Andorra: Sant Julià de Lòria insta al civisme davant la brutícia al mirador de la Peguera

Andorra: Sant Julià de Lòria insta al civisme davant la brutícia al mirador de la Peguera

La Peguera, ai la Peguera. Un mirador que promet vistes que tallen l’alè i, en canvi, el que talla l’alè últimament és l’olor. Ja no parlem de les postals, on el cel blau contrasta amb el verd intens. Ara, el verd intens competeix amb la gama de colors de les deixalles abandonades: burilles esclafades, llaunes aixafades, embolcalls de xocolata arrugats i, per descomptat, les inevitables mascaretes, convertides en testimonis muts d’una pandèmia que sembla que encara no ha ensenyat a tothom què vol dir responsabilitat.

L’Ajuntament de Sant Julià de Lòria, fart de veure com el paisatge es degrada a passes gegantines, ha decidit passar a l’acció. No amb amenaces ni proclames grandiloqüents. No. Ho han fet a la seva manera, com qui planta llavors i espera que germinin. Campanyes de sensibilització, panells informatius, i sobretot, un augment de la presència d’agents cívics. Una aposta per l’educació, per fer entendre que la bellesa que admirem és un llegat que hem de transmetre intacte, que no som més que usufructuaris temporals.

“És qüestió de respecte”, em comentava ahir la senyora Rosa, que cada dia puja a caminar pels voltants. “Respecte pel lloc, per la natura, per la gent que ve després. Jo sempre dic que si cadascú recollís només el que ha embrutat, ja notaríem la diferència.” I té raó, la Rosa. No cal fer grans gestes heroiques. N’hi ha prou amb un petit acte de civisme, una petita llavor plantada amb cura. Perquè, al cap i a la fi, la Peguera no és només un mirador. És un símbol, un recordatori de la nostra connexió amb la terra, un espai que ens convida a respirar profund i a connectar amb nosaltres mateixos. I per connectar amb nosaltres mateixos, millor que no hi hagi llaunes esclafades de cervesa entremig.

Secció per a aprenents de català

• Insta: (verb instar) – Urgeix, demana amb insistència. Example: L’Ajuntament insta els ciutadans a col·laborar.
• Civisme: Comportament respectuós i responsable amb els altres i amb el medi ambient. Example: El civisme és essencial per a una bona convivència.
• Tallar l’alè: Impressionar molt. Example: La vista des del mirador és impressionant, talla l’alè.
• Deixalles: Residus, escombraries. Example: Hem de reciclar les deixalles per protegir el medi ambient.
• Usufructuaris: Persona que té el dret d’usar i gaudir d’un bé sense ser-ne propietari. Example: Som usufructuaris temporals d’aquest planeta, hem de cuidar-lo.
• Germinar: Brotar, començar a créixer. Example: Les llavors germinaran a la primavera.
• Llaunes: Recipients metàl·lics, normalment per begudes o conserves. Example: Va llençar la llauna al contenidor de reciclatge.
• Embolcalls: Material que protegeix un producte, com paper o plàstic. Example: Va treure l’embolcall del caramel i el va llençar a terra.
• Mut: Que no parla, silenciós. Example: La muntanya era un testimoni mut del pas del temps.
• Passes gegantines: A gran velocitat, ràpidament. Example: La tecnologia avança a passes gegantines.

Notes gramaticals:

• L’ús del verb “ser” i “estar”. En català, com en castellà, hi ha dos verbs per a “ser”: “ser” i “estar”. “Ser” s’utilitza per característiques inherents o permanents (ex: “La bellesa és un llegat”), mentre que “estar” s’utilitza per estats temporals o situacions (ex: “La llauna està aixafada”).

• Article definit. L’article definit (“el”, “la”, “els”, “les”) s’utilitza molt en català, fins i tot quan en anglès o altres llengües no s’usaria (ex: “L’Ajuntament”).

• Pronoms febles. El català utilitza molt els pronoms febles per substituir complements. En aquest article, es poden trobar exemples com “ho han fet” (en comptes de “han fet això”).