Reacció d’Artistes i Experts de la Smithsonian a la Llista d’Art Contestada de la Casa Blanca
Washington, DC – La recent publicació per part de l’administració de la Casa Blanca d’una llista d’obres d’art acusades de promoure un “biaix liberal” ha provocat una forta reacció per part d’artistes, historiadors de l’art i experts de la Smithsonian Institution. La llista, que inclou obres d’artistes reconeguts com Mark Rothko i Jackson Pollock, ha estat qualificada d’intent de silenciar la llibertat d’expressió artística i d’atacar la integritat de les institucions culturals.
Diversos curadors de la Smithsonian, sota condició d’anonimat, han expressat la seva preocupació per les implicacions d’aquesta llista. Afirmen que la interpretació de l’art és subjectiva i que intentar imposar una visió política a les obres és una forma de censura. Subratllen que l’art, en la seva diversitat, reflecteix les complexitats de la societat i que suprimir-lo impedeix un diàleg obert i honest sobre les seves problemàtiques.
“L’art ens desafia, ens fa reflexionar i ens convida a qüestionar el món que ens envolta,” va declarar un historiador de l’art associat a la Smithsonian. “Intentar reduir-lo a una simple qüestió ideològica és una simplificació perillosa i un menyspreu pel valor que té en la nostra societat.”
La controvèrsia ha ressonat també en la comunitat artística. Nombrosos artistes han manifestat el seu suport als seus col·legues afectats per la llista i han criticat l’intent d’instrumentalitzar l’art amb fins polítics. Consideren que la llibertat creativa és fonamental per al desenvolupament cultural i que qualsevol intent de restringir-la és una amenaça per a la democràcia.
S’espera que la controvèrsia continuï escalant, amb manifestacions i debats previstos a diverses ciutats del país. La Smithsonian Institution, tot i no haver emès un comunicat oficial, està sent pressionada per la comunitat artística i acadèmica perquè es posicioni públicament en defensa de la llibertat artística i la integritat de les institucions culturals. L’impacte d’aquesta llista en el futur del finançament públic per a les arts i la cultura als Estats Units segueix sent incert. La resposta d’aquesta crisi podria marcar una diferència notable pel respecte, la comprensió i l’aprofitament del nostre patrimoni col·lectiu.
Secció per a aprenents de català
-
Biaix: Una tendència o inclinació cap a una direcció o opinió particular. És una falta d’objectivitat. Per exemple, “La notícia tenia un biaix polític evident”.
-
Curador: Persona responsable de la cura i la gestió d’una col·lecció d’art o d’un museu. Equival al conservador d’un museu.
-
Subjectiva: Relatiu a la manera de pensar o sentir d’una persona; depèn de la perspectiva individual. El contrari de “objectiva”.
-
Censura: L’acció de suprimir o prohibir la difusió d’idees, opinions o obres d’art que es consideren ofensives o perilloses.
-
Menyspreu: Falta d’apreciació o respecte envers alguna cosa o algú.
-
Instrumentalitzar: Utilitzar alguna cosa (en aquest cas, l’art) per a un propòsit que no és el seu objectiu principal.
-
Finançament: L’acte de proporcionar els diners necessaris per a una activitat o projecte.
-
Patrimoni: Conjunt de béns culturals, històrics i naturals que pertanyen a una societat o nació.
-
Anonimat: L’estat de no ser identificat o conegut pel nom. S’usa molt per protegir les fonts.
-
Escalant: augmentant en intensitat o importància.
Nota sobre la gramàtica:
En català, el temps verbal utilitzat per expressar accions que van succeir en el passat i que tenen rellevància en el present és el perfet perifràstic (o vaig cantar, vas menjar…). Aquest temps és molt comú en la llengua parlada i en els textos periodístics. També s’utilitza el passat simple (cantí, mengí…), que és més literari. En aquest text s’ha optat principalment pel perfet perifràstic per donar-li un to més actual i proper.
