Catalunya: Makoke cancel·la el seu enllaç i emet un comunicat inesperat

Makoke, oh, Makoke! Qui ho havia de dir. Sempre amb el somriure encongregat, com si li haguessin posat un llimó al congelador i després l’haguessin obligada a xuclar-lo durant tres hores seguides. I ara, pam! Cancel·la l’enllaç. Però no d’aquella manera subtil, que et dius: “Ah, bé, la vida fa girs inesperats”. No. Ho ha fet amb un comunicat. Un COMUNICAT! Com si estiguéssim davant d’una crisi diplomàtica entre el Principat i Andorra, i no d’un casament que, sincerament, a qui li importava més enllà del circuit del paper couché?

El comunicat, per descomptat, és un festival de llocs comuns. “Decisió meditada”, diu. Meditada, diu ella. Com si hagués estat pensant en el teorema de Fermat durant setmanes i no decidint quin vestit posar-se i quants quilos baixar abans de dir “sí, vull”. “Diferències irreconciliables”, afegeix. Irreconciliables. Com si haguessin descobert que un votava a Vox i l’altre a la CUP, i la convivència era impossible. No, reina, segurament eren diferències més prosaiques, com ara qui buidava el rentavaixelles o qui deixava els calçotets arrugats a sobre del radiador.

Però el millor de tot és la part on agraeix “el respecte i la comprensió”. El respecte i la comprensió! Com si estiguéssim a punt d’irrompre a casa seva amb torxes i forques exigint explicacions. Tranquil·la, Makoke, la gent té coses més importants a fer que analitzar les teves ruptures. Per exemple, mirar si ha pujat el preu dels ous o si la pluja arruïnarà la collita d’espàrrecs.

Així que aquí estem. Un enllaç menys, un comunicat més. I jo, que pensava que a aquestes altures de la pel·lícula ja ho havia vist tot. Però no. Sempre hi ha algú disposat a sorprendre’t. A demostrar-te que la vida, de vegades, és més estrambòtica que un concurs de menjadors de calamars farcits. I jo, amb la meva tassa de cafè i la meva columna d’opinió, a punt per fer el recompte de cadàvers (sentimentals, per descomptat). Perquè, al cap i a la fi, per a això serveix la vida: per acumular anècdotes que explicarem als nostres néts (si n’arribem a tenir i si, a més, tenen la paciència de sentir-nos). I qui sap, potser un dia, quan ja estigui ben arrugada i amargada, algú em preguntarà: “Dona, i què en penses de la Makoke i el seu enllaç cancel·lat?”. I jo, amb un somriure irònic, li diré: “Nena, això són figues d’un altre paner”. I tots contents. O no.

Secció per a aprenents de català

• Encongregat: Contret, arrugat, com si hagués disminuït de mida. En aquest context, es refereix a un somriure forçat, poc natural.
• Paper couché: Un tipus de paper brillant i llis, utilitzat per revistes de moda i premsa del cor. Per extensió, fa referència a l’àmbit de la premsa rosa i la vida social.
• Llocs comuns: Tòpics, frases fetes o idees generals i poc originals.
• Vox i la CUP: Dos partits polítics amb ideologies oposades: Vox (extrema dreta) i la CUP (esquerra independentista). La seva oposició radical s’utilitza per il·lustrar diferències irreconciliables.
• Prosaiques: Relatives a la vida quotidiana, poc transcendents o importants.
• Rentavaixelles: Aparell per rentar la vaixella.
• Torxes i forques: Instruments utilitzats en revoltes i protestes populars. En aquest context, s’utilitza de manera hiperbòlica per exagerar la reacció del públic.
• Collita d’espàrrecs: El temps en què els espàrrecs estan madurs i són collits del camp.
• Estrambòtica: Extravagant, rara, fora del comú.
• Figues d’un altre paner: Expressió idiomàtica que significa “això no té res a veure”, “és un tema completament diferent”.

Notes gramaticals:

• El passat perifràstic: Aquest article utilitza molt el passat perifràstic (vaig anar, vas menjar, va anar, etc.). En català, hi ha dos passats simples: el passat simple (anà, menjà, etc.), que s’utilitza més en la llengua escrita i formal, i el passat perifràstic, que és més comú en la llengua parlada i informal.
• Pronoms febles: El català utilitza pronoms febles (en, hi, el, la, etc.) que s’adjunten al verb. Per exemple, “obliga’t a xuclar-lo” (obliga + et + a xuclar + el). Aquesta construcció pot resultar complexa per als aprenents.
• Subjuntiu: L’ús del subjuntiu és comú en català, especialment en frases condicionals o que expressen dubte o desig. Per exemple, “si n’arribem a tenir” (si arribem, forma del subjuntiu del verb arribar).