Potser finalment s’ha trobat el sofre perdut de l’Univers

Potser finalment s’ha trobat el sofre perdut de l’Univers

Des de fa dècades, els astrofísics s’han enfrontat a un enigma còsmic: la quantitat de sofre que observem a les galàxies i els seus voltants no coincideix amb la que prediuen els models teòrics. Una part significativa semblava haver desaparegut, el que va portar a la pregunta de si aquest “sofre perdut” estava amagat d’alguna manera o si la nostra comprensió dels processos químics a l’espai era incompleta.

Ara, un equip internacional d’investigadors podria haver resolt aquest misteri. Utilitzant observacions d’última generació realitzades amb el Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) a Xile, han detectat una gran quantitat de sofre en regions denses de formació estel·lar dins d’una galàxia llunyana.

La clau de la troballa rau en la capacitat d’ALMA per penetrar les capes de pols i gas que obstrueixen la visió d’altres telescopis. Les regions de formació estel·lar són zones extremadament actives, on noves estrelles neixen a partir del col·lapse de núvols moleculars. Durant aquest procés, el sofre pot quedar atrapat en grans de pols gelada o formar molècules complexes que són difícils de detectar.

Les noves observacions suggereixen que una gran part del sofre perdut es troba precisament en aquestes formes amagades dins dels densos nuclis moleculars. A mesura que les estrelles joves escalfen i irradien les regions circumdants, el sofre es pot alliberar lentament al medi interestel·lar, on finalment es pot detectar amb telescopis.

Aquest descobriment té implicacions importants per a la nostra comprensió de l’evolució química de les galàxies. El sofre és un element essencial per a la vida tal com la coneixem, i la seva distribució i abundància a l’Univers poden influir en la probabilitat que sorgeixin sistemes planetaris habitables. A més, la comprensió de com els elements es transformen i circulen entre les estrelles i el medi interestel·lar és crucial per modelar l’evolució de l’Univers a llarg termini.

Els investigadors ara esperen poder utilitzar ALMA i altres instal·lacions astronòmiques per investigar altres galàxies i confirmar si aquest mecanisme d’emmagatzematge i alliberament de sofre és comú a tot l’Univers. El descobriment també obre la porta a l’estudi d’altres elements potencialment “perduts” i a una imatge més completa de la composició química de l’Univers.

Secció per a aprenents de català

• Astrofísics: Científics que estudien l’univers i els seus components, com les estrelles, les galàxies i els planetes.
• Enigma: Un misteri, alguna cosa difícil d’entendre o explicar.
• Models teòrics: Representacions matemàtiques o conceptuals que intenten explicar fenòmens naturals.
• Obstruir: Bloquejar, impedir la visió o el pas.
• Col·lapse: Caiguda o enfonsament sobtat.
• Nuclis moleculars: Regions denses de gas i pols a l’espai on es formen noves estrelles.
• Medi interestel·lar: L’espai entre les estrelles, que conté gas, pols i camps magnètics.
• Evolució química: El canvi en la composició química de l’Univers al llarg del temps.
• Sistemes planetaris habitables: Sistemes de planetes que tenen condicions que podrien permetre la vida.
• Implicacions: Conseqüències o resultats.

Gramàtica:

• “Potser finalment s’ha trobat…”: Aquesta frase utilitza la forma impersonal del verb “trobar” (“s’ha trobat”). La partícula “es” indica que l’acció es fa de manera general, sense especificar qui la fa.
• “El sofre que observem… no coincideix amb la que prediuen…”: Aquí, “la que” és un pronom relatiu que substitueix “la quantitat de sofre”. Serveix per evitar la repetició de la frase.
• Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza en frases com “la probabilitat que sorgeixin sistemes planetaris habitables”. S’utilitza després d’expressions d’incertesa, dubte o possibilitat.