Calor rècord a València: el 17 i 18 d’agost, els dies més sufocants en 75 anys”

Calor rècord a València: el 17 i 18 d’agost, els dies més sufocants en 75 anys

La caloreta ens ha pegat de valent. València ha viscut dos jornades, el 17 i 18 d’agost, que entraran directament als annals de la meteorologia local. Que dic annals? Directament a la memòria col·lectiva, com aquells estius d’abans que recordaven els iaios, però multiplicat per deu. Parlem de temperatures que feien bullir l’asfalt i que, per poc, no ens desfà el gelat abans d’arribar a la platja.

Les dades parlen clar: el mercuri s’ha enfilat fins a cotes no vistes des de fa tres quarts de segle. Els termòmetres de l’Observatori Meteorològic han ballat com si estiguéssim en un forn, i els carrers s’han convertit en un infern per a vianants i animals. La brisa marina, que tantes vegades ens ha salvat del pitjor, s’ha pres vacances i no ha donat treva.

Però més enllà de les xifres, està la sensació. La sensació de fatiga, de falta d’aire, de no poder fer res que no siga buscar l’ombra i un glop d’aigua fresca. Hem vist fonts abarrotades de gent intentant refrescar-se, i les terrasses, paradoxalment, mig buides, perquè ni a l’ombra s’estava bé.

Aquesta calorada ens obliga a replantejar-nos moltes coses. No és només que haguem de posar l’aire condicionat a tope, que també. És que cal pensar en com dissenyem les nostres ciutats, en com aprofitem els recursos naturals per refrescar l’ambient i en com ens preparem per a un futur que, per desgràcia, pinta cada vegada més càlid.

Hem de fer cas a la sàvia natura, que ens ensenya que la diversitat és la clau per a la resiliència. Hem de plantar arbres que donen ombra de debò, fomentar la vegetació autòctona que resisteix la sequera, i tornar a mirar als nostres avantpassats, que sabien com construir cases fresques sense gastar energia. No es tracta de tornar al passat, sinó d’aprendre d’ell per a un futur més sostenible.

Els dies de calor rècord han passat, però la lliçó queda. Que no ens agafe desprevinguts la pròxima vegada. Cal que actuem ara, amb seny i amb determinació, si volem que València continue sent una ciutat habitable per a les generacions futures.

Secció per a aprenents de català

• Caloreta: Diminutiu afectuós de “calor”. Es fa servir per referir-se a la calor d’una manera més col·loquial o amb un punt d’ironia.
• Pegar de valent: Col·loquialisme per a dir que la calor ha afectat molt fortament. “Pegar” té el sentit d’afectar.
• Annals: Registres històrics o cròniques.
• Iaio/a: Avi/àvia.
• Per poc: Per poc de. A punt de. Quasi.
• Cotes: Nivells o valors. En aquest cas, temperatures elevades.
• Treva: Descans o pausa. En aquest cas, la brisa no ha proporcionat cap alleujament.
• Abarrotades: Plenes a vessar, plenes de gom a gom.
• Seny: Judici, prudència, raó.
• Autòctona: Nadiua d’un lloc. Pròpia d’una regió.

Gramàtica:

• Pronoms febles: “Ens” en “ens ha pegat” és un pronom feble que complementa el verb “pegar”. En valencià, els pronoms febles van davant o darrere del verb segons la forma verbal.
• Ús de “que”: “Que” s’utilitza molt en català, tant com a pronom relatiu (“els dies que…”), com a conjunció (“és que cal…”).
• Condicional: S’usa el condicional (“hauria de”) per expressar un consell o una possibilitat.
• Subjuntiu: Observem l’ús del subjuntiu en frases com “cal que actuem”.