificant: Augmentant, fent més gran.
• Embornals: Llocs on s’acumula o s’absorbeix alguna cosa (en aquest cas, carboni).
• Compromesa: Posada en perill, afectada negativament.
• Metanogènesi: Procés biològic que genera metà.
• Proliferació: Augment ràpid en nombre o quantitat.
• Metanòtrofs: Microorganismes que consumeixen metà.

Gramàtica:

• Temps verbals: S’utilitzen tant el present d’indicatiu per descriure fets generals i processos continuats (“és”, “estan”, “crea”) com el pretèrit perfet compost per referir-se a accions que han tingut lloc en el passat recent i que tenen repercussions en el present (“ha estat”). També s’utilitza el condicional (“estaria”) per expressar hipòtesis o possibilitats.
• Ús de preposicions: Preposicions com “a”, “de”, “en”, “per”, “amb” són crucials per connectar les paraules i donar sentit a les frases. Per exemple, “en constant augment” indica un estat, mentre que “per mitigar el canvi climàtic” indica finalitat.
• Pronoms relatius: S’utilitzen pronoms relatius com “que”, “qui”, “qual” (i les seves variants) per introduir oracions subordinades que complementen o especifiquen el significat de l’oració principal. Per exemple, “microorganismes metanògens” i “microorganismes que produeixen metà”.