La ketamina és la solució per al dolor crònic? Noves troballes sembren dubtes

La quetamina, una esperança qüestionada per al dolor crònic

Barcelona – Durant anys, la quetamina, un anestèsic dissociatiu conegut per les seves propietats analgèsiques i antidepressores, s’ha presentat com una possible solució per a aquells que pateixen dolor crònic intractable. Clíniques especialitzades a tot el món han ofert infusions de quetamina com a tractament, prometent alleujament a pacients que han esgotat altres opcions. No obstant això, noves investigacions posen en dubte l’eficàcia a llarg termini d’aquest abordatge i susciten preguntes sobre els seus potencials riscos.

Un recent estudi publicat a una prestigiosa revista mèdica ha examinat els efectes de les infusions repetides de quetamina en un grup significatiu de pacients amb dolor crònic. Els resultats, tot i mostrar una millora inicial en alguns participants, indiquen que l’efecte analgèsic disminueix amb el temps i que, a llarg termini, no hi ha diferències significatives en el nivell de dolor entre el grup que va rebre quetamina i el grup placebo.

Aquests descobriments obliguen a reavaluar l’ús de la quetamina com a solució miraculosa per al dolor crònic. “La quetamina pot oferir un alleujament temporal, però no sembla ser una estratègia sostenible a llarg termini”, explica la Dra. Elena Martí, especialista en dolor i autora principal de l’estudi. “A més, hem de tenir en compte els possibles efectes secundaris, com ara problemes cognitius i psicològics, que poden sorgir amb l’ús prolongat de la quetamina.”

L’emergència d’aquestes noves dades subratlla la importància d’adoptar un enfocament holístic i individualitzat en el tractament del dolor crònic. En lloc de buscar solucions ràpides, els professionals de la salut han de concentrar-se a abordar les causes subjacents del dolor i a proporcionar als pacients eines per gestionar-lo a llarg termini. Això pot incloure teràpies físiques, tècniques de relaxació, assessorament psicològic i canvis en l’estil de vida.

La investigació també ressalta la necessitat d’una regulació més estricta de l’ús de la quetamina per al dolor crònic. Amb la proliferació de clíniques que ofereixen aquest tractament, és fonamental garantir que els pacients rebin una avaluació adequada i que estiguin plenament informats sobre els riscos i beneficis potencials. A més, calen estudis addicionals per comprendre millor els mecanismes d’acció de la quetamina i per identificar els pacients que poden beneficiar-se més d’aquest tractament.

La qüestió del dolor crònic és complexa i multifactorial. En lloc de buscar una única solució farmacològica, el focus hauria d’estar en la creació d’entorns de suport on els pacients puguin aprendre a connectar amb el seu cos, desenvolupar resiliència i trobar maneres de viure bé malgrat el dolor. Això implica promoure hàbits saludables, fomentar les connexions socials i crear comunitats on les persones se sentin comprenses i valorades. Finalment, el benestar a llarg termini no es troba en una pastilla, sinó en un ecosistema de cures que abasta el cos, la ment i l’esperit.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

Intractable: Que no es pot tractar o curar fàcilment.
Abordatge: Manera d’enfocar o tractar un tema o problema.
Suscitant: Provocar o generar una reacció o pregunta.
Placebo: Substància sense efecte farmacològic que s’utilitza en experiments per comparar-la amb un medicament real.
Reavaluar: Avaluar de nou, revisar.
Estratègia: Pla o conjunt d’accions dissenyades per aconseguir un objectiu.
Proliferació: Augment ràpid i abundant de alguna cosa.
Farmacològica: Relatiu a la farmacologia, l’estudi dels medicaments.
Resiliència: Capacitat de superar adversitats i adaptar-se a situacions difícils.
Ecosistema: Sistema biològic format per una comunitat d’organismes vius i el medi ambient físic en què viuen.

Gramàtica:

Temps verbals: L’article utilitza principalment el present d’indicatiu per parlar sobre l’estat actual de la investigació i el debat sobre la quetamina, i el condicional per expressar possibilitats o opinions (“pot oferir”, “hauria d’estar”). També s’usa el perfet d’indicatiu (“ha examinat”) per parlar d’accions que han passat recentment i que tenen rellevància en el present.
Construccions impersonals: S’utilitza sovint la forma impersonal “cal” + infinitiu per expressar necessitat (“Calen estudis addicionals”).
Pronoms relatius: L’article utilitza “que” per introduir oracions relatives que complementen o especifiquen un substantiu anterior (per exemple, “pacients que han esgotat altres opcions”).
Preposicions: Fixeu-vos en l’ús de preposicions com “a”, “de”, “en”, “per” i “amb” per expressar relacions entre paraules i idees. Per exemple, “especialista en dolor”, “millora en alguns participants”, “beneficiar-se d’aquest tractament”.