Cat: Empreses Nàutiques i Restauració de Sau Celebrant un Estiu amb Bona Ocupació i Retorn a la Normalitat

Empreses Nàutiques i Restauració de Sau Celebrant un Estiu amb Bona Ocupació i Retorn a la Normalitat

Sau, ai, Sau. El pantà, que feia dos dies que semblava una bassa pansida, ara bullia de vida. Hidropedals que semblaven tortugues gegants, esquís aquàtics que deixaven esteles blanques a l’aigua com llàgrimes d’alegria i, sobretot, rialles. Riales de turistes, sí, però també de la gent del poble, que feia temps que no s’atrevien a somriure amb ganes.

Les empreses nàutiques, amb els seus caiacs grocs i les seves llanxes fumejant, feien l’agost, mai millor dit. I els restaurants, amb les terrasses plenes fins i tot els dies de borrasca, servien paelles que semblaven obres d’art efímeres i calamars a la romana que s’esfumaven en un sospir.

La Maria, que regenta el restaurant Can Canya, em va dir que aquest estiu havia estat com retrobar una vella amiga. “Feia temps que no sentíem aquest renou, aquesta alegria. El pantà semblava que es moria, i nosaltres amb ell. Però mira, la gent torna a venir, a gaudir de l’aigua, del sol, del silenci… i del nostre menjar, clar”.

El retorn a la normalitat, deien. I potser sí. Potser era el principi d’una nova etapa. Una etapa on l’aigua, encara que fos amb comptagotes, tornava a ser font de vida i d’esperança. Una etapa on, potser, aprendríem a valorar el que tenim, abans que torni a marxar. Perquè Sau, com totes les coses bones, és efímer. I cal saber aprofitar-lo mentre dura.

En Toni, el del centre de caiacs, em va confessar que havia estat a punt de tirar la tovallola. “Em veia venent tot el material per quatre duros. Però la gent ha respost. Hem après que el pantà és important, no només per als turistes, sinó per a nosaltres. Això és el nostre, el nostre patrimoni. L’hem de cuidar”.

Cuidar-lo. Una paraula que sonava estranya, però que cada cop tenia més sentit. Cuidar l’aigua, cuidar la terra, cuidar els uns dels altres. Perquè al final, això és el que compta. A Sau, i a tot arreu. I si a sobre ens podem menjar una bona paella amb vistes al pantà, doncs millor que millor.

Secció per a aprenents de català

• Bassa pansida: Petit estany sense gaire aigua, que sembla que s’està pansint o assecant.
• Esteles: Rastres que deixa un objecte en moviment, especialment a l’aigua o a l’aire.
• Fer l’agost: Expressió idiomàtica que significa guanyar molts diners en un període curt de temps, especialment durant el mes d’agost.
• Borrasca: Temporal de vent i pluja.
• Paella: Plat típic de la cuina valenciana a base d’arròs. En general, arros en una paella, amb forma circular i poc profund.
• Calamars a la romana: Calamars arrebossats i fregits.
• Renou: Soroll, xivarri.
• Comptagotes: A poc a poc, de forma molt limitada.
• Tirar la tovallola: Rendir-se, abandonar.
• Quatre duros: Poc diners. Antigament, la pesseta.

Gramàtica:

• Ús de l’imperfect de subjuntiu (“fos”) per expressar hipòtesi o desig (“encara que fos amb comptagotes”).
• Ús de formes col·loquials com “doncs” per connectar idees o introduir una conseqüència.
• L’estructura de frases curtes i directes, amb un vocabulari planer i algunes expressions col·loquials. Per exemple, la frase “…i si a sobre ens podem menjar una bona paella…” fa servir una construcció simple que és molt usual en la llengua parlada.