La raó sorprenent per la qual les plantacions de fusta exploten en megaincendis
Els megaincendis són cada cop més freqüents i devastadors. Mentre que el canvi climàtic s’assenyala com a principal culpable, un altre factor clau, sovint obviat, juga un paper significatiu en aquesta escalada: les plantacions forestals monovarietals destinades a la producció de fusta.
Lluny de ser ecosistemes resilients, aquestes extensions d’arbres de la mateixa espècie, sovint pins o eucaliptus, presenten característiques que les converteixen en autèntics polvorins. Primer, la uniformitat de l’edat i l’espècie implica una càrrega de combustible homogènia. En un bosc natural divers, diferents espècies i estrats vegetals creen discontinuïtats que dificulten la propagació del foc. En canvi, una plantació densa i uniforme ofereix un camí continu per a les flames.
Segon, la gestió orientada a la màxima producció de fusta sovint ignora pràctiques que disminueixen el risc d’incendis. L’acumulació de sotabosc sec, la manca de clarianes naturals i l’absència de pastura controlada contribueixen a augmentar la quantitat de combustible disponible.
Tercer, algunes espècies utilitzades en plantacions, com l’eucaliptus, contenen olis essencials altament inflamables que faciliten la ignició i la propagació ràpida del foc. A més, l’escorça que s’exfolia constantment, i que s’acumula al sòl, constitueix una capa extra de combustible sec i lleuger.
La paradoxa és que aquestes plantacions, concebudes com una font renovable de matèria primera, acaben destruïdes per les flames i alliberant grans quantitats de carboni a l’atmosfera, contribuint així al mateix problema que pretenien mitigar.
La solució passa per repensar la gestió forestal. Promoure la diversificació d’espècies, fomentar la presència d’espècies autòctones adaptades al clima local, i implementar pràctiques que redueixin la càrrega de combustible són mesures essencials per a crear paisatges més resilients al foc. A més, cal tenir en compte els beneficis que ofereixen els sistemes agroforestals, on arbres i cultius conviuen, augmentant la biodiversitat i la resistència als incendis. Només d’aquesta manera podrem evitar que les plantacions forestals segueixin alimentant els megaincendis i protegir els nostres ecosistemes.
Secció per a aprenents de català
- Megaincendis: Incendis de dimensions molt grans i devastadores. Prefix mega- que indica “gran”.
- Monovarietals: D’una sola varietat o espècie. Prefix mono- que indica “un”.
- Resilients: Capacitat d’un sistema de recuperar-se després d’una pertorbació.
- Polvorins: Llocs on s’emmagatzema pólvora o materials explosius. En aquest context, es refereix a llocs amb alta probabilitat d’incendi.
- Homogènia: Uniforme, de la mateixa naturalesa o tipus.
- Discontinuïtats: Interrupcions, espais sense continuïtat.
- Ignició: Acte d’encendre’s, començament d’una combustió.
- Exfolia: Desprendre’s en làmines o capes.
- Autòctones: Originàries d’un lloc, natives.
- Agroforestals: Sistemes d’ús de la terra que combinen arbres i cultius agrícoles o ramaderia.
Nota gramatical:
Fixeu-vos en l’ús dels pronoms relatius “que” i “on”. “Que” s’utilitza per introduir oracions de relatiu que complementen un substantiu o pronom. Per exemple: “Els arbres que faciliten la ignició”. “On” s’utilitza per indicar lloc. Per exemple: “els sistemes agroforestals, on arbres i cultius conviuen”.
Have any thoughts?
Share your reaction or leave a quick response — we’d love to hear what you think!