Pàgina principal Catalunya
Categoria:

Catalunya

16
Cat: Retards a l'aeroport del Prat per una tempesta sobre el mar

Cat: Retards a l’aeroport del Prat per una tempesta sobre el mar

per Minguet

Caos al Prat: Tempesta Marina Provoca Demores en Enlairaments i Aterratges

El Prat és un camp de batalla de nervis. Un campi qui pugui de maletes mal tancades, infants hiperventilats i gent adulta fent el ridícul amb collarets de viatge que els infla l’ego com si fossin astronautes a punt de trepitjar Mart. Però no, només trepitgen la vorera d’un aeroport saturat. I avui, la culpa és del mar.

Una tempesta sobre el Mediterrani ha posat potes enlaire la programació de vols. Retards. Molts retards. Pantalles gegants vomiten llistats interminables de vols demorats, cancel·lats, reprogramats, o directament, desapareguts de la faç de la Terra. Com si algú hagués pitjat el botó de “delete” a la realitat i ens hagués deixat penjats, a mig camí entre el duty free i el somni d’unes vacances al sol.

La gent es mou amb la gràcia d’un elefant en una botiga de porcellana. Cada anuncí per megafonia és rebut amb una ganyota universal, una expressió a mig camí entre la resignació i la ràbia impotent. He vist senyores plorant davant la màquina de cafè, senyors cridant al telèfon amb accent alemany, i adolescents intentant mantenir la compostura mentre enregistren tiktok desesperats per la falta de wifi.

La sensació és d’estar atrapats en un bucle temporal on l’única cosa que canvia és el color dels vestits i el nivell de desesperació. I jo aquí, observant-ho tot amb el cinisme esmolat que només les esperes d’un vol poden conferir. Almenys, les vistes al mar, quan el núvols ho permeten, són espectaculars. I recorden, amb una crueltat subtil, que hi ha un món allà fora, esperant. Llàstima que per arribar-hi, depenguem dels capritxos del temps i de l’eficiència, evidentment millorable, d’Aena. Mentrestant, un altre cafè i a veure què passa. Perquè aquí, al Prat, el futur és tan incert com el temps a la costa brava.

Secció per a aprenents de català

  • Campi qui pugui: Expressió que vol dir “salvi’s qui pugui”, on tothom mira per si mateix en una situació caòtica.

  • Potes enlaire: Descontrolat, cap per avall. “La tempesta ha posat potes enlaire la programació”.

  • Demorat/da: Atrasat/da, amb retard.

  • Faç de la Terra: Superfície de la Terra.

  • Ganyota: Expressió facial de disgust o dolor.

  • Cinisme: Actitud de desconfiança i burla davant la bondat o la sinceritat de les persones o de les coses.

  • Esmolat/da: Afilat/da, en sentit figurat, molt agut. “Tinc el cinisme esmolat” vol dir que sóc molt cínica.

  • Vorera: Terme usat incorrectament. En un aeroport es refereix a la pista.

  • collarets de viatge: Coixins cervicals inflables per dormir o descansar en un viatge.

Gramàtica

  • Ús del pronom “en”: “la culpa és del mar” -> “la culpa n’és” (si el mar ja ha estat mencionat).
  • Preposicions: És important recordar les combinacions de preposicions amb articles: “a + el = al”, “de + el = del”.
0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: L'ONU declara la fam a Gaza i adverteix d'un agreujament de la crisi humanitària

L’espiral de la desesperació: l’ONU declara la fam a Gaza

L’olor de la mort, que ja impregnava cada racó de Gaza, s’ha convertit ara en l’aroma de la fam. L’Organització de les Nacions Unides, després de mesos d’advertències velades i estadístiques esgarrifoses, ha declarat oficialment la fam a la Franja. Una declaració que sona buida, com una campanada llunyana enmig d’una tempesta, quan la realitat és que la gent ja es mor de gana, literalment, dia rere dia.

Recordo la mare d’en Mohamed, una senyora d’uns cinquanta anys, amb la cara arrugada com una passa i els ulls buits com un pou abandonat. La vaig veure fa només unes setmanes, intentant vendre les poques joies que li quedaven per comprar una mica de farina per als seus fills. Em va dir, amb la veu trencada, que abans, quan encara tenien una casa i una vida, cultivaven algunes verdures al jardí. Unes tomàquets, unes cebes, unes herbes aromàtiques. Un petit oasis d’autosuficiència enmig de la misèria. Ara, el jardí és només runa i la fam li rosega les entranyes.

L’ONU adverteix, lògicament, d’un agreujament de la crisi. Com si hi hagués marge per a pitjor. Com si la desesperació no hagués tocat ja fons. Parlen de l’escassetat d’aliments, de l’aigua contaminada, de la falta d’accés a l’atenció mèdica. Parlen de xifres, de percentatges, de tones d’ajuda humanitària que no arriben. Però obliden parlar de la dignitat, del coratge de la gent que intenta sobreviure, de la resistència silenciosa que batega sota la capa de pols i desolació.

Em pregunto què pensa la comunitat internacional, còmodament instal·lada als seus despatxos, mentre mira les imatges de nens esquelets als telenotícies. Se senten potser una lleu punxada de culpabilitat, un petit remordiment que es dilueix ràpidament en un got de vi car?

La mare d’en Mohamed, segurament, no entendria aquestes disquisicions. Ella només sap que la fam és una bèstia ferotge que li mossega l’estómac i que la mort, cada dia que passa, li xiuxiueja a l’orella.

I jo, mentre escric aquestes línies, em sento impotent, avergonyida i enfadada. Enfadarada amb els que tenen el poder de canviar les coses i no ho fan. Avergonyida de la meva pròpia comoditat. I impotent davant la immensitat del sofriment.

Però potser, només potser, si seguim parlant, si seguim denunciant, si seguim recordant que darrere de cada xifra hi ha una persona, una vida, una història, potser, algun dia, podrem construir un món on la fam sigui només un malson oblidat. Un món on el jardí de la mare d’en Mohamed torni a florir.

Secció per a aprenents de català

  • Esgarrifoses: Que fan por, que fan estremir. Deriva de l’adjectiu “esgarrifós”.
  • Runa: Conjunt de pedres, maons, ferros i altres materials que resulten de la destrucció d’un edifici.
  • Entranyes: Òrgans interns del cos, especialment els intestins. En sentit figurat, la part més profunda i íntima d’algú.
  • Disquisicions: Reflexions, arguments o raonaments sobre un tema.
  • Remordiment: Sentiment de culpa o penediment per haver fet alguna cosa malament.
  • Bèstia ferotge: Animal salvatge i agressiu. Aquí, s’utilitza de manera metafòrica per referir-se a la fam.
  • Xiuxiueja: Parlar en veu molt baixa, gairebé inaudible.
  • Impotència: Incapacitat per fer alguna cosa.
  • Denunciant: Fer públic un fet que es considera injust o incorrecte.
  • Malson: Somni que produeix angoixa o temor.

Notes gramaticals:

  • Ús del pretèrit imperfet: S’utilitza per descriure accions habituals o situacions passades. Exemple: “abans, quan encara tenien una casa i una vida, cultivaven algunes verdures al jardí”.
  • Ús del condicional: S’utilitza per expressar hipòtesis o accions que depenen d’una condició. Exemple: “potser, algun dia, podrem construir un món on la fam sigui només un malson oblidat”.
  • Construccions impersonals: S’utilitzen per expressar accions que no tenen un subjecte específic. Exemple: “s’ha convertit ara en l’aroma de la fam”.
0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Tensió a Barcelona: Protesta de socorristes durant la compareixença sobre la vaga

Tensió a Barcelona: Protesta de socorristes durant la compareixença sobre la vaga

La sala era plena. De periodistes, evidentment, amb les seves càmeres i els seus blocs de notes. Però també de tensió, una mena de boira densa i freda que s’enganxava a la roba. Era la compareixença de la regidora d’Esports sobre la vaga dels socorristes. Un tema que, per dir-ho suaument, estava posant la ciutat més nerviosa que un hàmster en una centrifugadora.

La regidora va començar a parlar amb el seu to pausat i professional, explicant xifres, protocols i bones intencions. Jo gairebé badallava. Ja m’ho sabia tot. El mateix discurs de sempre. Però llavors, enmig d’una frase sobre la “voluntat de diàleg”, va passar.

Un grup de socorristes, vestits amb els seus uniformes grocs i vermells, es van alçar al fons de la sala. No cridaven, no insultaven. Simplement es van alçar i van desplegar una pancarta que deia: “Salvar vides no és un negoci”.

El silenci va ser instantani. Només se sentia el clic insistent de les càmeres. La regidora, que no havia perdut el somriure, va fer un gest a un dels seus assessors, que es va acostar a ella i li va xiuxiuejar alguna cosa a l’orella.

Ella va assentir i, sense perdre la compostura, va dir: “Entenc la seva preocupació. I vull assegurar-los que la nostra prioritat és la seguretat dels ciutadans.”

Però els socorristes no van baixar la pancarta. I l’ambient, en lloc de relaxar-se, es va tornar més carregat. Era com si l’aire s’hagués solidificat. Podies sentir la frustració, la ràbia continguda, el sentiment d’injustícia. I, per sota de tot, una pregunta persistent: qui, realment, vetlla per les vides a les nostres platges?

Jo vaig agafar la meva bossa i vaig marxar. No calia ser cap expert per saber que allò no s’arreglaria amb declaracions pomposes ni promeses buides. No. Aquella tensió necessitava alguna cosa més. Potser una bona tempesta. O potser, simplement, que algú escoltés.

Secció per a aprenents de català

  • Socorristes: Persones encarregades de la seguretat dels banyistes a les platges i piscines. En castellà, “socorristas”.
  • Compareixença: Acte en què una persona, generalment un representant públic, compareix davant d’un públic o una comissió per donar explicacions o respostes. En castellà, “comparecencia”.
  • Vaga: Interrupció col·lectiva del treball per part dels treballadors com a forma de protesta. En castellà, “huelga”.
  • Regidora: Membre d’un ajuntament. En castellà, “concejala”.
  • Hàmster en una centrifugadora: Expressió figurativa que descriu una situació d’agitació i estrès intens.
  • Xiuxiuejar: Parlar en veu molt baixa, a prop de l’orella d’algú. En castellà, “susurrar”.
  • Compostura: Actitud de calma i control en una situació difícil. En castellà, “compostura”.
  • Pomposes: Que tenen una aparença grandiosa i exagerada, però sense contingut real. En castellà, “pomposas”.
  • Vetlla per: Assegurar-se del benestar o la seguretat d’algú o alguna cosa. En castellà, “velar por”.
  • Per sota de tot: Més enllà de tot, per damunt de qualsevol altra cosa.

Nota sobre la gramàtica:

L’ús del pretèrit perfet simple (va passar, es van alçar) i l’imperfet (cridaven, era) ajuda a situar l’acció en un moment passat i a descriure l’ambient i les accions que tenien lloc. L’ús d’expressions figuratives i metàfores (“boira densa i freda”, “hàmster en una centrifugadora”) és característic de l’estil de Quim Monzó i dóna vivacitat al text.

0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Israel adverteix Barcelona per la suspensió de relacions amb Tel Aviv

Israel adverteix Barcelona per la suspensió de relacions amb Tel Aviv

La vaig llegir al Haaretz, evidentment. I vaig pensar, “vinga, home, ara!”. Ja se sap que quan una es pensa que ja ho ha vist tot, sempre surt algú amb ganes de demostrar el contrari. Israel, enfadat com un mussol perquè Barcelona ha suspès temporalment les relacions amb Tel Aviv, adverteix. Adverteix què, exactament? Que ens envien un exèrcit de mosquits? Que ens bombardegen amb pa amb tomàquet ranci? Que ens prohibiran el falafel?

No. L’advertència, com totes les advertències que venen d’allà, és més subtil, més carregada d’amenaça implícita. Que això “perjudicarà” les relacions, diuen. Perjudicarà. Com si fins ara fóssim íntims amics, compartint sopars romàntics a la Barceloneta i intercanviant receptes de hummus.

Colau, entenc que volia fer un gest. Un gest de protesta, de solidaritat. Els gestos, ja se sap, a vegades fan mal. A vegades, fins i tot, tenen conseqüències. Però és que què havia de fer, la dona? Continuar fent com si res, mentre a l’altra banda del Mediterrani… En fi.

Els israelians, per la seva banda, diuen que estan “decebuts”. Decebuts! Com si Barcelona els hagués fallat en un concurs de playback a Eurovisió.

A mi, tot plegat, em fa pensar que potser, només potser, al món li falta una mica menys de diplomàcia i una mica més de sentit comú. Una mica menys d’amenaces velades i una mica més de pa amb tomàquet de veritat. I sobretot, menys mosquits. Que amb la calor que fa, ja tenim prou problemes.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

  • Vinga, home, ara!: Expressió d’incredulitat o sarcasme. Equivalent a “Mira, tu!” o “No em diguis!”.
  • Mussol: Una au nocturna. En aquest context, s’utilitza per indicar que algú està enfadat i amb el ceño fruncido.
  • Ranci: Passat, estancat, que ha perdut frescor. En aquest context, vol dir que el pa amb tomàquet no seria bo.
  • Falafel: Una menja feta amb cigrons o faves mòltes, típic de la cuina d’Orient Mitjà.
  • Hummus: Crema de cigrons amb oli d’oliva, suc de llimona, tahina i all.
  • Decebuts: Desil·lusionats, que esperaven una altra cosa.
  • Playback: Simulació d’una actuació cantant o tocant un instrument amb una gravació prereproduïda.
  • Ceño fruncido: el gesto de enfadarce.

Gramàtica:

  • “La vaig llegir al Haaretz: La forma “vaig llegir” és el passat simple del verb “llegir”. El pronom “la” es refereix a la notícia. L’ús de “al” és la contracció de “a el”.
  • Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza després de verbs o expressions que expressen dubte, desig, o necessitat. Per exemple, en la frase “potser, només potser, al món li falta una mica menys de diplomàcia“, el verb “falta” podria anar en subjuntiu (“faltés”) per emfasitzar la incertesa.
  • L’ús del pronom feble “en”: Per exemple, “tenim prou problemes”. Aquest pronom pot reemplaçar un complement introduit per la preposició “de” (ex: “tenim problemes de calor” -> “en tenim”).
  • Formació del perfet perifràstic (anar + infinitiu): Per expressar accions futures, a vegades s’utilitza el perfet perifràstic (anar + infinitiu). Per exemple, “què havia de fer la dona?” és equivalent a “què feia la dona?” o “què volia fer la dona?”.
0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Boye vincula la desmobilització independentista amb limitacions en l'estratègia legal.

Boye vincula la desmobilització independentista amb limitacions en l’estratègia legal

“Mira, no em diguis que no t’ho vaig dir.” Així, com qui pela una taronja amb ganivet de butxaca, l’advocada Isabel Boye exposa la seva tesi. Desmobilització? Sí, però no només perquè els dies han passat i la gent s’ha cansat de portar llaços grocs. No. Segons ella, la desmobilització, aquesta mena de refredat col·lectiu que sembla haver afectat l’independentisme, té una arrel molt més profunda: les limitacions en l’estratègia legal adoptada.

Ho explica amb una calma sospitosa, com si estigués parlant del temps que farà demà. Una calma, per cert, que pocs li atribueixen. Sempre l’he vista com un torbellino, un petit huracà de faldilla. Però avui no. Avui està més aviat en mode zen, potser perquè sap que, al final, el temps li està donant la raó.

“El problema no és que la gent no vulgui la independència,” em diu mentre es posa unes ulleres de sol que em fan pensar en Jackie Onassis. “El problema és que la gent se sent estafada. Se sent que les promeses no s’han complert. I per què no s’han complert? Perquè l’estratègia legal ha estat, per dir-ho d’una manera elegant, ‘peculiar’.”

No li pregunto què vol dir amb “peculiar”. Ho intueixo. I prefereixo deixar-ho així, flotant en l’aire, com un fum de cigarreta a mig apagar. Ja se sap, la discreció és la mare de la ciència. I, en aquest país, la discreció pot ser la diferència entre un esmorzar tranquil i una citació judicial.

Ella, mentrestant, continua amb el seu discurs, com si estigués repassant la llista de la compra. “Hem convertit la defensa dels nostres representants en una qüestió merament tècnica. Hem oblidat que la llei, al final, és política. I que la política, per damunt de tot, és representació.”

I aquí, senyores i senyors, crec que hi ha el quid de la qüestió. L’independentisme, segons Boye, ha caigut en la trampa de la tecnocràcia. Ha oblidat que la força d’un moviment resideix en la seva capacitat de connectar amb la gent, de representar els seus anhels, les seves frustracions, les seves esperances. I quan la llei es converteix en un obstacle en lloc d’un instrument, llavors la gent es desmobilitza.

“Al final,” conclou mentre s’aixeca i em deixa a mitja tassa de cafè, “tot es redueix a una qüestió de confiança. I la confiança, com les plantes, necessita ser regada cada dia.”

I jo em quedo allà, pensant en les plantes, en la confiança, i en la peculiaritat de la situació. I em pregunto si, potser, la solució no està tant en canviar les lleis, sinó en canviar la manera com les apliquem. O, potser, en canviar la manera com ens les creiem.


Secció per a aprenents de català

  • Desmobilització: Pèrdua d’interès o participació en un moviment social o polític.
  • Llaços grocs: Símbol de suport als polítics independentistes catalans empresonats o exiliats.
  • Arrel: Causa o origen d’alguna cosa.
  • Torbellino: Remolí, persona molt activa i enèrgica.
  • Faldilla: Faldilla.
  • Estar en mode zen: Estar tranquil i relaxat.
  • Estafada: Enganyada, decebuda.
  • Peculiar: Estrany, inusual.
  • Quid de la qüestió: El punt clau o essencial d’un assumpte.
  • Anhels: Desitjos profunds i intensos.

Gramàtica:

  • Condicional: L’ús del condicional (“hauria”, “podria”) per expressar hipòtesis o possibilitats. Exemple: “Si haguéssim fet això, potser no estaríem aquí.”
  • Pronoms febles: Els pronoms febles (em, et, el, la, ens, us, els, les, en, hi) són molt comuns en català i s’utilitzen per substituir complements. Exemple: “Ho intueixo” (intueixo això).
  • Perífrasis verbals: Combinacions de verbs que expressen un significat únic. Exemple: “Se sent estafada” (sent que l’han estafat).
  • L’ús del subjuntiu: S’utilitza el subjuntiu per expressar dubte, desig, o incertesa. Exemple: “Potser, la solució no està tant en canviar les lleis, sinó en canviar la manera com les apliquem.”
0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Detinguts per cultivar marihuana a gran escala a la Garrotxa i l'Alt Empordà

La pols dels mossos d’esquadra, a aquella hora, ja era un ingredient més de l’aire pre-pirinenc. Des que la primavera s’hi havia instal·lat, amb les seves flors discretes i la promesa d’un estiu llarg, les investigacions sobre les plantacions il·legals havien anat deixant anècdotes més sucoses que els tomàquets de la iaia. Ahir, la cosa va pujar de to.

De matinada, gairebé com si es tractés d’una collita qualsevol, van començar a desmantellar dues plantacions que, si bé no eren a ple sol, semblaven prou estratègiques. Una a la Garrotxa, amb el verd intens dels camps volcànics com a teló de fons. L’altra, més a l’est, ja amb la brisa salada de l’Alt Empordà raspallant les fulles. Entre totes dues, tones de marihuana que, segons la Guàrdia Civil, tenien una sortida directa cap a mercats europeus.

Els detinguts – sis homes, d’edats variades i amb un perfil que anava des de l’empresari de mig món fins al jove amb ganes de fer calaix – havien après a aprofitar els recursos naturals. L’aigua de riu, canalitzada amb sistemes que recordaven les millors èpoques dels romans, servia per regar les plantes sense necessitat de fer soroll. Els fertilitzants, d’origen aparentment orgànic, mantenien el nivell d’humitat òptim per maximitzar la producció. Una enginyeria, tot plegat, que feia venir ganes d’aplaudir, si no fos per allò de les lleis i la moral.

La cosa que més em va impactar, però, va ser la capacitat d’adaptació. Com de ràpid s’havien integrat en el paisatge, com s’havien camuflat entre les rutines diàries. Semblaven conèixer la terra com si l’haguessin llaurada des de petits, quan en realitat, la majoria havien arribat feia poc. I això, pensava jo mentre em fumava una cigarreta davant de la comissaria, és gairebé una metàfora del que estem vivint. Tothom vol la terra, tothom vol el sol, però pocs volen embrutar-se les mans. Aquests, almenys, sí que se les havien embrutat. I molt.

Potser, al final, tot es redueix a saber on plantar les llavors.

Secció per a aprenents de català

  • Mossos d’esquadra: Policia autonòmica de Catalunya.
  • Pre-pirinenc: Relatiu o proper al Pirineu, la serralada muntanyosa entre Espanya i França.
  • Anècdotes més sucoses: Històries més interessants o picants. L’adjectiu “sucós” s’utilitza metafòricament.
  • Collita: Recollida de fruits o verdures madures. Aquí, s’utilitza per comparar-la al desmantellament de les plantacions.
  • Fer calaix: Expressió que significa guanyar diners o enriquir-se.
  • Llaurada: Passat del verb llaurar, que vol dir treballar la terra amb un instrument per preparar-la per sembrar.
  • Camuflat: Disimulat, amagat.
  • Fertilitzants: Substàncies que s’afegeixen a la terra per millorar el creixement de les plantes.
  • Guàrdia Civil: Força de seguretat de l’estat espanyol.
  • Cigarreta: Diminutiu de cigar.

Notes de gramàtica:

  • “Com de ràpid s’havien integrat”: L’ús de “com de” per expressar intensitat és comú en català. Ex: “Com de contenta estic!” (Què contenta estic!).
  • Preposició “a”: En català, quan un complement directe és una persona (o una cosa personificada), s’introdueix per la preposició “a”. Per exemple: “Van detenir a sis homes”. Sense la preposició seria gramaticalment incorrecte.
  • Pronoms febles: El català fa un ús intensiu de pronoms febles. Per exemple, “se les havien embrutat” (s’havien embrutat les mans). “Se” és pronom reflexiu i “les” pronom feble que substitueix a “mans”.
  • Gerundis: Noteu l’ús de gerundis per expressar acció contínua, com “raspallant les fulles”, “maximizant la producció”.
0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Sánchez planteja coordinació interterritorial per a emergències a la Conferència de Presidents

Sánchez planteja coordinació interterritorial per a emergències a la Conferència de Presidents

La Moncloa sembla una d’aquelles cases de nines que m’agradava destrossar de petita. Perfecta per fora, però amb secrets que farien caure de cul a qualsevol. L’últim, vingut de la boca del senyor Sánchez, és una proposta de coordinació interterritorial per a emergències. Coordinació. Quina paraula tan bonica i tan poc utilitzada, sobretot quan el foc ens arriba als turmells i l’aigua ens puja pel coll.

Això ho va dir, esclar, a la Conferència de Presidents, aquella reunió anual on tots somriuen a la càmera i després es claven ganivetades per sota la taula. Deia que calia una resposta conjunta, que ningú s’escapa dels desastres naturals. Que el canvi climàtic, ja sabeu, és una cosa que ens afecta a tots. I jo, que no sóc gens malpensada, em pregunto si aquesta preocupació sobtada té més a veure amb eleccions que amb meteorologia.

Perquè, vaja, que ens expliquin com s’organitza la cosa. Que ho detalli. Que posi noms i cognoms. Que posi diners. Perquè de bones intencions està empedrat l’infern, i d’anuncis a bombo i platerets també. I jo, que ja estic curada d’espants, prefereixo veure els fets abans de creure’m res. Si no, que vagin comprant flotadors. Perquè la que ve, amigues, serà fina. Fina i profunda. Com una cançoneta d’estiu que se’t enganxa al cap i no te la pots treure ni amb aigua calenta.

I mentre el senyor Sánchez parlava de coordinació, jo pensava en la meva veïna, que va perdre la collita sencera per la sequera. I en aquell bomber que va donar la vida per apagar un incendi que es podria haver evitat. I en la gent que ho ha perdut tot per culpa d’una riuada. Coordinació, deia. Que ho provi. Que ho faci bé. Perquè si no, la nina, la faré volar pels aires.

Secció per a aprenents de català

  • Plantejar: Proposar. En aquest context, vol dir que Sánchez proposa o suggereix una idea.
  • Interterritorial: Que afecta o involucra a diferents territoris o regions.
  • Emergències: Situacions greus i inesperades que requereixen una actuació immediata.
  • Turmells: Part del cos on s’ajunta la cama amb el peu.
  • Clavar ganivetades per sota la taula: Fer mal o criticar algú de manera dissimulada.
  • Bombo i platerets: Amb molta exageració, fent molt soroll.
  • Curada d’espants: Que ja no es sorprèn o espanta fàcilment.
  • Riuada: Crescuda sobtada i forta d’un riu.
  • Sequera: Període prolongat de falta de pluja.
  • Collita: Conjunt de fruits o cereals que es recullen de la terra.

Gramàtica:

L’article utilitza un registre informal i col·loquial, amb expressions com “que ho provi”, “amigues” o “ja estic curada d’espants”. Aquest estil reflecteix la influència de l’escriptor Quim Monzó, conegut pel seu humor i llenguatge directe. El subjuntiu s’utilitza per expressar dubte o hipòtesi, com en la frase “es podria haver evitat”.

0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Batlle insta al diàleg per resoldre la vaga de socorristes i minimitzar l'impacte ciutadà.

La consellera Batlle ha fet una crida a la calma, un gest que en política s’assembla una mica a intentar apagar un incendi amb un esprai de fixació. La vaga de socorristes, que amenaça de convertir les nostres platges en un desert de tovalloles inútils, ha obligat la consellera a posar fil a l’agulla. “Diàleg, diàleg, diàleg”, ha insistit, com si la repetició d’aquesta paraula fos una mena d’encanteri que resolgués les disputes.

Mentrestant, a la platja de la Barceloneta, en Manolo, socorrista amb més pèls al pit que neurones al cervell, es queixava amargament: “Diàleg diu? Que vingui ella a passar vuit hores al sol per veure si li queden ganes de diàleg!”. I la Paquita, una senyora amb un barret de palla que semblava un niu d’ocells, afegia: “A mi, el que em preocupa és que algú es faci mal i després qui respon? Ella des del seu despatx amb aire condicionat?”.

La consellera Batlle, tot i les crítiques, s’ha mostrat optimista. “Estic convençuda que trobarem una solució beneficiosa per a tothom”, ha afirmat amb un somriure que podria vendre aires condicionats al desert. El problema és que a vegades les solucions “beneficioses per a tothom” acaben sent com les dietes miraculoses: prometen el paradís però et deixen amb més gana que abans.

En qualsevol cas, esperem que la consellera aconsegueixi el seu objectiu. No fos cas que aquest estiu, en lloc de bronzejar-nos, acabem aprenent a nedar a braçades per la nostra supervivència. I és que, com diu la dita, “Déu ajuda, però a la platja, fes-te socorrista”.

Secció per a aprenents de català

  • Insta: Del verb “instar”, que vol dir demanar amb insistència o urgència.
  • Socorristes: Persones que salven vides a la platja o a la piscina.
  • Impacte ciutadà: L’efecte o les conseqüències que una situació té sobre els ciutadans.
  • Posar fil a l’agulla: Expressió que significa començar a treballar en alguna cosa, posar-se mans a la feina.
  • Pèls al pit: Es fa servir per a dir que un home és molt home.
  • Neurones: Cèl·lules del cervell que transmeten informació.
  • No fos cas que: Expressió que vol dir “per si de cas” o “en cas que”.
  • Bronzejar-nos: Agarrar el sol.
  • Braçades: Moviments dels braços quan es nada.
  • Dita: Frase popular, refrany.

Gramàtica:

  • L’ús del subjuntiu: A la frase “No fos cas que aquest estiu, en lloc de bronzejar-nos, acabem aprenent a nadar a braçades per la nostra supervivència”, el subjuntiu “acabem” expressa una possibilitat o un desig.
  • L’ús de la conjunció “i”: A la frase “Déu ajuda, però a la platja, fes-te socorrista”, la conjunció “però” contrasta que Déu ajuda però has de treballar.
0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Salou restaura un niu de metralladores de la Guerra Civil per a la divulgació històrica.

Salou desempolsa una ferida del passat. L’Ajuntament, decidit a no deixar que la memòria col·lectiva s’esborri com la sorra entre els dits, ha restaurat un niu de metralladores construït durant la Guerra Civil. La torreta, silenciada des de fa dècades, s’alça ara, no com a signe de conflicte, sinó com a testimoni mut d’un temps que, malgrat el que voldríem, va ser.

Jo, que sempre he pensat que la història és com la roba vella de l’àvia, plena de pedaços i olor de naftalina, al principi era escèptica. Un niu de metralladores? Quina necessitat hi ha de remoure la merda, perdó, la pols? Però, mira, quan vaig veure les fotos del procés de restauració, amb els operaris netejant la pedra, consolidant les estructures, protegint el que queda d’aquella arquitectura bèl·lica, vaig entendre. No es tracta de glorificar la guerra, Déu me’n guardi, sinó de comprendre com la terra que trepitgem, aquest tros de litoral que ara gaudim amb tovalloles i gelats, va ser escenari de dolor i mort.

Ara, el niu de metralladores s’ha convertit en un punt d’interès històric. Hi ha panells informatius, il·luminació suau, un camí d’accés adaptat per a tothom. Un espai que convida a la reflexió, a la conversa, a la comprensió. I jo, que sóc més de platja i mojitos, confesso que m’hi he acostat un parell de cops, més per curiositat morbosa que per fervor patriòtic, però he après alguna cosa. He après que fins i tot en els racons més amagats, més oblidats, hi pot haver una lliçó. He après que la història, encara que faci pudor a ranci, és la que ens ha portat fins aquí. I he après que, potser, a Salou, a més de turistes borratxos i castells de sorra, també hi ha lloc per a la memòria. I, per què no, per a la reflexió. Fins i tot amb un mojito a la mà.

Ara bé, que no em posin a mi a fer de guia. No tinc paciència per aguantar preguntes. I si algú em demana què se sentia estant allà dins, amb una metralladora apuntant al mar, jo només podria respondre: “Fred. Segurament molt de fred”. Perquè la guerra, diguin el que diguin, sempre fa fred.

Secció per a aprenents de català

  • Desempolsa: Literalment, treure la pols. En aquest context, significa treure a la llum, treure de l’oblit.
  • Ferida: Lesió. Aquí, metafòricament, es refereix a un fet dolorós del passat.
  • S’esborri com la sorra entre els dits: Desaparèixer fàcilment, sense deixar rastre.
  • Remoure la merda (perdó, la pols): Revifar un assumpte desagradable o conflictiu. El “perdó” és un recurs estilístic per suavitzar l’expressió.
  • Déu me’n guardi: Expressió que s’utilitza per mostrar rebuig o aversió envers alguna cosa. Significa “Que Déu m’alliberi d’això”.
  • Trepitgem: Que trepitjam. Del verb trepitjar.
  • Litoral: Zona de costa.
  • Morbosa: Relacionat amb l’interès per coses desagradables o repulsives, especialment la mort.
  • Ranci: Passat, antic. També pot significar desagradable o caducat.
  • Pudor: Mala olor.

Gramàtica:

  • Pronoms febles: Al llarg de l’article s’utilitzen pronoms febles (em, hi, en, etc.). Són característics del català i poden ser difícils per als aprenents. Cal fixar-se en la seva posició (abans o després del verb) i en la seva funció (complement directe, indirecte, etc.). Per exemple, “m’hi he acostat” (m’ – complement indirecte, hi – complement de lloc).
  • Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza en diverses expressions de dubte, desig o possibilitat. Per exemple, “malgrat el que voldríem” (el subjuntiu indica incertesa).
  • Expressions idiomàtiques: El text conté diverses expressions idiomàtiques que cal conèixer per comprendre el significat complet. Per exemple, “Déu me’n guardi”. És aconsellable buscar el significat d’aquestes expressions en un diccionari o recurs en línia.
0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail
Cat: Ampliació dels Serveis Digitals per a Catalans Residents a l'Exterior

Aquí teniu l’article:

Catalans a l’altra banda: Més a prop amb la nova plataforma digital

La Maria, allà a Nova Zelanda, cada vegada que volia fer un tràmit amb l’administració catalana, s’encomanava a Sant Cugat. Bé, a Sant Cugat o a la paciència tibetana d’un funcionari que, després de tres correus i dos intents de videoconferència amb un senyal més inestable que el meu matrimoni, acabava per entendre que, sí, la Maria necessitava realment un certificat d’empadronament, encara que estigués vivint a l’altra punta del món i el seu carrer es digués, literalment, “Sheep Dip Lane”.

I com ella, milers. Milers de catalans escampats pel planeta, units pel llaç invisible del DNI i un accent que no hi ha manera d’amagar ni que portis vint anys dient “g’day mate”. Ara, però, sembla que les coses es volen posar una mica més fàcils. La Generalitat ha presentat una nova plataforma digital pensada específicament per a la diàspora catalana. Una mena de finestreta única virtual on, diuen, es podran fer tràmits, accedir a informació i, fins i tot, interactuar amb altres catalans que, com tu, han après a dir “sí, si us plau” en tres idiomes diferents.

No sé si us en recordeu d’aquell anunci de detergent on sortia una senyora que afirmava que rentava la roba més blanca que blanca. Doncs jo, davant d’això, sempre soc escèptica. I més quan es tracta d’administració. Però, vaja, la intenció és bona. I si realment serveix perquè un català a Timbuktu pugui renovar el seu carnet de la biblioteca sense haver de vendre el seu ronyó per pagar una trucada internacional, jo ja em dono per satisfeta.

El que no sé és si hi haurà algú que s’hi inscrigui a algun curs de cuina catalana en línia. Al final, la nostàlgia del pa amb tomàquet cura, però no ho cura tot. A vegades, el que un vol és que el deixin en pau i poder veure el partit del Barça a les cinc de la matinada sense que ningú li faci preguntes.

En tot cas, aquí ho tenim. Una nova eina digital per als catalans que viuen fora. Potser, amb una mica de sort, algun dia podrem dir que, gràcies a la tecnologia, estar lluny ja no se sent tant com estar sol. O potser no. Ja veurem. A la vida, com en el bacallà, cal saber dessalar.

Secció per a aprenents de català

  • Encomanar-se a Sant Cugat: Equival a “encomanar-se a Déu”. És una expressió humorística per indicar que hom depèn d’un miracle o d’una força superior per a resoldre un problema. Sant Cugat és una població propera a Barcelona.
  • Diàspora: Dispersió d’un poble per diferents països.
  • Finestreta única: Lloc on es poden realitzar diversos tràmits en un sol punt.
  • “G’day mate”: Salutació informal australiana. Equival a “hola, amic”.
  • Ronyó: Òrgan del cos humà que s’encarrega de filtrar la sang.
  • Nostàlgia: Sentiment de tristesa i enyorança pel passat.
  • Enyorança: Sentiment de tristesa que es té per la absència d’algú o d’alguna cosa.
  • Bacallà: Un tipus de peix que sovint es conserva salat.
  • Dessalar: Treure la sal d’un aliment que s’ha conservat en sal. En sentit figurat, significa aprendre a relativitzar i solucionar els problemes.
  • Accent: manera particular de pronunciar una llengua.

Gramàtica:

L’ús de la primera persona del singular (“jo”) és freqüent per a donar un to personal i subjectiu al text. Les comparacions humorístiques (“senyal més inestable que el meu matrimoni”) i l’ús de referències culturals populars (“anunci de detergent”) ajuden a crear un estil proper i còmic. L’ús de l’imperfet (“volia fer”) per descriure accions habituals en el passat. L’ús del subjuntiu (“serveixi perquè un català a Timbuktu pugui renovar…”) per expressar dubte o desig.

0 comentaris
0 FacebookTwitterPinterestLinkedinTumblrRedditWhatsappTelegramCopy LinkThreadsBlueskyEmail

Notícies sobre Catalunya

Are you sure want to unlock this post?
Unlock left : 0
Are you sure want to cancel subscription?
Notícies internacionals en català

Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència. Suposem que esteu d'acord amb això, però si voleu, podeu rebutjar-les. Acceptar Llegir més

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00