Pàgina principal Etiquetes Articles etiquetats amb "llibre"
Etiqueta:

llibre

Terence Stamp, llegenda del cinema britànic, ens deixa.

Portland Amplia l’Esperit de les Petites Biblioteques Lliures: “Agafa un Llibre, Deixa un Llibre”

Portland, Oregon, està veient un augment notable de les seves biblioteques lliures, estructures petites i encantadores que acullen llibres a disposició de tothom. El concepte, senzill però poderós, es basa en un intercanvi constant: “Agafa un llibre, deixa un llibre”. Més que simples contenidors d’obres escrites, aquestes biblioteques s’han convertit en punts neuràlgics de les comunitats locals, fomentant la connexió i la cultura d’una manera orgànica i accessible.

Distribuïdes per tot el paisatge urbà, les biblioteques lliures de Portland adopten una varietat de formes i dissenys, des de petites casetes de fusta pintades amb colors vius fins a estructures més sofisticades i artístiques. La seva presència, sovint en jardins frontals, parcs o cantonades de carrers, convida els veïns a interactuar amb la literatura i entre ells.

La idea central és la reciprocitat. Un individu pot agafar un llibre que li interessi sense cap obligació de tornar-lo immediatament, però l’esperit comunitari anima a deixar-ne un altre, fomentant així un cicle continu d’intercanvi i enriquiment cultural. Aquest sistema auto-gestionat depèn de la confiança i la col·laboració, construint una xarxa de coneixement compartit.

Més enllà del simple accés a la lectura, aquestes biblioteques promouen un sentit de responsabilitat col·lectiva. Els veïns sovint s’encarreguen del manteniment de les biblioteques properes a casa seva, assegurant-se que estiguin netes, organitzades i proveïdes de llibres interessants. Aquesta implicació directa en la cura d’un recurs comunitari reforça els llaços socials i fomenta un sentiment de pertinença.

L’èxit de les biblioteques lliures a Portland suggereix una necessitat profunda d’espais comunitaris accessibles que transcendeixin les fronteres tradicionals. No només proporcionen llibres, sinó que també creen oportunitats per a la interacció social, la conversa i el descobriment. En un món cada vegada més digital i individualitzat, aquestes petites biblioteques representen una valuosa inversió en el teixit social de la ciutat.

Secció per a aprenents de català

  • Augment: Increment, creixement. (Substantiu masculí)
  • Acollint: Donant la benvinguda, rebent. (Gerundi del verb “acollir”)
  • Punts neuràlgics: Llocs importants, centrals, on convergeixen activitats. (Expressió idiomàtica)
  • Paisatge urbà: L’aspecte general d’una ciutat, incloent-hi els seus edificis, carrers, parcs, etc. (Expressió composta)
  • Cantonades de carrers: Els punts on dos carrers es creuen. (Expressió composta)
  • Reciprocitat: Acció mútua, intercanvi d’accions o favors. (Substantiu femení)
  • Fomentant: Promovent, estimulant. (Gerundi del verb “fomentar”)
  • Auto-gestionat: Organitzat i controlat per la pròpia gent que en forma part, sense intervenció externa. (Adjectiu)
  • Llaços socials: Les relacions i connexions entre les persones en una comunitat. (Expressió composta)
  • Teixit social: L’estructura i les connexions entre les persones i les institucions que formen una societat. (Expressió composta)

Nota gramatical útil:

L’ús del gerundi (“acollint”, “fomentant”). El gerundi en català, com en moltes llengües romàniques, s’utilitza per expressar accions en curs, simultànies o que actuen com a circumstància d’una altra acció. En aquest article, s’utilitza per descriure les accions de les biblioteques lliures i les seves conseqüències: “Acollint llibres” (l’acció d’acollir té un efecte positiu).

0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
A piece of paper with writing on it

Nova obra revela la vida al camp d’internament japonès de Manzanar durant la Segona Guerra Mundial

Los Angeles, Califòrnia – Una nova obra literària, “Manzanar: La veu dels desposseïts”, emergeix com un testimoni commovedor de les vides transformades i truncades al camp d’internament de Manzanar durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta profunda exploració, basada en cartes, fotografies i relats orals inèdits, ens submergeix en el dia a dia d’una comunitat forçosament desplaçada i sotmesa a condicions extremes.

“Manzanar: La veu dels desposseïts” ofereix una perspectiva íntima sobre la resiliència humana davant la injustícia. A través de les veus dels interns, la narrativa desvela les complexes dinàmiques socials dins del camp: els esforços per mantenir la cultura i les tradicions, la formació de xarxes de suport mutu, i la lluita constant per preservar la dignitat en un entorn deshumanitzador.

El llibre posa de manifest la capacitat de l’ésser humà per adaptar-se i florir fins i tot en les circumstàncies més adverses. Els interns van crear horts, jardins i espais d’oci, transformant un paisatge àrid en un refugi temporal on podien cultivar no només aliments, sinó també un sentiment de comunitat i esperança. Aquests actes de resistència silenciosa són un recordatori poderós de la necessitat de connectar amb la terra i amb els altres, fins i tot quan els recursos són limitats.

A més, la publicació destaca la importància de preservar la memòria històrica i d’aprendre de les lliçons del passat. En donar veu als silenciats, el llibre busca promoure la comprensió intercultural i la justícia social. Les seves pàgines ressonen amb un missatge universal d’empatia i respecte per la diversitat, instint-nos a reconèixer la humanitat compartida que ens uneix, independentment del nostre origen o circumstàncies.

“Manzanar: La veu dels desposseïts” no és només un document històric, sinó també una crida a l’acció. Ens convida a reflexionar sobre les nostres responsabilitats individuals i col·lectives en la construcció d’un món més just i sostenible, on les comunitats puguin prosperar en harmonia amb el seu entorn i on els drets humans siguin protegits per a tothom. El llibre ja està disponible a les llibreries i plataformes en línia.

0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Logo ViquiNotícies

El declivi de Condé Nast: un nou llibre revela les claus d’una caiguda anunciada

Nova York – Condé Nast, el gegant editorial que durant dècades va definir el luxe, la moda i la cultura a través de revistes icòniques com Vogue, The New Yorker i Vanity Fair, està immers en una crisi profunda. Un nou llibre, The Last Party: Vanity, Money, and Power at Condé Nast, de James B. Stewart i Sarah Ellison, dissecciona els elements que han contribuït a aquesta decadència, destapant una cultura interna marcada per l’excés, el nepotisme i una incapacitat per adaptar-se a la realitat digital.

El llibre traça un panorama implacable de la gestió de la companyia, especialment sota la direcció de S.I. Newhouse Jr., conegut com “Si”. Es descriu un model de negoci depenent en excés dels ingressos per publicitat, un model que ha demostrat ser insostenible en l’era digital, on la fragmentació de l’audiència i el domini de les plataformes tecnològiques han erosionat la posició de poder que gaudia Condé Nast.

Un dels pilars de la decadència, segons els autors, és la manca de visió estratègica i la resistència al canvi. Mentre que altres mitjans van abraçar la transformació digital amb major agilitat, Condé Nast es va mostrar reticent a abandonar el model tradicional de revistes en paper, malgrat la creixent evidència que l’audiència i els anunciants estaven migrant cap a internet. Aquesta inèrcia va significar la pèrdua d’oportunitats valuoses i una disminució significativa dels ingressos.

A més, el llibre posa de manifest una cultura interna opaca i altament jerarquitzada, on les decisions importants es prenien a porta tancada, allunyades de les necessitats reals del mercat. Aquesta manca de transparència i la dificultat per innovar van crear un ambient de treball desmotivador i van allunyar el talent.

La caiguda de Condé Nast no és només la història d’una empresa, sinó un símptoma dels canvis profunds que estan afectant la indústria dels mitjans de comunicació. L’aparició de noves plataformes, la fragmentació de l’audiència i la dificultat per monetitzar contingut en línia han obligat a moltes empreses editorials a reinventar-se. Condé Nast, atrapada en el seu passat gloriós, no ha aconseguit adaptar-se a aquest nou paradigma.

The Last Party ofereix una mirada crítica i reveladora sobre els errors del passat i els reptes del futur per a Condé Nast. La pregunta que queda oberta és si la companyia podrà aprendre de les seves pròpies errades i trobar una nova manera de connectar amb l’audiència en l’era digital, o si la seva decadència serà irreversible. La resposta determinarà el futur de l’imperi editorial que un cop va dominar la cultura popular. La supervivència depèn de la capacitat per generar valor real per a la seva audiència i d’una gestió responsable dels recursos disponibles.

0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Are you sure want to unlock this post?
Unlock left : 0
Are you sure want to cancel subscription?
Notícies internacionals en català

Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència. Suposem que esteu d'acord amb això, però si voleu, podeu rebutjar-les. Acceptar Llegir més

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00