Astrònoms descobreixen un motor amagat a l’interior de l'”Ull de Sauron” de l’espai

Astrònoms revelen el mecanisme intern de la nebulosa de l’Hèlix, símbol còsmic de decadència i regeneració

Un equip internacional d’astrònoms ha aconseguit discernir el complex mecanisme intern que impulsa la nebulosa de l’Hèlix, popularment coneguda com l'”Ull de Sauron”. La investigació, publicada recentment a la revista Nature Astronomy, ofereix una nova perspectiva sobre l’evolució de les estrelles semblants al Sol i la seva influència en l’entorn còsmic que les envolta.

La nebulosa de l’Hèlix, situada a uns 650 anys llum de la Terra, és un exemple paradigmàtic de nebulosa planetària, una fase final en la vida d’una estrella de massa semblant a la nostra. Després d’esgotar el seu combustible nuclear, l’estrella central expulsa les seves capes exteriors a l’espai, formant una bombolla de gas brillant i pols que s’expandeix lentament.

La nova investigació, utilitzant dades procedents de diversos telescopis, tant terrestres com espacials, ha revelat que la nebulosa de l’Hèlix no és una estructura homogènia i uniforme, sinó un sistema dinàmic i complex. En lloc de ser un simple efluvi estel·lar, sembla que la nebulosa està modelada per un motor intern, una interacció complexa entre l’estrella central i un possible company estel·lar invisible.

Aquest company estel·lar, la presència del qual es dedueix de les pertorbacions observades en la forma i el moviment del gas, podria estar orbitant l’estrella central a una distància considerable. La seva influència gravitatòria pertorba el flux de material expulsat per l’estrella moribunda, creant els intricats patrons i les estructures filamentosas que caracteritzen la nebulosa de l’Hèlix.

Aquest descobriment té implicacions importants per a la nostra comprensió de l’evolució estel·lar. Revela que les estrelles en les seves etapes finals de vida poden interactuar amb el seu entorn d’una manera molt més complexa i dinàmica del que es pensava anteriorment. A més, suggereix que la presència de companys estel·lars pot ser un factor clau en la formació i l’evolució de les nebuloses planetàries, esculpint-les en les formes fascinants i diverses que observem a l’univers.

La comprensió dels mecanismes interns de les nebuloses planetàries com l’Hèlix ens permet comprendre millor els cicles de vida de les estrelles i el paper fonamental que juguen en la dispersió d’elements a l’univers, elements que eventualment podrien formar part de nous sistemes estel·lars i planetaris. Aquestes nebuloses, més enllà de la seva bellesa etèria, representen una fase crucial en la continua renovació còsmica.

Secció per a aprenents de català

• Discernir: Distingir amb claredat.
• Entorn còsmic: L’espai que envolta una estrella o sistema estel·lar.
• Paradigmàtic: Que serveix com a model o exemple.
• Efluvi: Emanació fluida.
• Intricats: Complexos, enrevessats.
• Filamentosas: Que tenen forma de filaments.
• Pertorbacions: Alteracions, interrupcions.
• Moribunda: A punt de morir.
• Evolució estel·lar: El procés de canvi que experimenta una estrella al llarg de la seva vida.
• Renovació còsmica: El cicle constant de creació i destrucció que té lloc a l’univers.

Nota gramatical:

L’ús del condicional (“podria estar orbitant”) indica una possibilitat o hipòtesi, en aquest cas, la possible existència d’un company estel·lar. L’ús del subjuntiu (“es dedueix”) en “la presència del qual es dedueix de les pertorbacions” indica incertesa o subjectivitat.