Cat: L’ONU declara la fam a Gaza i adverteix d’un agreujament de la crisi humanitària

L’espiral de la desesperació: l’ONU declara la fam a Gaza

L’olor de la mort, que ja impregnava cada racó de Gaza, s’ha convertit ara en l’aroma de la fam. L’Organització de les Nacions Unides, després de mesos d’advertències velades i estadístiques esgarrifoses, ha declarat oficialment la fam a la Franja. Una declaració que sona buida, com una campanada llunyana enmig d’una tempesta, quan la realitat és que la gent ja es mor de gana, literalment, dia rere dia.

Recordo la mare d’en Mohamed, una senyora d’uns cinquanta anys, amb la cara arrugada com una passa i els ulls buits com un pou abandonat. La vaig veure fa només unes setmanes, intentant vendre les poques joies que li quedaven per comprar una mica de farina per als seus fills. Em va dir, amb la veu trencada, que abans, quan encara tenien una casa i una vida, cultivaven algunes verdures al jardí. Unes tomàquets, unes cebes, unes herbes aromàtiques. Un petit oasis d’autosuficiència enmig de la misèria. Ara, el jardí és només runa i la fam li rosega les entranyes.

L’ONU adverteix, lògicament, d’un agreujament de la crisi. Com si hi hagués marge per a pitjor. Com si la desesperació no hagués tocat ja fons. Parlen de l’escassetat d’aliments, de l’aigua contaminada, de la falta d’accés a l’atenció mèdica. Parlen de xifres, de percentatges, de tones d’ajuda humanitària que no arriben. Però obliden parlar de la dignitat, del coratge de la gent que intenta sobreviure, de la resistència silenciosa que batega sota la capa de pols i desolació.

Em pregunto què pensa la comunitat internacional, còmodament instal·lada als seus despatxos, mentre mira les imatges de nens esquelets als telenotícies. Se senten potser una lleu punxada de culpabilitat, un petit remordiment que es dilueix ràpidament en un got de vi car?

La mare d’en Mohamed, segurament, no entendria aquestes disquisicions. Ella només sap que la fam és una bèstia ferotge que li mossega l’estómac i que la mort, cada dia que passa, li xiuxiueja a l’orella.

I jo, mentre escric aquestes línies, em sento impotent, avergonyida i enfadada. Enfadarada amb els que tenen el poder de canviar les coses i no ho fan. Avergonyida de la meva pròpia comoditat. I impotent davant la immensitat del sofriment.

Però potser, només potser, si seguim parlant, si seguim denunciant, si seguim recordant que darrere de cada xifra hi ha una persona, una vida, una història, potser, algun dia, podrem construir un món on la fam sigui només un malson oblidat. Un món on el jardí de la mare d’en Mohamed torni a florir.

Secció per a aprenents de català

• Esgarrifoses: Que fan por, que fan estremir. Deriva de l’adjectiu “esgarrifós”.
• Runa: Conjunt de pedres, maons, ferros i altres materials que resulten de la destrucció d’un edifici.
• Entranyes: Òrgans interns del cos, especialment els intestins. En sentit figurat, la part més profunda i íntima d’algú.
• Disquisicions: Reflexions, arguments o raonaments sobre un tema.
• Remordiment: Sentiment de culpa o penediment per haver fet alguna cosa malament.
• Bèstia ferotge: Animal salvatge i agressiu. Aquí, s’utilitza de manera metafòrica per referir-se a la fam.
• Xiuxiueja: Parlar en veu molt baixa, gairebé inaudible.
• Impotència: Incapacitat per fer alguna cosa.
• Denunciant: Fer públic un fet que es considera injust o incorrecte.
• Malson: Somni que produeix angoixa o temor.

Notes gramaticals:

• Ús del pretèrit imperfet: S’utilitza per descriure accions habituals o situacions passades. Exemple: “abans, quan encara tenien una casa i una vida, cultivaven algunes verdures al jardí”.
• Ús del condicional: S’utilitza per expressar hipòtesis o accions que depenen d’una condició. Exemple: “potser, algun dia, podrem construir un món on la fam sigui només un malson oblidat”.
• Construccions impersonals: S’utilitzen per expressar accions que no tenen un subjecte específic. Exemple: “s’ha convertit ara en l’aroma de la fam”.