Cat Nord Pastors alerten sobre el paper crucial de la ramaderia extensiva en la prevenció d’incendis forestals”

Els Pastors del Nord alerten sobre el paper clau de la ramaderia extensiva en la prevenció d’incendis forestals

Els pastors de les comarques del Pirineu i Prepirineu català han fet sonar l’alarma davant la creixent vulnerabilitat dels boscos a causa del canvi climàtic i l’abandonament progressiu de les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals. En un comunicat recent, han subratllat la importància cabdal de la ramaderia extensiva com a eina natural i eficaç per a la prevenció d’incendis forestals, una amenaça que plana cada cop més sobre el territori.

Segons expliquen, el pastoreig amb ramats d’ovelles, vaques i cabres ajuda a mantenir a ratlla la vegetació baixa, el sotabosc i les pastures seques, actuant com a “tallafocs” naturals que interrompen la continuïtat del combustible vegetal i dificulten la propagació de les flames en cas d’incendi. Aquesta acció preventiva, que durant segles ha contribuït a la gestió sostenible del territori, s’està perdent a causa de la disminució del nombre de pastors i la creixent concentració de les explotacions ramaderes intensives.

“Abans, hi havia moltes més famílies que vivien de la ramaderia extensiva i que mantenien els boscos nets”, explica en Joan, pastor de la Cerdanya. “Ara, cada cop som menys i és impossible cobrir tot el territori. Els boscos s’estan convertint en autèntics polvorins”.

Els pastors també critiquen la manca de suport per part de les administracions públiques a la ramaderia extensiva. Malgrat reconèixer els beneficis ambientals i socials d’aquesta pràctica, les ajudes econòmiques són insuficients i les dificultats burocràtiques són considerables. “Ens demanen molts papers i tràmits per tot, però no ens ajuden a fer la nostra feina, que és la de cuidar el territori”, lamenta la Maria, pastora del Pallars Sobirà.

Per tot plegat, els pastors demanen un canvi de rumb en les polítiques forestals i ramaderes. Proposen mesures com l’augment de les ajudes a la ramaderia extensiva, la simplificació dels tràmits burocràtics, la promoció del consum de productes locals de proximitat i la recuperació de les pastures abandonades. “És una inversió a llarg termini”, assegura en Joan. “Si volem protegir els nostres boscos dels incendis, hem de tornar a donar suport als pastors i a la ramaderia extensiva”.

A més de la prevenció d’incendis, la ramaderia extensiva contribueix a la conservació de la biodiversitat, la millora de la fertilitat del sòl i la fixació de carboni, convertint-se en una eina essencial per a la mitigació del canvi climàtic. És una manera de viure respectuosa amb el medi ambient que garanteix el benestar animal, la producció d’aliments de qualitat i la preservació del patrimoni cultural i paisatgístic del territori. A tot això cal afegir que aquesta forma de producció ajuda a dinamitzar l’economia rural, lluitant contra el despoblament i creant llocs de treball. La ramaderia extensiva no només és una tradició, sinó una necessitat per al futur del nostre país.

Secció per a aprenents de català

• Cabdal: Essencial, fonamental.
• A ratlla: Controlat, dominat.
• Sotabosc: Vegetació que creix sota els arbres d’un bosc.
• Tallafocs: Element que impedeix o dificulta la propagació d’un incendi.
• Polvorí: Lloc on s’emmagatzema pólvora o material inflamable. En aquest context, fa referència a un bosc amb molta vegetació seca i inflamable.
• Lamenta: Queixar-se, expressar dolor o pena.
• De rumb: De direcció, d’estratègia.
• Mitigació: Reducció, disminució.
• Despoblament: Pèrdua de població.
• Paisatgístic: Relatiu al paisatge.

Notes gramaticals:

• L’ús de “en” i “la” davant de noms de persones: En català, davant del nom d’una persona, és comú utilitzar l’article “en” per a homes i “la” per a dones, especialment en contextos informals. Per exemple: “en Joan”, “la Maria”.
• El passat perifràstic: S’ha utilitzat el passat perifràstic (“han fet sonar”, “s’està perdent”, “s’estan convertint”) en lloc del passat simple (“feren sonar”, “es perdé”, “es convertiren”). El passat perifràstic és la forma més comuna del passat en català oral i escrit modern.
• Pronoms febles: S’han utilitzat pronoms febles (“ens demanen”, “els nostres boscos”). L’ús correcte dels pronoms febles és crucial per a un català fluid.
• Adverbis de lloc “hi” i “en”: L’adverbi “hi” substitueix un complement de lloc ja mencionat (ex: en el territori -> “hi plana”). L’adverbi “en” (o “ne”) substitueix un complement introduït per “de” (ex: viuen de la ramaderia -> “en viuen”).