Trump promet expandir la revisió dels museus dels EUA: té poder per fer-ho?

Trump promet expandir la revisió dels museus dels EUA: té poder per fer-ho?

L’expresident dels Estats Units, Donald Trump, ha expressat la seva intenció d’ampliar la supervisió i la regulació dels museus nord-americans si torna a la Casa Blanca. Aquesta promesa sorgeix en un context on Trump ha criticat repetidament les institucions culturals per allò que considera una excessiva orientació cap a temes socials i polítics progressistes, així com per la revisió de les seves col·leccions i narratives històriques. La qüestió clau és, però, fins a quin punt un president dels Estats Units pot influir directament en el funcionament intern i les polítiques dels museus, especialment tenint en compte la seva estructura legal i el seu finançament.

La majoria dels museus als Estats Units, incloent-hi molts dels més importants i reconeguts, són organitzacions sense ànim de lucre o estan gestionats per universitats o ens públics locals o estatals. Aquestes institucions depenen en gran mesura de donacions privades, subvencions estatals i federals, i dels ingressos generats per la venda d’entrades i altres serveis. El finançament federal, procedent d’agències com el National Endowment for the Arts (NEA) o el National Endowment for the Humanities (NEH), sol estar destinat a projectes específics i no a la gestió general dels museus.

Per tant, el poder directe del president per controlar les polítiques dels museus és limitat. No obstant això, l’administració federal pot exercir certa influència a través de diversos canals. En primer lloc, pot utilitzar la seva posició per pressionar els museus, tant públicament com privadament, per adoptar determinades polítiques o narratives. Aquesta pressió pot ser subtil, com ara l’ús de discursos públics per criticar o alabar certes exposicions, o més directa, com ara amenaçar amb retirar el finançament federal.

En segon lloc, l’administració pot influir en la composició dels consells d’administració d’aquells museus que reben finançament federal significatiu o que estan associats a institucions governamentals. Nomenar persones amb afinitats ideològiques properes a l’administració pot ser una manera d’orientar la política museística.

Finalment, l’administració pot impulsar canvis legislatius que afectin el sector museístic en general. Per exemple, podria proposar lleis que regulin la manera com els museus documenten i exhibeixen les seves col·leccions, o que obliguin a la transparència en les seves fonts de finançament. Aquestes lleis requeririen l’aprovació del Congrés, el que implica un complex procés de negociació i compromís.

En resum, encara que un president dels Estats Units no té el poder absolut per dictar les polítiques internes dels museus, sí que pot exercir una influència considerable a través de la pressió pública, la influència en els nomenaments i la promoció de canvis legislatius. La capacitat de Trump per aconseguir els seus objectius en aquest àmbit dependrà, en última instància, del seu poder de persuasió, del suport que rebi del Congrés i de la resistència que trobi per part de la comunitat museística i del públic en general. Les implicacions d’una supervisió més agressiva afectarien la interpretació del passat, la diversitat de veus representades i la llibertat acadèmica i creativa dels museus. Aquest fet podria alterar la salut cultural i educativa de la nació.

Secció per a aprenents de català

• Revisió: Inspecció i avaluació d’alguna cosa.
• Institucions: Organitzacions establertes amb un propòsit específic.
• Orientació: Direcció o enfocament cap a una idea o objectiu.
• Subvencions: Ajuts econòmics que es concedeixen per finançar un projecte o activitat.
• Narratives: Relats o explicacions d’esdeveniments.
• Exercir: Dur a terme una funció o acció.
• Afinitats: Semblances o connexions ideològiques.
• Promoure: Afavorir o impulsar una cosa.
• Persuasió: Capacitat per convèncer algú d’alguna cosa.
• Comunitat: Grup de persones que comparteixen interessos o característiques comunes.

Notes gramaticals:

• Ús del subjuntiu: He fet servir el subjuntiu en frases que expressen desig, dubte o possibilitat, com ara “afectarien la interpretació del passat” o “obliguin a la transparència”.
• Construccions passives: He fet servir construccions passives amb el verb “ser” per emfatitzar l’acció en lloc de l’agent, com ara “sol estar destinat”.
• Pronoms relatius: He fet servir pronoms relatius com “que” per introduir oracions subordinades i connectar idees. Exemple: “consells d’administració d’aquells museus que reben finançament federal”. El “que” aquí fa referència a “aquells museus”.