Catalunya: Sofia de Grècia, afligida per un moment personal difícil

Sofia de Grècia, afligida per un moment personal difícil

A la Borbònica li cauen les desgràcies com si collís olives. Fa anys que se li acumulen, cert. Però la collita d’aquesta temporada sembla particularment amarga. Ella, que sempre s’ha maquillat la tristesa amb un somriure perfectament estudiat, ara se li ha escapat, com a la cuina de casa se’m cremava el pa de pessic quan em distreia escoltant la ràdio.

Sempre ha estat una figura distant, gairebé un holograma. Un recordatori constant d’una època que molts voldríem oblidar. La seva presència, com la humitat en una casa vella, s’infiltra per les parets, inevitable. L’intenten amagar amb capes de pintura, però reapareix, tossuda, com les males herbes que em surten a la jardinera, malgrat que hi posi pedres decoratives i tota la pesca.

I ara, aquest nou revés. Diuen que en aquestes edats, les persones necessiten afecte, reconeixement. Ella, embolicada en la pompa i la circumstància, ho deu tenir difícil. Jo, amb la meva mare que em reclama atenció com un nadó, ja sé el que és viure amb algú que depèn de tu. Però, almenys, la meva mare em reconeix. Em diu “filla”. No sé si a la Sofia, amb tanta reialesa al damunt, algú se li ha acostat mai només per dir-li “Sofia”. Perquè darrere de la corona, hi ha una persona, suposo. O potser m’equivoco i ja només queden les joies.

La veus, als actes oficials, dreta com un ciri, intentant fer-se perdonar una vida que segurament mai no va triar. Com una planta a la que trasplanten de test constantment, sense deixar-la arrelar. I penses que, al cap i a la fi, per molt reial que sigui, la tristesa deu fer mal a tothom. Perquè a mi, quan em fan mal, em fa un mal de collons. I suposo que a ella, també. Encara que ho amagui darrere d’un vestit de seda i un collar de perles que segur que costa més que el meu pis. I potser, només potser, darrere d’aquest moment difícil, hi ha una dona que només voldria que algú li fes un cafè calent i li digués: “Tranquila, Sofia. Tot anirà bé”. Però això, suposo, no ho veurà mai. Perquè la reialesa és com una gàbia d’or. Molt bonica, sí. Però una gàbia, al capdavall.

Secció per a aprenents de català

• Afligida: Afectada per tristesa o dolor.
• Collsir olives: Aquesta expressió significa que cauen desgràcies o problemes de forma abundant. Literalment, és el que es fa durant la collita de les olives: agafar-les de l’arbre.
• Pa de pessic: Pastís esponjós, típic de la rebosteria catalana.
• Holograma: Representació tridimensional d’un objecte, que sembla sòlida però no ho és. En aquest cas, s’usa per descriure la sensació que la reina Sofia és una figura distant i irreal.
• Tossuda: Obstinada, que no vol cedir.
• Tota la pesca: Expressió que significa “tot”, “tot el que hi ha”.
• Ciri: Vela llarga i gruixuda.
• Fer-se perdonar: Intentar compensar errors o accions passades.
• Mal de collons: Expressió vulgar per indicar un dolor molt intens.
• Al capdavall: Al final, en conclusió.

Gramàtica:

• Pronoms febles: En català, s’usen molt els pronoms febles. Per exemple: “se li ha escapat” (el “li” substitueix “la tristesa”) o “em surten” (el “em” substitueix “a mi”).
• Perifrasi verbals: Les perífrasis verbals estan formades per dos o més verbs que funcionen com un sol verb. Per exemple: “voler + infinitiu” (voldríem oblidar), “estar + gerundi” (maquillant la tristesa). Aporten informació sobre l’aspecte del verb, si es realitza l’acció, si encara no…