Balears: Un mapa revela la distribució dels cognoms més comuns per municipi a Mallorca

Balears: Un mapa revela la distribució dels cognoms més comuns per municipi a Mallorca

Un mapa interactiu ha sortit del forn digital revelant la geografia insòlita dels cognoms mallorquins. Ja no parlam de zones turístiques ni de cales amagades, sinó de la petjada dels avantpassats, d’aquells que, tossudament, han deixat el seu nom gravat en la pedra del llinatge.

Així, veiem que a segons quins pobles, allà on el campanar domina l’horitzó i la plaça és el cor de la vida comunitària, triomfa un cognom. Un cognom que ressona com un eco familiar, com una cançó de bressol transmesa de generació en generació. A Calvià, per exemple, manen els Garau. A Palma, la varietat és més gran, com si la capital fos un calder on s’han barrejat sangs i procedències diverses.

El mapa, creat a partir de dades públiques, permet navegar entre municipis i constatar com la història local ha modelat la distribució dels cognoms. Un recordatori que, per molt que el món corri i es globalitzi, arreu queden illes de resistència, espais on els llaços familiars encara són forts i on els cognoms, com les alzines centenàries, continuen aferrats a la terra.

És curiós constatar, per exemple, que en alguns pobles petits, el cognom dominant sembla ser l’únic possible, com si tots els habitants fossin una sola gran família. I, al mateix temps, veure com a altres municipis, la diversitat de cognoms reflecteix la diversitat d’orígens i trajectòries.

Més enllà de la curiositat estadística, el mapa dels cognoms mallorquins ens convida a reflexionar sobre les nostres arrels, sobre el pes de la tradició i sobre la importància de preservar la memòria col·lectiva. Perquè, al cap i a la fi, som el resultat d’una llarga cadena de noms i d’històries que s’entrellacen i que ens defineixen com a poble. I, ves per on, potser el teu cognom, modestament, té un capítol propi en aquest mapa.

Secció per a aprenents de català

• Forn digital: Metàfora per referir-se a un espai on s’han creat productes a partir de mitjans tecnològics.
• Petjada: Empremta, senyal deixada.
• Tossudament: Amb obstinació, de manera persistent.
• Llinatge: Ascendència familiar, nissaga.
• Campanar: Torre d’una església on hi ha les campanes.
• Calder: Recipient gran on es couen coses. Aquí, metàfora d’una barreja diversa.
• Aferrats: Subjectats amb força.
• Alzina: Arbre de fulla perenne, típic de la Mediterrània.
• Ves per on: Expressió que indica sorpresa, com “i mira per on”.
• Entrellacen: Enllaçar, unir, connectar.

Gramàtica:

• L’ús del pretèrit perfet simple (va sortir, manen, reflecteix) per accions puntuals i el pretèrit imperfet (parlam) per accions habituals o descripcions en el passat.
• L’ús del subjuntiu (sigui) en oracions subordinades que expressen dubte o possibilitat.
• L’ús dels pronoms febles (ens, ho, hi) per evitar repeticions i fer la frase més àgil. Per exemple, “ens convida” per “convida a nosaltres”.